marcel campa |
dissabte, 5 de març de 2011 | 11:11h
L’estiu 1694, Mme. de Sevigné, de vacances al camp, ja deia en una de les seves cartes: “Si, per un caprici estrany, volguéssim un meló dolent, l’hauríem de fer venir de París; aquí no se’n troben”.
I, de llavors ençà, la cosa no ha fet sinó empitjorar. A Barcelona, tot i tenir al costat l’horta del Prat, la fruita i la verdura són de plàstic. Quan sortim de la ciutat ens adonem que, com més ens allunyem de la pèrfida Mercabarna, més possibilitats tenim de trobar pomes, tomàquets i bròquils que presentin les característiques pròpies d'un vegetal.
Però ara la gent comença a alçar-se i van proliferant els pagesos que porten directament el gènero als consumidors finals. Si aquest desafiament al sistema s'estén, serà una revolució.
Jo ja sóc, des de fa dues setmanes, de la sardineta, una cooperativa de verdures i fruites de la Barceloneta, ja en som 14! I creixent! A mercabarna, que s'ho facin
A mercabarna, que s'ho facin