DE PELLS, PELES I CROSTES
Al meu blog es va encetar una petita polèmica sobre la conveniència d’ anomenar “pell” a la pela de la patata (jo, en un article sobre aquest tubercle, hi feia servir les dues paraules). És cert que el terme corrent és pela, i per això , a Catalunya, a Mallorca o a València, pelem les patates (o creïlles), els llevem la pela. El mateix ho podem aplicar a una fruita i, fins i tot, a algun verdura: els espàrrecs, per exemple, també es pelen. En aquesta mateixa secció- perdoneu, de nou, l´autocita- hi vàrem escriure un article sobre “la pell del peix”, en què hi reivindicava la pràctica tradicional (recuperada, sortosament, per alguns cuiners); de no treure l’ exquisida pell dels peixos (com el llenguado o palaia). Ara, el diccionari més savi i meravellós dels que es fan i es desfan, l´Alcover-Moll, ens ho permet: de pell en dóna l’ accepció “escorça o clovella no gaire dura (d’ una planta o d’ un fruit)”. Però la nostra llengua, en els seus diversos parlars, té altres preciosos sinònims que apliquem a la pell o pela de les taronges, albergínies, festucs o avellanes, i fins i tot animals com el peix, l´aviram, la vedella o el porc (pell de pollastre, el tall que es pela, cotna,pela o “peloia” de patata, etc.) Així tenim clovella (“cloveia” o “escloveia”, a la meva comarca), corfa (terme valencià procedent de l’ àrab), clofolla- i esclofolla-, corfoll, clòfia- i esclòfia- i altres: tot allò que l´espanyol sol solucionar amb el terme “corteza”. Atenció, doncs: en català, d’ això que els envasos d’ aperitius o snacks en diuen “cortezas”, n’ hem de dir cotnes. La deliciosa cotna- - dita també cuiro, a Mallroca-, del porc o de la porcella o del porc rostit a l´estil alemany .A més, tenim escorça o escorxa- de la llimona, per exemple-: un terme viu a la meva comarca, que sovint he utilitzat i que algun corrector no entenia i em canviava per “pell” : però lla llengua no és solament “pell” (continguts banals i estil declamatori o espanyol), sinó “fibra”, és a dir geni interior. La suposada “crosta nacionalista” d’ alguns catalans, que algú vol exterminar, no és res enfront de la “fibra”, de la carn, dels músculs i dels canons espanyolistes....Els que gasta la Carme Chacón, per exemple i els seus companys d’ ideologia, Fernando Saveter , Javier Cercas i tota la pesca.
