rginer |
Poesia |
dijous, 3 de març de 2011 | 08:16h
Escriure un sonet cada dia de dilluns a diumenge en un diari, concretament l'ARA, és difícil, però no hi ha res impossible per en Josep Pedrals. És el primer que llegeixo quan obro les pàgines d'aquest nou diari.
El sonet d'ahir, com tots, és magnífic i permete'm Josep de incloure'l en aquest bloc.
ESTEM RODEJATS Orbitant aquest planeta hi ha centenars de milers d'indetectables fragments d'escombraries, objectes que provoquen desperfectes als satèl-lits en actiu: col-lisions accidentals entre cossos siderals amb un efecte expansiu.
La guerra de les galàxies és quelcom que desconcerta: l'enemic que cal abatre és la nostra pròpia merda !
Josep Pedrals - Diari ARA 02.03.11
Sí, la nostra pròpia merda ens envolta ... però també la bellesa, la serenor, la placidesa, l'amistat, l'amor i el somriure que mai s'ha de perdre.
Fotografia: Restes d'un raconet plàcid convertit en merda.
josepselva |
divendres, 4 de març de 2011 | 16:19h
Hem de trencar el cercle, la merda és bona com a adob però tanta nitrifica el sól -els osonencs us ho explicarem prou be- Hi ha massa porcs corruptes, massa purins i pocs escorxadors. El dintell em fa arribar la pudor de fum, però aquesta cremada te solució, altres no.
El fum fa pudor, molta, i les negociacions ara amb la merda encara més. Solució, sí que n'hi ha, la que està imposada en uns contractes i que volen que acceptis. Però, no, els pocs 60 m2 és casa meva, he estat pagant un any sí i un altre també, i la meva llibertat no és patrimoni ni dels porcs, ni dels purins.
I jo també .. però ara sí que he de combatre la merda que t'envolta perque tot torni a ser com abans. Els voltors vigilen i és difícil sortir del cercle on ells volen que entris, i jo vull defensar casa meva, i rebre dels poderosos el que em pertoca. Bon dia, fresquet, i amb cel blau.
Escriure un sonet cada dia de dilluns a diumenge en un diari, concretament l'ARA, és difícil, però no hi ha res impossible per en Josep Pedrals. És el primer que llegeixo quan obro les pàgines d'aquest nou diari.
El dintell em fa arribar la pudor de fum, però aquesta cremada te solució, altres no.
El fum fa pudor, molta, i les negociacions ara amb la merda encara més. Solució, sí que n'hi ha, la que està imposada en uns contractes i que volen que acceptis.
Però, no, els pocs 60 m2 és casa meva, he estat pagant un any sí i un altre també, i la meva llibertat no és patrimoni ni dels porcs, ni dels purins.
Bon dia, fresquet, i amb cel blau.