adam |
Polítiques |
dimecres, 9 de març de 2011 | 23:51h
A finals dels anys vuitanta, un
diari espanyol de suposada solvència publicava un reportatge on s’hi afirmava
que, de tots els estats socialistes de l’Europa de l’est, a l’únic lloc on en
unes eleccions democràtiques el poble votaria content al partit comunista i al
seu líder, Nicolae Ceausescu, era a Romania. El país seguia sent un dels més
pobres del continent, però el règimhavia fet algunes passes per distanciar-se de Moscou (no va fer boicot als jocs olímpics de Los Angeles, per exemple) i això el convertia automàticament
en un referent positiu a ulls de molts periodistes occidentals. Pocs mesos més
tard, una revolta va posar fi al règim d’en Nicolae i a la seva pròpia vida,
desmentint-ne, així, el suposat suport popular. Sobtadament, també, el mateix
diarino va dubtar a canviar
radicalment el llenguatge i a convertir al fins aleshores simpàtic cap d’estat
en un dictador cruel i corrupte.
Ho hem vist altres vegades, i ho
estem veient ara amb les revoltes al món àrab, els que no fa gaire eren
tractats com a amics passen a ser vilipendiats sense concessions, i al revés,
els més terribles revolucionaris esdevenen heroics lluitadors quan les
circumstàncies així ho reclamen.
D’aquí a dos mesos, després de
les eleccions municipals, es pot produir un canvi en la correlació de forces al
País Basc que sigui el punt de partida d’un procés democràtic que redibuixi
completament les relacions entre la nació basca i els estats espanyol i francès
i que, paral.lelament, suposi la fi definitiva de l’enfrontament armat. No ho
dubteu, quan això passi, sorgiran de sota les pedres els que explicaran que
sempre havien cregut en la causa d’aquest poble. Amb el temps, es publicaran
llibres, articles i documentals sobre els GAL i el terrorisme d’estat, on hi
quedarà clar el paper que hi va fer cadascú. O es relatarà amb pels i senyals,
com ara es fa amb el franquisme, els mètodes utilitzats en l’anomenada lluita
anti-terrorista i que inclouen l’aplicació sistemàtica de la tortura durant la
incomunicació dels detinguts o la vulneració de nombrosos drets democràtics
bàsics: l’allunyament dels presos de les seves famílies, l’ampliació del
delicte de terrorisme a activitats perfectament pacífiques, la prohibició de
partits polítics o el tancament de diaris, revistes o emissores de ràdio. I
s’explicarà com l’estat hagués pogut avançar molts anys aquesta solució
pacífica si hagués acceptat l’exercici d’un dret democràtic elemental, el dret
a decidir, l’autodeterminació. I els mateixos periodistes que ara fan cara de
fàstic al pronunciar el seu nom, rebran amb un somriure l’Arnaldo Otegi i li
faran la gara gara mentre l’entrevisten als platós de televisió.
No hi ha un país on les descisions d'una SOLA persona (matrimoni, en aquest cas, doncs la dona es deia que tallava més bacallà encara) hagin estat tan catastròfiques com fou el cas de Romania. Si teniu l'oportunitat de visitar el país entendreu moltes coses, que la paranoia i el poder sense limitacions, es el pitjor càncer que pot patir qualsevol individu racional.
La dona de Ceausescu (Elena) "era el satelit" de la URSS, per darrere tancava acords comercials amb els russos, mentre que el pobre Nicolae se'n anava amb a la busca de noves rutes per guanyar-se Occident (basicament per obtenir divises) i Africa (per obtenir aliats docils, i materies primes). Aquesta és l'unica raó de l'existencia del regnat dels Ceausescu, en el moment que els russos van perdre el control sobre Elena Ceausescu, es va acabar el comunisme i tot el que hi havia darrere.
Digue'm el diari que afirmava tal cosa Adam? Perque al tovaresi Ceausescu se'l va petar el KGB amb convivencia amb d'altres serveis secrets del bloc comunista, per tant, ja vas errat en la teva interpretació.
La conferencia de Malta (1990), el final del comunisme soviètic, si us plau, deixeu el materialisme històric d'una vegada... no volgueu maquillar el passat.
El diari és El País i el què intentava explicar, i a l'hemeroteca m'encomano, és que quan en Ceausescu va allunyar-se de l'òrbita soviètica, certs periodistes occidentals van córrer a riure-li les gràcies i que quan el poble (amb l'ajuda de serveis secrets diversos, sens dubte) se'l va carregar, físicament, els mateixos periodistes li van tornar a girar l'esquena. Qualsevol altre interpretació que n'hagis pogut fer respon, de ben segur, a la meva poca traça a l'hora d'escrure.
La dona de Ceausescu (Elena) "era el satelit" de la URSS, per darrere tancava acords comercials amb els russos, mentre que el pobre Nicolae se'n anava amb a la busca de noves rutes per guanyar-se Occident (basicament per obtenir divises) i Africa (per obtenir aliats docils, i materies primes). Aquesta és l'unica raó de l'existencia del regnat dels Ceausescu, en el moment que els russos van perdre el control sobre Elena Ceausescu, es va acabar el comunisme i tot el que hi havia darrere.
La conferencia de Malta (1990), el final del comunisme soviètic, si us plau, deixeu el materialisme històric d'una vegada... no volgueu maquillar el passat.
Salut!