Els socialistes s'han venut i s'estan suïcidant: Per un cantó saben perfectament que aquest estatut no reconeix cap dels pilars fonamentals del projecte d'estatut que va sortir del parlament: On és l'Agència Tributària pròpia? On ha quedat fixada la millora de finançament? I el control de ports i aeroports? Seguim sense ser reconeguts com a nació, i de les seleccions catalanes... ni parlar-ne (potser des de la seva miopia política els la pela, però vull recordar que mai, repeteixo, mai s'havien reunit a Catalunya més de mig milió de signatures com va passar pel tema de les seleccions).
Si no s'aprova aquest estatut no només no passa absolutament RES sinó que salvarem els mobles, perquè si s'aprova no tindrem més remei que anar d'aquí deu o quinze anys a reclamar tot el que a Madrid s'han passat per allà baix, i després del què ens han fet se'ns descollonaran de riure a la cara. Quina legitimitat ens quedarà? Com pot ser que en plena transició, sota amenaça militar féssim un salt en l'autogovern i el reconeixement nacional proporcionalment molt més gran?
Als socialistes i als convergents els ha faltat coratge polític, i els ha sobrat tacticisme (val a dir que en aquest aspecte no se salva NINGÚ). Pobre país meu. Suposo que la manifestació "som una nació i tenim dret a decidir", una de les més multitudinàries de la història de Barcelona els rellisca, però l'única cosa que estan fent els del PSC és suïcidar-se políticament: amb qui nassos es pensen que pactaran? Si es presenta en Maragall no podran pactar ni amb CIU ni amb ERC. O sigui que bye bye Maragall for ever. I si no es presenta li hauran de regalar la presidència a en Mas, tot traïnt els seus votants (suposo que ja deuen tenir clar que no guanyaran i que el PPSOE els hi obligarà). S'estan comportant com un ramat de criatures rencoroses, amb una pobríssima talla política. Són folls del tot, i com se sol dir, tal faràs tal trobaràs.
