Per primera vegada es donen les condicions per poder crear un gran banc nacional català. Aquesta entitat financera hauria d'estar formada per la fusió de la Caixa, el Banc Sabadell, CatalunyaCaixa i Unnim.

Seria una empresa que es consolidaria clarament com el tercer grup bancari de l'estat espanyol i estaria en condicions de competir amb els dos grans bancs espanyols, el Santander i el BBVA.

Tindria el suficient potencial com per absorbir algún banc de tamany mitjà com per exemple el Popular o Bankinter i es podria internacionalitzar de veritat als cinc continents. En definitiva, que podria entrar a la primera divisió de la banca europea i mundial, on juguen el Santander, el BBVA, ING, HSBC, Société Générale, Deutsche Bank i els principals bancs nordamericans, japonesos i xinesos.

Si els banquers espanyols, alentats pel governador del Banc d'Espanya i el Ministre d'Economia de torn, van fer les fusions entre el Santander, el Central i l'Hispanoamericano d'una banda, i entre el Bilbao, el Vizcaya i Argentaria de l'altre, perquè els catalans no podem fer una fusió similiar?.
A aquests dos grans bancs espanyols després els hi va anar molt bé tenir com  d'aliat al Rei d'Espanya i el seu important paper diplomàtic per poder neocolonitzar econòmicament Llatinoamèrica, factor que també han sabut aprofitar molt bé altres multinacionals espanyoles com Telefónica, Repsol, constructores i demés.

Si tot això ho fan els espanyols ningú ho critica, no passa res, és normal, ara bé, si ho fem els catalans és automàticament titllat de nacionalista, particularista i demés tòpics del nacionalisme espanyol.

Malgrat la pèrdua de Caixa Laietana i de Caixa Penedès, aquesta última més dolorosa pel seu tamany, la situació és molt més bona que no pas fa vint o vint-i-cinc anys.
En aquest temps hi ha hagut dos grans banquers al nostre país, Josep Vilarasau i Josep Oliu.
El primer va aconseguir fer de la Caixa una entitat financera de primer nivell a l'estat espanyol i el segon ha aconseguit transformar el Sabadell, un banc petit i local, en un dels cinc primers bancs de l'estat espanyol.

Ara bé, amb la globalització avui en dia no n'hi ha prou en ser una entitat financera de primer nivell a l'estat espanyol. Cal ser una entitat financera de primer nivell a Europa i al món.
Tan la Caixa com el Sabadell fa uns anys que ho saben prou bé això i van començar la seva internacionalització per Europa, Amèrica i Àsia. CatalunyaCaixa i Unnim no tenen presència fora de l'estat espanyol.

El problema és que fora de l'estat espanyol ni la Caixa ni el Sabadell són entitats amb una presència important, no són empreses conegudes, no són un ING, un Santander, un Deutsche Bank o un Société Générale, és a dir, no es poden considerar empreses globals.
Aquesta és la realitat i la única manera de poder dur a terme una important internacionalització passa per crear un banc amb suficients dimensions.
Això avui en dia seria possible amb la fusió de les quatre entitats financeres abans esmentades.

Ara bé, si em pregunteu quines probabilitats crec que aquesta fusió es produeixi, respondria que menys d'un 1%. Serà una llàstima i una gran oportunitat perduda si no es fa.

De la mateixa manera que tenim grans multinacionals de diferents sectors econòmics com Gas Natural Fenosa, Abertis, Roca, Mango, etc, seria important un gran grup bancari multinacional.
Seria bo també que en altres sectors com el farmacèutic o el constructor es produís alguna fusió per tal de crear una gran farmacèutica i una gran constructora amb seu a Catalunya. Pel que fa al sector farmacèutic aquesta fusió podria ser entre Almirall, Esteve i Uriach i en el sector constructor entre Comsa-Emte, Copcisa, Copisa i Sorigué.