8 de Març: Reina per un dia La Rita sempre matina
roba i esmorzars prepara,
als menuts rents la cara,
els fa vestir i els clenxina.
A l'escola s'encamina
amb un nen a cada ma,
la coixinera del pa
i el cistell d'anar a la plaça
i pel trajecte repassa
tot allò que ha de comprar.
La Rita endreça i neteja,
i fa els llits, i fa bugada,
sola i a porta tancada
amunt i avall xipolleja.
I dins la cuina trasteja
i vigila el sofregit,
perquè sap que l'apetit
dels homes és rondinaire
i que no trigará gaire
a recalar el seu marit.
La Rita no fa la sesta,
planxa, cus i renta plats
i neteja culs cagats
encara que sigui festa.
La seva única gesta
és evitar la baralla
perquè la dona que calla
el matrimoni segella.
I diuen quan parlen d'ella:
- S'està a casa, no treballa.
Lo Gaiter del Besós
(del Llibre Versos Diversos. Ed. La Magrana)
¿Un indepe cridant "Visca la República!"? Però, Josep, què t'has fumat?! :-D Mira, m'ha agradat tant que mereixes un bon cop de mà!
Al meu parer, la Diada d'avui només té sentit si es tracta de:
- Denunciar un cop més les desigualtats i les injustícies socials per motiu de gènere. - Posar de manifest els perjudicis de salut que pateix dona que treballa dins i fora de casa per manca de mesures per a la conciliació de la vida familiar i laboral. - Reivindicar el dret a percebre un salari (i cotitzar a la Seguretat Social) a canvi de fer les feines que descriu el teu poema (i alguna més, com argumentaré més tard). D'alguna manera, la Llei de Dependència suposa un petit pas endavant... malgrat molta gent no hagi cobrat encara el que li pertoca.
La tasca de la mestressa de casa i mare de família no està valorada monetàriament i, per tant, tampoc socialment (per què, sinó, sovint diem "marujas"?) quan, precisament, el seu paper en la societat és importantíssim: a més de cuinar i netejar, eduquen els infants, és a dir, són el primer i més important agent de sociabilització, de transmissió de la cultura i del sistema de valors.
No he trencat el meu vot de penitència: aquest no és un comentari polític sinó socioeconòmic. Que consti.
...la República Catalana, naturalment. Entenc perfectament les diferents accepcions de "gènere" que es troben al diccionari de l'IEC. La primera és la que voldria i voldríem tots que prevalgués:"grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials" L'altre, "sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats" és la que fa referència a les reivindicacions de les que parles i tan de bo un dia dones i homes estiguéssim d'acord en "igual génere, diferent sexe" i la segona accepció es pogués esborrar del diccionari. Les feines doméstiques no han estat mai valorades ni socialment ni económicament com cal i ara es tendeix a "externalitzar-les" en benefici d'un treball fora de casa, crec que és un error. Compartir aquestes feines doméstiques entre tots els que viuen junts és una manera de fer pinya entorn l'objectiu de conviure.
Tot i que algú afegiria: "igual gènere, diferents sexes". Tres, quatre o cinc... Però no entrem ara en aquesta controvèrsia científica perquè és un altre tema. O potser no?
Et veig molt posat en teoria feminista, i et felicito (no és una ironia). No tothom té tant clar què vol dir aquesta paraula "gènere" que es fa servir en política, universitat i (certs) mitjans de comunicació però que no forma part del vocabulari quotidià...
Mira, veig molt difícil que canviem els nostres esquemes culturals associats al gènere mentre continuem afirmant que "els homes sou així" o "les dones sou aixà". Les generalitzacions no porten enlloc. Cada persona és un món. Suposo que saps per on vaig, no m'estendré més...
"Externalitzar" les tasques domèstiques:
No tenim ni els sous ni els horaris europeus. Això vol dir que amb salaris baixos (la gran majoria) moltes dones no poden treballar fora de casa perquè el cost d'oportunitat és negatiu (transport, cangurs, activitats extraescolars de "parking", manca de temps per minimitzar el cost de la cistella de la compra, etc.) Alguna dona m'ho ha demostrat amb números i he hagut d'empassar-me tota la meva teoria feminista que diu que, avui en dia, una dona que no té ingressos propis, no està en igualtat de condicions respecte a l'home. El fet de treballar fora de casa i "externalitzar" les feines domèstiques només està a l'abast de la classe mitjana. Això per començar...
D'altra banda, i parlo per experiència pròpia, el fet de "compartir" és una fal·làcia. Això tant maco que tu has dit es transforma, per manca de temps, en una "especialització" (mentre tu fas això-, jo faig allò altre; i tots dos fem sempre el mateix) acaba distanciant més la família. A més, algú ha d'organitzar-ho tot. I qui s'ocupa normalment de la planificació? La dona. Més sobrecàrrega. No ho dic jo, ho diuen totes les estadístiques...
Jo no trobo malament l'externalització. Dones feina a altres persones i disposes de més temps per conviure amb la teva família fent altres activitats plegats.
De qualsevol manera, reconec i agraeixo el teu posicionament a favor de la igualtat.
PS República Catalana... federal o a la francesa però amb BCN com a capital?
Si entrem en la tercera dimenció del sexe o en la quarta de l'espai ens perdrem per altres camins. Serem n-dimensionals.
No he aprofundit en la teoria feminista ni en la masculinista, em limito a mirar-ho del punt de vista de la dimensió humana; sense negar les desigualtats, que hi són. Els fets canvien les situacions, les teories, no.
Compartir les feines (de la casa o les que siguin) no és cap fal·lacià, la teva experiència és teva i com dius no es pot generalitzar. Compartir i "tastar" les feines que normalment un no fa en canvia la visió, i això passa tan a casa com a l'empresa, com en qualsevol grup humà. I a més el cohesiona.
Hi ha feines que no s'han de "donar a fer" com la cura del teu àmbit personal, qui embruta, neteja, qui escampa recull, qui trenca arregla, etc. es un principi d'auto disciplina que no s'ha de menystenir.
Al meu parer, el teu últim paràgraf canvia completament de nivell aquesta conversa situant-la en un altra pla, i en un altre tipus d'organització social molt diferent de l'actual en la què 3/4 hores de feina diàries garantirien les necessitats bàsiques i la resta de la jornada es podria dedicar al coneixement, a l'autoconeixement i a gaudir de la companyia del grup humà i de la natura. Al menys, és el que m'han suggerit les teves paraules... Resultat final del partit: Josep 5 - Reyes 1. Felicitats!!
8 de Març: Reina per un dia
Sabia prou que és arriscat ficar-hi cullerada un 8 de març i que "tot el que digui pot ser usat en contra de vosté".
Al meu parer, la Diada d'avui només té sentit si es tracta de:
- Denunciar un cop més les desigualtats i les injustícies socials per motiu de gènere.
- Posar de manifest els perjudicis de salut que pateix dona que treballa dins i fora de casa per manca de mesures per a la conciliació de la vida familiar i laboral.
- Reivindicar el dret a percebre un salari (i cotitzar a la Seguretat Social) a canvi de fer les feines que descriu el teu poema (i alguna més, com argumentaré més tard). D'alguna manera, la Llei de Dependència suposa un petit pas endavant... malgrat molta gent no hagi cobrat encara el que li pertoca.
La tasca de la mestressa de casa i mare de família no està valorada monetàriament i, per tant, tampoc socialment (per què, sinó, sovint diem "marujas"?) quan, precisament, el seu paper en la societat és importantíssim: a més de cuinar i netejar, eduquen els infants, és a dir, són el primer i més important agent de sociabilització, de transmissió de la cultura i del sistema de valors.
No he trencat el meu vot de penitència: aquest no és un comentari polític sinó socioeconòmic. Que consti.
Entenc perfectament les diferents accepcions de "gènere" que es troben al diccionari de l'IEC.
La primera és la que voldria i voldríem tots que prevalgués: "grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials"
L'altre, "sexe en funció dels trets, dels rols i de les funcions que li són culturalment associats" és la que fa referència a les reivindicacions de les que parles i tan de bo un dia dones i homes estiguéssim d'acord en "igual génere, diferent sexe" i la segona accepció es pogués esborrar del diccionari.
Les feines doméstiques no han estat mai valorades ni socialment ni económicament com cal i ara es tendeix a "externalitzar-les" en benefici d'un treball fora de casa, crec que és un error. Compartir aquestes feines doméstiques entre tots els que viuen junts és una manera de fer pinya entorn l'objectiu de conviure.
Et veig molt posat en teoria feminista, i et felicito (no és una ironia). No tothom té tant clar què vol dir aquesta paraula "gènere" que es fa servir en política, universitat i (certs) mitjans de comunicació però que no forma part del vocabulari quotidià...
Mira, veig molt difícil que canviem els nostres esquemes culturals associats al gènere mentre continuem afirmant que "els homes sou així" o "les dones sou aixà". Les generalitzacions no porten enlloc. Cada persona és un món. Suposo que saps per on vaig, no m'estendré més...
"Externalitzar" les tasques domèstiques:
No tenim ni els sous ni els horaris europeus. Això vol dir que amb salaris baixos (la gran majoria) moltes dones no poden treballar fora de casa perquè el cost d'oportunitat és negatiu (transport, cangurs, activitats extraescolars de "parking", manca de temps per minimitzar el cost de la cistella de la compra, etc.) Alguna dona m'ho ha demostrat amb números i he hagut d'empassar-me tota la meva teoria feminista que diu que, avui en dia, una dona que no té ingressos propis, no està en igualtat de condicions respecte a l'home. El fet de treballar fora de casa i "externalitzar" les feines domèstiques només està a l'abast de la classe mitjana. Això per començar...
D'altra banda, i parlo per experiència pròpia, el fet de "compartir" és una fal·làcia. Això tant maco que tu has dit es transforma, per manca de temps, en una "especialització" (mentre tu fas això-, jo faig allò altre; i tots dos fem sempre el mateix) acaba distanciant més la família. A més, algú ha d'organitzar-ho tot. I qui s'ocupa normalment de la planificació? La dona. Més sobrecàrrega. No ho dic jo, ho diuen totes les estadístiques...
Jo no trobo malament l'externalització. Dones feina a altres persones i disposes de més temps per conviure amb la teva família fent altres activitats plegats.
De qualsevol manera, reconec i agraeixo el teu posicionament a favor de la igualtat.
PS República Catalana... federal o a la francesa però amb BCN com a capital?
No he aprofundit en la teoria feminista ni en la masculinista, em limito a mirar-ho del punt de vista de la dimensió humana; sense negar les desigualtats, que hi són. Els fets canvien les situacions, les teories, no.
Compartir les feines (de la casa o les que siguin) no és cap fal·lacià, la teva experiència és teva i com dius no es pot generalitzar. Compartir i "tastar" les feines que normalment un no fa en canvia la visió, i això passa tan a casa com a l'empresa, com en qualsevol grup humà. I a més el cohesiona.
Hi ha feines que no s'han de "donar a fer" com la cura del teu àmbit personal, qui embruta, neteja, qui escampa recull, qui trenca arregla, etc. es un principi d'auto disciplina que no s'ha de menystenir.
Al meu parer, el teu últim paràgraf canvia completament de nivell aquesta conversa situant-la en un altra pla, i en un altre tipus d'organització social molt diferent de l'actual en la què 3/4 hores de feina diàries garantirien les necessitats bàsiques i la resta de la jornada es podria dedicar al coneixement, a l'autoconeixement i a gaudir de la companyia del grup humà i de la natura. Al menys, és el que m'han suggerit les teves paraules...
Resultat final del partit: Josep 5 - Reyes 1.
Felicitats!!