Victoria |
Dona |
dilluns, 7 de març de 2011 | 23:44h
José Saramago, Premi
Nobel de literatura 1998, va escriure el dia 9 de març de 2009 aquesta reflexió,
publicada a El quadern (edicions 62): 8 DE MARÇ,
Acabo de veure als
telenotícies manifestacions de dones arreu del món i em pregunto, un cop més, quin planeta desgraciat és aquest què
encara la meitat de la població ha de sortir al carrer per reivindicar el que
ja hauria de ser evident per a tothom...
M’arriben dades
oficials d’institucions solemnes que diuen queper la mateixa feina , la dona cobra un setze per cent menys, i
segurament aquest xifra està falsejada per evitar la vergonya d’una diferència
encara més gran. Diuen que els consells d’administració funcionen millor quan són
formats per dones, però els governs no s’atreveixen a recomanar que un quaranta
per cent, ja no diguem un cinquanta, estigui compost de dones, tot i que, quan
arriba el col·lapse, com a Islàndia, recorrin a dones per dirigir la vida pública
i la banca. Diuen que, per evitar la corrupció en l’organització del trànsit a
Lima, col·locaran guàrdies urbanes, perquè s’ha comprovat que no es deixen
subornar ni demanen propines.
Sabem que la societat
no funcionaria sense la feina de les dones, el planeta se sortiria de la seva
òrbita, i ni la casa ni qui hi viu no tindrien la qualitat humana que les dones
aporten, mentre els homes passen sense veure, o , si veuen, no s’adonen que
això és cosa de dos i que el model
masculí ja no serveix. Continuo
veient manifestacions de dones al carrer. Elles saben el que volen, que és no
ser humiliades, cosificades, menyspreades, assassinades. Volen ser valorades
pel seu treball i no per l’accessori de cada dia.
Diuen que els meus millors personatges són dones i crec que tenen raó.
De vegades penso que les dones que he descrit són propostes que jo mateix volia
seguir. Potser només són exemples, potser no existeixen, però d’una cosa estic
segur: amb elles el caos no s’hauria
instal·lat en aquest món perquè sempre han conegut la dimensió de l’humà.
.../...
Avui aquesta és l'aportació que vull fer. Les paraules d'un home potser siguin més convincents.
Imatge: Saramago i Pilar el Rio, la seva esposa, difosa al bloc: elvuelodehecade.blogspot.com
...(pens) són més o menys aquestes: molts d'homes tenen l'enteniment endarrerit (els homes porucs)respecte de les exigències d'igualtat de les dones -fins i tot els homes més disposats a acceptar la igualtat xoquen amb les seves contradiccions personals-; tot i que... ...el Sistema vol la igualtat, no per justícia o per indulgència sinó perquè el Sistema només vol Doblers i Poder, i s'ha adonat que les dones poden ser i són tan intel·ligents i capaces -o més- que els homes, i per això es necessita gent que servesqui per aconseguir aquelles finalitas, sien homes, dones o robots; el món actual és un món d'imatges, no de pensament, la Cultura s'ha convertit en kultura, i les imatges que volen transmetre igualtat no surten per TV, que és la religió oficial; moltes dones confonen l'aspiració a la igualtat com un dret sense deures associats; ....... Abraçades Ma
Crec que la vindicació d'igualtat remou les contradiccions personals d'alguns homes encara - com tu molt bé dius.
D'acord també que la televisió sovint ens mostre models caducs i hiperbòlics de genere, lluny del que desitjaríem.
Però vius, tot i que i poden haver interessos en obtenir mà d'obra barata en el mercat femením, és clar que això es pot combatre des del món del treball.
La igualtat de la que parlem i volem no és aquella que ens farà mà d'obra barata o executives agressives, fora família i fills, sinó aquella que asegurarà que la criança dels fills, l'organització de la llar i de l'economia domèstica, la projecció social, l'accés a la formació i la cultura, la llibertat, siguin una qüestió de persones , no de gènere. La incorporació a un mercat laboral d'explotació no es reivindica per a ningú, es reivindica que tant l'home com la dona en la seva condició de persones puguin accedir a feines dignes i justament retribuïdes, a la incorporació plena a la vida social i cultural, a la implicació responsable en la criança i educació dels fills, i a la cura de malalts i dependents de la família. Ens entenem, no?
I ...estàs segur que moltes dones aspiren a la llibertat com un dret sense deures?... creus que no n'han/hem fet ja molts de deures sense drets... mira un poc enrera, sense acritud, Ma.
Moltes gràcies pel comentari, per l'amistat, i pel seguiment d'aquest bloc, gràcies per contribuir a un espai de reflexió.
Victòria, compartesc l'aspiració de la igualtat de drets exactament com tu, no tan sols per una aspiració teòrica, sinó per la meva experiència concreta -tenc dues filles. El que vull expressar en el meu comentari són algunes dades -n'hi ha més, moltes més- que jo observ en el món que m'envolta, que s'han de tenir en compte (al meu parer) per poder aspirar a la igualtat. És a dir: (pens) que no es poden oblidar -com si no existissin- les condicions inicials, si volem avançar. Si no es fa un bon diagnòstic, com podrem posar remei al problema? Tu parles de l'aspiració, que compartesc; jo, del punt de partença, que no m'agrada gens, però és el que veig... Seguirem parlant! L'única manera d'avançar és a base de parlar -i a més és un plaer! Abraçades
Vindicar el nom de DONA i lluitar per ésser lliures i continuar la feina colze a colze amb els homes, sense diferències, sense opressions, sense superioritats ni hipocresíes, sense violències ..... Bon dia !
Joan Alcaraz |
dimarts, 8 de març de 2011 | 00:36h
Sí, el gran escriptor hi veia clar. Val la pena, en un nou 8 de març, reflexionar sobre el que diu. Si en sabem extreure les conseqüències correctes, millorarà la condició de la dona i també la consciència de la Humanitat.
Bona nit, Joan, és ben bé això : millorar la situació i condició de la dona i la consciència espiritual, responsable i solidària, de tota la humanitat. Créixer junts.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
molts d'homes tenen l'enteniment endarrerit (els homes porucs)respecte de les exigències d'igualtat de les dones -fins i tot els homes més disposats a acceptar la igualtat xoquen amb les seves contradiccions personals-; tot i que...
...el Sistema vol la igualtat, no per justícia o per indulgència sinó perquè el Sistema només vol Doblers i Poder, i s'ha adonat que les dones poden ser i són tan intel·ligents i capaces -o més- que els homes, i per això es necessita gent que servesqui per aconseguir aquelles finalitas, sien homes, dones o robots;
el món actual és un món d'imatges, no de pensament, la Cultura s'ha convertit en kultura, i les imatges que volen transmetre igualtat no surten per TV, que és la religió oficial;
moltes dones confonen l'aspiració a la igualtat com un dret sense deures associats;
.......
Abraçades
Ma
D'acord també que la televisió sovint ens mostre models caducs i hiperbòlics de genere, lluny del que desitjaríem.
Però vius, tot i que i poden haver interessos en obtenir mà d'obra barata en el mercat femením, és clar que això es pot combatre des del món del treball.
La igualtat de la que parlem i volem no és aquella que ens farà mà d'obra barata o executives agressives, fora família i fills, sinó aquella que asegurarà que la criança dels fills, l'organització de la llar i de l'economia domèstica, la projecció social, l'accés a la formació i la cultura, la llibertat, siguin una qüestió de persones , no de gènere. La incorporació a un mercat laboral d'explotació no es reivindica per a ningú, es reivindica que tant l'home com la dona en la seva condició de persones puguin accedir a feines dignes i justament retribuïdes, a la incorporació plena a la vida social i cultural, a la implicació responsable en la criança i educació dels fills, i a la cura de malalts i dependents de la família. Ens entenem, no?
I ...estàs segur que moltes dones aspiren a la llibertat com un dret sense deures?... creus que no n'han/hem fet ja molts de deures sense drets... mira un poc enrera, sense acritud, Ma.
Moltes gràcies pel comentari, per l'amistat, i pel seguiment d'aquest bloc, gràcies per contribuir a un espai de reflexió.
Una abraçada de dona treballadora :-)
El que vull expressar en el meu comentari són algunes dades -n'hi ha més, moltes més- que jo observ en el món que m'envolta, que s'han de tenir en compte (al meu parer) per poder aspirar a la igualtat.
És a dir: (pens) que no es poden oblidar -com si no existissin- les condicions inicials, si volem avançar. Si no es fa un bon diagnòstic, com podrem posar remei al problema?
Tu parles de l'aspiració, que compartesc; jo, del punt de partença, que no m'agrada gens, però és el que veig...
Seguirem parlant!
L'única manera d'avançar és a base de parlar -i a més és un plaer!
Abraçades
Bon dia !