Deixi'm dir-li que em va sorprendre la seua arrencada com a consellera. No m'ho hagués imaginat després d'haver-la conegut com a titular de Benestar i Família. Va parlar amb seny d'alguns temes i també va tenir alguna sortida precipitada, però en general sembla que d'entrada tenia les coses prou clares. No entenc, per això, la sortida de to d'ahir. Els mestres i professors no som els seus enemics, però ho va semblar. Potser és que la posen nerviosa els sindicats, no la culpo, a mi també, de vegades, però em sembla que va respondre sense pensar en el professorat que treballa en precari que n'hi ha molt, encara i tenir la feina assegurada, sí dóna tranquil·litat què vol que li digui, però no tot el col·lectiu està en aquesta situació, prou bé que ho sap. Vull entendre que va ser una relliscada sense reflexionar, un mal moment el podem tenir tothom, en això estem d'acord. Fixi's que la paraula "mestre" té connotacions positives quan parlem d'en Puyal (o de qualsevol altre professional que no es dediqui a l'ensenyament), en canvi quan es parla dels mestres sembla que sigui una cosa dolenta, que siguem els culpables de tot. Pensi que a nosaltres no ens defensa ningú, si és vostè la que ens burxa ja hem begut oli. I encara rai que no hem tingut culpa de la crisi!... Sra. Rigau, li ho demano, continuï en la línia que va marcar al principi que estava prou bé, i defensi els mestres, no cal tenir feina assegurada per estar motivat a la feina, li ho puc assegurar, igual que tenir-la assegurada no és una motivació per si mateix, ja sap que no és la situació de molts docents, la precarietat (culpa de la crisi, també), és molt elevada i hi ha molts docents sense feina o amb substitucions curtes, però això no és el tema, la motivació és una altra cosa, no li sembla?
ens toca cada conselles que Déu n'hi do, no han trepitjat mai una aula i així ens va... tot i què, si em permets, en Bargalló va deixar el llistó molt alt en el poc temps (per desgràcia) que hi va ser, i la Marta Cid va continuar fent bé la tasca. Una llàstima tot plegat. Veurem com va ara.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Deixi'm dir-li que em va sorprendre la seua arrencada com a consellera. No m'ho hagués imaginat després d'haver-la conegut com a titular de Benestar i Família. Va parlar amb seny d'alguns temes i també va tenir alguna sortida precipitada, però en general sembla que d'entrada tenia les coses prou clares. No entenc, per això, la sortida de to d'ahir. Els mestres i professors no som els seus enemics, però ho va semblar. Potser és que la posen nerviosa els sindicats, no la culpo, a mi també, de vegades, però em sembla que va respondre sense pensar en el professorat que treballa en precari que n'hi ha molt, encara i tenir la feina assegurada, sí dóna tranquil·litat què vol que li digui, però no tot el col·lectiu està en aquesta situació, prou bé que ho sap. Vull entendre que va ser una relliscada sense reflexionar, un mal moment el podem tenir tothom, en això estem d'acord. Fixi's que la paraula "mestre" té connotacions positives quan parlem d'en Puyal (o de qualsevol altre professional que no es dediqui a l'ensenyament), en canvi quan es parla dels mestres sembla que sigui una cosa dolenta, que siguem els culpables de tot. Pensi que a nosaltres no ens defensa ningú, si és vostè la que ens burxa ja hem begut oli. I encara rai que no hem tingut culpa de la crisi!...
