Un any més, la festa de carnestoltes ha arribat a l'escola. És, indiscutiblement, una de les celebracions més esperades pels alumnes perquè el bon humor i la disbauxa impregnen tota la l'escola. Tothom té ganes de broma i de gresca i les disfresses creen un ambient colorit i desenfadat: màscares, vestits, purpurina, perruques... Qui pot resistir-se a una festa tant divertida i esbojarrada? Enguany, a més a més, la temàtica triada per orientar les activitats és més nostra i més educativa que mai: el carnestoltes està dedicat a Enric Valor i les seues rondalles. Marian (mestra d'Infantil) va proposar aquesta temàtica per tal que l'escola fes un petit homentage a l'escriptor de Castalla l'any que es celebra el centenari del seu naixement. No cal dir que als mestres encarregats d'organitzar el carnestoltes ens va semblar una idea fantàstica. Per tal de vincular la festa a les contalles populars replegades arreu de les nostres comarques per Enric Valor, decidírem que cada cicle triaria una rondalla per treballar a l'aula i, alhora, les disfresses de l'alumnat s'inspirarien envers els personatges de la seua rondalla. Dit i fet! Infantil va triar El pollastre de Festes, que transcorre precisament a la vila d'Albaida; 1r cicle obtà per La crida de la rabosa; 2n cicle va triar Animetes; i 3r cicle la història I Queixalets, també!
La reina de Carnestoltes ja està fent de les seues i ahir va enfarinar a més d'un que no havia fet cas dels seus manaments! Tot amb tot, avui divendres serà el dia gran del Carnestoltes. Com tots els anys, farem un cercavila per Albaida i ens reunirem a la glorieta per lluir les disfresses i fer un petit homentage públic al nostre Enric més universal. Esperem que l'oratge respectarà l'enorme treball que tots i totes hem fet amb tanta il·lusió, entre d'altres coses perquè cada cicle ha fet una pancarta ben lluent amb el nom de la seua rondalla i un dibuix representatiu. Tanmateix, si finalment, com bé indiquen totes les previsions, divendres plou a bots i barrals, de cap manera serà un treball perdut o en va: tots els xiquets i les xiquetes de l'escola, menuts i grans, saben ja qui és Enric Valor i coneixen, si més no, un parell de les seues rondalles. I la prova d'aquest èxit l'exemplifica Sergio, un xiquet de la classe de 3 anys. L'anècdota va passar fa uns dies. Era un moment d'esbarjo dins l'aula. Sergio jugava amb un cotxe per terra, fent el so inevitable: "Brrrrrrrum, brrrrrrrum!". Marian -la mestra de 3 anys- l'observava des de la taula i decideix entrar una mica en el seu joc: "On va eixe cotxe, Sergio?". I, de cop i volta, el xiquet -que encara no alça un pam de terra- li solta: "A Castalla, a vore a Enric Valor!".
Això és tot un triomf: el millor homenatge que li podíem fer a l'homenot de Castalla.
Ha estat una setmana molt completa: els cartells, l'exposició de llibres d'Enric Valor, la cançó del mig pollastre, les disfresses...i per a tindre festa completa va vindre Enric Valor a la cercavila i ens va dir unes paraules! No sé per que els-les xiquetes en escoltar-lo deien: Dídac! Dídac!.
Marian