El professor de la Universitat de Girona i crític de cinema, Àngel Quintana, publica a l'Avui+ElPuntl'articleLes lleis de la ficció no són les de la vida, fent esment de la recent prohibició de fumar als escenaris als actors de Hair i de la notícia que es vol processar al director del Festival de Sitges pel delicte de pornografia infantil.
El cas del judici contra el director del festival és la crònica surrealista d'un vell despropòsit que sorgeix quan la moral vol intervenir en la ficció. El despropòsit parteix d'un principi malèvol basat en la creença que els individus no som prou responsables per no deixar-nos influenciar pel que mostren les ficcions. Quan l'Estat o la justícia creu que ha de tutelar-nos, que ens han de dir el que podem mirar i el que no, sorgeix la censura. Mentre ens amaguin les coses, mai podrem ser adults, ni anar com Alícia a l'altre costat del mirall, diu Quintana.
Encara més ridícula va ser la denúncia al musical HAIR, doncs fumar porros era una part del seu argument. O la censura als cartells amb el gran Jacques Tati, amb aquell ridícul molinet de vent de paper a la boca, en comptes de la seva pipa, una característica essencial de l'immortal Monsieur Hulot. I jo no fumo pas, me n'alegro de la Llei Antitabac, però aquests dos punts son un desgavell sense cap ni peus. Però bé, la setmana vinent hi parlaré més detingudament. Esperem que tot acabi com va acabar amb en Gustave Flauvert, que la seva immortal Madame Bovary va poder publicar-se a tot arreu. Fa gairebé 30 anys, 400 ultradretans s'hi van manifestar a Madrid, davant el cinema Alphaville (ara Golem) per l'estrena de "Je vous salue, Marie" de Jean-Luc Godard, considerat blasfem per l'Església Catòlica. Ara, gairebé ningú se'n recorda d'això i la pel.lícula es pot llogar sense cap problema als videoclubs. I que consti que "A Serbian Film" no m'interessa gens ni la veuré mai, però comprenc el que el director en volia mostrar: una Sèrbia actual al caire de la bogeria. Un salut,
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
O la censura als cartells amb el gran Jacques Tati, amb aquell ridícul molinet de vent de paper a la boca, en comptes de la seva pipa, una característica essencial de l'immortal Monsieur Hulot.
I jo no fumo pas, me n'alegro de la Llei Antitabac, però aquests dos punts son un desgavell sense cap ni peus.
Però bé, la setmana vinent hi parlaré més detingudament. Esperem que tot acabi com va acabar amb en Gustave Flauvert, que la seva immortal Madame Bovary va poder publicar-se a tot arreu.
Fa gairebé 30 anys, 400 ultradretans s'hi van manifestar a Madrid, davant el cinema Alphaville (ara Golem) per l'estrena de "Je vous salue, Marie" de Jean-Luc Godard, considerat blasfem per l'Església Catòlica. Ara, gairebé ningú se'n recorda d'això i la pel.lícula es pot llogar sense cap problema als videoclubs.
I que consti que "A Serbian Film" no m'interessa gens ni la veuré mai, però comprenc el que el director en volia mostrar: una Sèrbia actual al caire de la bogeria.
Un salut,
JULIÁN.