Victoria |
Mirades |
diumenge, 27 de febrer de 2011 | 13:15h
El dia s’ha llevat gris, mandrós, pausat. El vent
fa caure les fulles de la bignònia en diagonal, com ocells en picat, m’ha entapissat
el jardí. Jo també arrossego aquesta calma, com si tot fos llunyà, embolicat
amb cel·lofana, intocable. L’hivern no se n’ha anat, fa fred com toca encara i
abelleix estar a casa, llegir el diari de paper, parlar amb amigues per telèfon,
mirar i observar.
He fet el dinar, un aguiat de carn, a l’antiga, com
em va ensenyar mumare, amb cabeces d’alls, ceba, llorer, pebre bo, un raig de
conyac, tot a foc lent. Primer daurar la carn, un plat de terrissa amb aigua en lloc de
tapadora, per anar-hi afegint, de a poquiu, aigua calenta al punt i no rompre la
cocció, després les patates, esquinçades, no tallades, i un polsim de xocolata
( aquest és un dels secrets ), l’aigua cobrint just fins que se la beu tota,
sense pressa i bon profit. Melassa serà !
L’olor s’escampa per la sala i fa mes casolanes les
lectures i la música. Ja plou, tremolen les gotes suspeses a les fulles fins
que cauen al sòtil en cercles concèntrics, tot és moviment menut. Diuen que la
pluja és una benedicció, fa créixer les collites, neteja, allunya el fantasma
de la sequera i retorna la color de les coses. El romaní treu flors blaves,
menudes com insectes. Conviu l'hivern amb les ganes de viure.
Dia 4 i dia 5 de març de 2009 J. Saramago escriu al
seu quadern Si pots mirar, veu, sipots veure, observa en relació a l’estrena
de la pel·lícula Assaig sobre la ceguesa
basada en el seu llibre homònim que tanta llum ens va aportar.
novesflors |
dilluns, 28 de febrer de 2011 | 19:54h
Un dia que no treballe, sense pressa, provaré de fer aquest menjar (tot i que no sé què significa això d'aigua de tapadora). De segur que deu estar boníssim.
Ací ha nevat - poquet- ha caigut calabruix i fa fred. Ara plou menut. He rellegit el post i he vist aquest joc de paraules: ho he esmenat. No era aigua de tapadora, sinó un plat amb aigua, en lloc de tapadora...;-) . Si ho fas ja m'ho sabràs dir... Bon profit
Crec que ets tu, fufluner, que amb les presses no has posat el nom, però l'estil i la tendresa són inconfusibles i la mirada clara i generosa. Una besada blanca, amic del Moltseny PS:. a les paraules del codi hi surt: generosity... coses de la vida
deivit montsenycus von fufluns |
dimarts, 1 de març de 2011 | 09:34h
... no eren les presses, era la son i la cansamenta i l'aturdiment d'aquestes hores precafeíniques del matí, però si: estic bastant fufluner últimament i, no ho amagaré pas, una mica tontitu
(hmmm sento ja el càntic de sirena de la cafetera: t'he de deixar, la cafeína cafeínica em reclama)
petons amb una mica de llet i dos culleradetes de sucre
Que no ens manqui un bon cafè amb llet, però de "tontitu" res. Avui hem berenat d'ensaïmada de carnestoltes amb tallades de carabassa i sobrassada, una delícia.. i mira que et dic el dia s'està aclarint... i diu : Vina'm a veure! I jo hi vaig... Besadones x2
Més que excel.lent la proposta ... extraordinària. Recordar entre fogons .. Saps és un bon moment per fer-ho, mentre la cocció es va fent lentament, sense presses. Ha estat un bon dinar i ara toca fer una petita becaina embolcallada d'escalfor per una manta i escoltar bona música.
Victoria |
diumenge, 27 de febrer de 2011 | 21:41h
Idò talment, la manta verda, la música en Toots Thielemans, i la becaina intermitent que va i ve tota sola. S'horabaixa el cel s'ha aclarit i més de la meitat ha tornat blau. Hem anat a caminar al Carnatge, el vent s'ha esvait i la mar era benigna i plana. He passejat lleugera i el crepuscle i la garsa s'avenien ben molt, ella blanca, ell taronja. Poc a poc tot ho ha abraçat la fosca...Bona nit, roseret
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Aquesta manduca polifònica, cuina de la mare, cuina d'antic. (El foc just, tot fent xup-xup.)
El temps, quasi detingut en la pell d'aquestes fulles caigudes, escampades pel jardí.
Temps sense pressa (i bon profit).
(Veig clar el que veig, això que s'observa en la teva mirada.)
PS:. a les paraules del codi hi surt: generosity... coses de la vida
(hmmm sento ja el càntic de sirena de la cafetera: t'he de deixar, la cafeína cafeínica em reclama)
petons amb una mica de llet i dos culleradetes de sucre
Ha estat un bon dinar i ara toca fer una petita becaina embolcallada d'escalfor per una manta i escoltar bona música.