Albert |
dissabte, 5 de març de 2011 | 13:32h
Me' n vaig a l'ICIC.
De Vic, a l'ICIC -m'agrada dir-.
I què és l'ICIC? Em pregunta tothom
L'Institut Català d'Indústries Culturals, responc jo.
Una entitat autònoma depenent de la Conselleria de Cultura per promoure, per difondre, per estimular la producció de les indústries i les iniciatices culturals d'aquest nostre país.
M'han nomenat director de l'Àrea de Música.
Per què no? M'he dit a mi mateix.
Per què no acceptar aquest repte? Per què no contribuir des de la meva humil aportació a continuar fent país, vertebrant nació, des de la responsabilitat de portar temes de música?
Però no.
No tancaré el bloc.
Aquí em tindreu de tant en tant per compartir-vos les meves experiències...
I si no fos perquè els Reis Mags de l'Orient em van regalar una bona enquadernació de tots els posts del meu bloc, ara ja li hauria canviat la cara.
Estic ordenant els posts, maquetant les pàgines, corregint alguna falta que se m'havia escapat, per imprimir-ho i enquadernar-ho.
Serà tot un homenatge al govern tripartit.
Serà un llibre d'història.
Serà com un diari de la història del dia a dia d'un govern catalanista d'esquerres amb voluntat d'entesa.
Un mal invent.
Alguns ho vam dir des del primer dia.
La reflexió crítica de l'actualitat política passar à a Des de l`ICIC:
Etapa nova, bloc nou.
Deixeu-me doncs, acabar d'aterrar.
Deixeu-me acabar d'adequar-me al canvi que suposa canviar d'estar al segon faristol de violoncels de l'OSV i a l'aula 21 del Conservatori de Vic, al despatx carregat de papers de la segona planta de la Conselleria de Cultura.
Tot un canvi, cert
Tot un repte, cert
No l'hauria acceptat si no pensés que puc aportar.
Ara només falta que l'aportació sigui a fi de bé, a fi de ser més país, més nació...
enhorabona i bona feina pel país i per la música.
Ramon.