A l'apunt de dilluns parlava que la secretària del Tribunal Suprem havia declarat desert el nostre recurs. Com si no l'haguessim presentat, la qual cosa vol dir que el tema de l'Objecció de consciència electoral a Espanya s'ha acabat i no admet ja cap pas més judicial. Tot i que ho hem recorregut.
Tanmateix, per arribar a aquesta sentència, la secretària Ilustrísima señora Doña Sonsoles de la Cuesta y de Quero va rebre abans un informe del Ministeri fiscal. A continuació us proporciono el document que va elaborar el fiscal Fernando Prieto Rivera el 17 de desembre del 2010:
Informe del Ministeri Fiscal del Tribunal Suprem espanyol sobre l'ús del català (PDF)
Aquest informe il·lustra perfectament aquella estrofa de l'Himne dels Segadors de "aquesta gent tan ufana i tan superba". Conté un to prepotent i insultant. Coses de l'estil:
- "...basándose en una interpretación errònia de una serie de disposiciones legales que no puede prosperar." Pàgina 2.
És a dir, pretendre que un català utilitzi el català és un error. I en cap cas pot prosperar.
- "...la cita del recurrente intencionadamente omite..". Pàgina 2.
Judici d'intencions. Com sap això d'intencionadament?
- "...conduce a una intérpretación contraria a los intereses del recurrente, como veremos de inmediato.". Pàgina 2.
Total, que la cosa és tan evident, que es fa en un pim-pam, d'immediato.
- "...dicho precepto sería contrario a la Constitución (...) porque tal condición es privativa del castellano...". Pàgina 2.
És a dir, el català és contrari a la Constitució espanyola.
- "...una vinculación por principio reservada a la única lengua española común". Pàgina 3.
És a dir, espanyol sí o sí. O sí. I por principio. D'això se'n diu imposició.
- "...sino a todo el territorio nacional, por lo que no puede tener cabida en ellos la cooficialidad idiomática...". Pàgina 3.
És a dir, que el català no té cabuda a Espanya de cap manera. Ni tan sols per rebre un document i enviar-lo al traductor (una professió que existeix fa segles).
- "Olvida el recurrente...". Pàgina 3.
Judici d'intencions.
- "...la Sala Segunda del Tribunal Supremo, en el que no rige la cooficialidad Idiomática." Pàgina 4.
Suposo que seran coherents, i a l'entrar a la Sala Segunda cap membre se li acudirà llegir un article acadèmic, un diari o un llibre, que no sigui en espanyol. És a dir, que fora català, fora anglès, fora francès o qualsevol de les altres +6.000 llengües del món mundial. Perquè senzillament estem parlant que han rebut una documentació en català per a què la llegeixin o l'enviïn traduir. De res més.
"...debe presentarse ante la Sala Segunda del Tribunal Supremo, única y exclusivamente puede redactarse en castellano". Pàgina 4.
Imposició (analfabeta) de l'espanyol pura i dura. Amb aquesta gent, el món es paralitzaria, tornaria a la prehistòria.
Per últim, una lògica pròpia de suspens de primer de carrera, o de Groucho Marx:
Tampoco se incumplen las previsiones del articulo 9.2 apartados a) y e) de la referida Carta Europea -que no cita el recurrente-, que señalan el compromiso de las partes de no rechazar la validez de los documentos juridicos elaborados dentro del ámbito del estado por el solo hecho de que estén redactados en una lengua regional o minoritària, pues en el caso que nos ocupa no se ha rechazado la validez del escrito, sino que se ha concedido un plazo a la parte para subsanar las deficiencias de conformidad con la vigente legislación.
És a dir, que no es rebutja, sinó que es rebutja perquè té deficiències. La deficiència és el català. El català és una deficiència que s'ha de subsanar. I no és que no sigui vàlid, no, és vàlid però no és vàlid perquè té deficiències. I mentre tingui deficiències no serà vàlid, tot i que és vàlid com hem dit. És a dir, que és rebutja, però que en cap cas es rebutja.
Germà Bel deia a una entrevista que la política espanyola d'infrastructures dels darrers 3 segles era ultranacionalista, perquè havia prioritzat la construcció nacional per sobre de la racionalitat econòmica. Permeteu-me dir que la justícia espanyola és intrinsecament racista tal i com demostro en els fragments anteriors. Si ets espanyol, tens dret a "certa" justícia. Si ets un català que fas servir el català, no tens dret a cap justícia. No existeixes. El recurs, al declarar-se desert per estar en català, vol dir que no ha existit mai.
Si la cosa no fos seriosa, díriem col·loquialment: Que cutres! La que lien per no fer servir el Google Translate. Però són ignorants que volen continuar sent-ho. Amb aquest gent jo no vull saber-ne res. Ni aigua.
Per cert, el senyor fiscal Fernando Prieto Rivera hauria de repassar l'ortografia de la seva llengua única. No sap escriure gaire bé l'espanyol, que diguem.
Consellera Bozal
Segons El Punt, la consellera Bozal està assabentada d'aquest cas. Diu que hem de ser valents. No cal, gràcies. Pels ànims ja tinc a la família i als amics. No em cal una consellera, a una consellera li demanaria altres coses.
Li demanaria si a banda de donar-nos ànims (que repeteixo que no ens calen, gràcies), pensa fer alguna cosa més. No sé, treballar pels ciutadans que li paguen el sou, penso. Alguna idea:
- Sancionar al personal de l'administració de justícia que es nega a respectar els drets lingüístics i se salta la llei amb impunitat (estan més que assabentats).
- A proporcionar una assessoria i advocats gratuïts a tots els catalans enmig de processos judicials per defensar-los davant el racisme propi de l'administració de justícia espanyola. Perquè reclamar els drets costa calers, cosa que a la gran majoria no li sobren.
- A obligar a aprendre català al personal de justícia, en el mateix sentit que s'obliga als ciutadans de Catalunya que treballen en milers d'empreses catalanes que obliguen a saber anglès, francès, alemany, xinès, etc, llengües que ni tan sols són oficials, però sí necessàries en les seves respectives feines.
- A eliminar els privilegis d'uns funcionaris que es pensen que tots els catalans estan al seu servei, quan la realitat d'un món normal és que són ells els que estan al nostre servei.
Bé, només són quatre idees per si la consellera Bozal vol fer alguna cosa més que donar paraules d'ànims als ciutadans de Catalunya.
Germà Bel deia a una entrevista que la política espanyola d'infrastructures dels darrers 3 segles era ultranacionalista, perquè havia prioritzat la construcció nacional per sobre de la racionalitat econòmica. Permeteu-me dir que la justícia espanyola és intrinsecament racista tal i com demostro en els fragments anteriors. Si ets espanyol, tens dret a "certa" justícia. Si ets un català que fas servir el català, no tens dret a cap justícia. No existeixes. El recurs, al declarar-se desert per estar en català, vol dir que no ha existit mai.
Si la cosa no fos seriosa, díriem col·loquialment: Que cutres! La que lien per no fer servir el Google Translate. Però són ignorants que volen continuar sent-ho. Amb aquest gent jo no vull saber-ne res. Ni aigua.
Per cert, el senyor fiscal Fernando Prieto Rivera hauria de repassar l'ortografia de la seva llengua única. No sap escriure gaire bé l'espanyol, que diguem.
Consellera Bozal
Segons El Punt, la consellera Bozal està assabentada d'aquest cas. Diu que hem de ser valents. No cal, gràcies. Pels ànims ja tinc a la família i als amics. No em cal una consellera, a una consellera li demanaria altres coses.
Li demanaria si a banda de donar-nos ànims (que repeteixo que no ens calen, gràcies), pensa fer alguna cosa més. No sé, treballar pels ciutadans que li paguen el sou, penso. Alguna idea:
- Sancionar al personal de l'administració de justícia que es nega a respectar els drets lingüístics i se salta la llei amb impunitat (estan més que assabentats).
- A proporcionar una assessoria i advocats gratuïts a tots els catalans enmig de processos judicials per defensar-los davant el racisme propi de l'administració de justícia espanyola. Perquè reclamar els drets costa calers, cosa que a la gran majoria no li sobren.
- A obligar a aprendre català al personal de justícia, en el mateix sentit que s'obliga als ciutadans de Catalunya que treballen en milers d'empreses catalanes que obliguen a saber anglès, francès, alemany, xinès, etc, llengües que ni tan sols són oficials, però sí necessàries en les seves respectives feines.
- A eliminar els privilegis d'uns funcionaris que es pensen que tots els catalans estan al seu servei, quan la realitat d'un món normal és que són ells els que estan al nostre servei.
Bé, només són quatre idees per si la consellera Bozal vol fer alguna cosa més que donar paraules d'ànims als ciutadans de Catalunya.
En fi, només cal tornar on erem, als Drets i Constitucions del 1705, les quals són les úniques legítimes. La veritat és que ells són els "perjurs", i ho dic perquè és així, de fet i dret, però Nós encara no en som conscients d'això.
Juguen amb la trista realitat de la rendició habitual. Protestem una mica, i al final passem per l'aro, i així ens va.
Me n'adono que si tots fessim el que fas tu, col·lapsaríem la justícia espanyola... i em sembla d'allò més interessant ofegar-los en la seva pròpia ineptitud.
Que no defalleixi.
Això ja no hi ha qui ho aturi. Només és qüestió de temps i de no abandonar la tasca de trencament i convenciment.
Salvador Molins, BIC, CA, SI ...
Estic esperant impacient l'Assemblea Nacional Catalana, allà hi podem ser tots.
En un moment que la majoria va a la seva i tira pel camí més còmode costa molt trobar gent que sigui ferma i assumeixi els problemes i dificultats de lluitar pel què creu.
Jo de moment, si no et fa res, en faig difusió per les xarxes socials.
Ànims!