Vaig dir adéu, me n‘he desdit i aviat hi haurà novetat literària de Toni Cucarella: Hòmens i falagueres i altres relats. Aquest llibre és sobretot un compromís públic per reenganxar-me a la literatura, amb una altra “ambició”, però, que el forn no està per a rosques. No debades els escriptors valencians en català som uns pàries de la literatura. I no em digueu de legitimar la secessionista AVL fent-li el joc, que no m’hi avinc.
Com diu el títol, el llibre és un recull de relats i no una novel·la. El publica l’editorial 3i4.
Hi ha 9 relats, alguns dels quals són coneguts perquè els vaig penjar en aquell blog que es deia Toni Cucarella Edicions. La majoria, però, són inèdits en paper, i n’hi ha tres que ho són en paper i en blog: La carta dels morts, Polifemo del Olmo i el que dóna títol al recull: Hòmens i falagueres. Aquest relat inspira també la coberta, no debades hi explique que Errol Flynn va nàixer a Xàtiva i com és que va arribar a convertir-se en un actor tan famós.
Intente descriure en alguns d’aquests relats un món humà que ha anat desapareixent al llarg de la segona meitat del segle XX. Les identitats col·lectives, com a part essencial de la construcció de la identitat individual, estan en procés d’extinció, en especial en el món occidental; en particular la nostra, la dels valencians.
La contracoberta del llibre diu açò: De la nit de la postguerra franquista a la nit de la victòria electoral d’Obama. Els mites: Obama, mite frustat d’esperança i canvi; Polifemo del Olmo, l’home més forçut del món que renegà dels seus orígens a canvi de la glòria franquista; de Xàtiva a Hollywood gràcies a la màgia de les falagueres. I la mort: la dels companys, la dels veïns, la mort en vida, la mort en nàixer, la mort anunciada com a estigma familiar, i la que paguem, religiosament, per tenir si més no un soterrar de persones. Hòmens i falagueres i altres relats aplega nou relats a través dels quals Toni Cucarella insisteix a recrear un món que tenia la seua pròpia manera de viure, de creure i de morir.
Gran notícia per a la literatura catalana i egoistament també per a mi. Tinc ganes boges de tornar a gaudir amb els teus llibres. Una abraçada des de Granollers.
I si, per desventura, hagueres decidit romandre, encara, al marge del món editorial, fóra bo que no hagueres deixat d'escriure, i qui sap si anys després del vostre decés, els vostres escrits inèdits foren publicats per deixar palés que el País Valencià d'aleshores (l'actual), malgrat el silenci, no era una zona morta...
Quico el Negre |
dimecres, 9 de març de 2011 | 11:46h
La primera cosa que faré en eixir al carrer serà buscar desesperadament i ansiosa el teu nou llibre, company. I, si preguntat a la llibreria, em donen la dramàtica notícia que no el tenen, els denunciaré per incompetència editorial. Recorreré les llibreries com si m'acabaren de soltar d'un centre psiquiàtric, i si tinc la sort de trobar-lo exposat a l'aparador d'una llibreria que ja és tancada, ningú no podrà impedir que trenque els vidres amb el primer objecte contundent que trobe a l'abast. Únicament després de llegir-lo comprendré que la meua inútil i dissortada vida ja té algun sentit.
M'alegre moltíssim Toni que no hages complit l'amenaça. Tenia l'esperança íntima que seria així mig confirmada per una conversa de fa un temps. Ara veig que tindrem nou llibre. Ens has donat als teus lectors una gran notícia
Hi ha dones falagueres, hòmens ominonos i homenicos i homenicacos. Hi ha car(a)basses, fal(a)gueres, car(a)gols i car(a)manyoles. I molta Aixàtiva, molta Aixàtiva! I també Obama i Errol Flynn, i Polifemo del Olmo, que es pensava que era l'home més forçut del món. Açó és més que Holibut!
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
I si, per desventura, hagueres decidit romandre, encara, al marge del món editorial, fóra bo que no hagueres deixat d'escriure, i qui sap si anys després del vostre decés, els vostres escrits inèdits foren publicats per deixar palés que el País Valencià d'aleshores (l'actual), malgrat el silenci, no era una zona morta...
Hòmens i falagueres. Homes i falgueres. Escriviu en lleidatà o en quin dialecte?
Deuen ésser relats costumistes? De riure?
Dones falagueres i homes ominosos? WTF!
La resposta és doncs en (ai)xativí.
A raig, com per aixeta.
OK.
C.
Salut i força.