Ja em perdonaràs perquè d'entrada havia de ser un article encoratjador, però no sé jo si.
Llegint els diaris, escoltant la ràdio i veient la tele, es podria arribar a la desesperació final en una sola sessió.
Tanmateix, el món segueix funcionant com si res.
Ells lladres segueixen robant, fotent mà a la caixa.
Els socialistes - alguns dels dirigents, s'entèn - els peperos - alguns càrrecs electes, vull dir - els seus amics, els cunyats i els amics dels cunyats.
Així i tot, tots dos partits fan pinya preparant-se amb renovades promeses i il·lusions de cara a les properes eleccions.
Aquí no ha passat res. No està passant res.
De la banca en general i dels guanys de les grans empreses en particular, ja no cal dir res, perquè part dels seus beneficis els hem pagat entre tots i és ben coneguda la història.
Deixant de banda la política, si alguna cosa no hi té a veure amb la política, que no n'estic segur, tampoc és que vagin molt millor les coses, però van. Es innegable.
Crec que la gent en general, creu que tampoc n'hi ha per tant.
Que algú ens salvarà. Que algun dia passarà alguna cosa que ens alliberarà d'aquest mal viure.
Una pastilla potser, un cataclisme còsmic, una font inexhaurible d'energia, el mannà. Alguna cosa.
Parlo amb gent que reconeix que anem malament però ningú no proposa res per canviar i, textualment: qui dia passa, any empeny o qui classe passa, setmana empeny.
Alguna cosa passarà que ens permetrà començar de nou.
Els meus amics jehovans em diuen que l'hora final està pròxima.
No me'ls he cregut mai, però potser és per això que ningú no mou. No sé.
I es que es de manual d'ortodoxia politica. Es clar la dels "millors" la dels que sempre hi son i a mes a mes i son per això.
De moment i canviant el "jutge", ja ni sent sen a parlar....el que la va dinyar ja fa dos messos, encara no te substitut i la gana encara no ens fa correr. Peró la corrupció i es. I sociates i convergents, també.
La gana.? que es això., ?
De de fet a qui importa.
D'aquí ve la històrica preocupació dels oligarques perquè no falti el pa i el circ.
Mentre no es passi gana de debò no passarà res, amb alguna que altra cosa ens distrauran.
De mentre com deia un teòric que vaig coneixer de petit ara toca: agafar menys tall i menjar més pa. Per convencer-nos, fer por sempre és una bona arma.
YangQi asing if is born for dance. MBT Habari Informed
people said she was from NianTai brings dance nature. In fact, her parents were
Harbin the general staff in 1997 enterprise, home were not engaged in their
lifetimes literary this profession.MBT Baridi In less
than five years old, YangQi suddenly badgering mom and dad to learn dancing, she
said: "I imagine a bird fly ah fly." The day really tong qu, really let parents
headache for a long time,
all the relatives and friends are vote but mom and dad think respect your
child's choice, MBT
Fumba is the love for her. Who also have never thought YangQi really dance
universe was dancing on a grades. MBT Karani In YangQi
under 10 years old, she traveled with the Chinese delegation to Russia to
international children's festivals, the opening and closing ceremonies were left
with alacrity lovely figure. MBT Shoes
Usa Persistence is a cornerstone, the first successful obsession YangQi into
children's palace,
La por també es cura amb la gana.
Igual va un grec, que fart de menjar pa i ceba, un dia crida: a pendre pel cul Merrill lynch i el deute sobirà, i es munta la de deu al nord del Mediterrani.