desficiosa |
divendres, 25 de febrer de 2011 | 00:13h
He de reconéixer que els últims dies han tingut un regust agredolç. Agre, molt agre, per la bufetada en plena galta i amb la palma oberta que suposa el tancament de TV3 per part del govern valencià, tan prepotent que s'acaben els adjectius (qui m'ho anava a dir, que arribaria a trobar a faltar Zaplana...). Però dolç, també, en veure la reacció a la xarxa i al carrer, en comprovar que, en només unes hores, un parell de tuits aconsegueixen reunir milers de persones a València, i centenars a Barcelona, amb un missatge comú, clar i directe.
Ara que ja ha passat una setmana, però, em fa por que això es desunfle, que ens acostumem a la situació, que caiguem en el desànim i la impotència que es deriven de saber que, encara que cridem, ací sembla que no ens escolta ningú.
Jo d'indignació en tinc a cabassos. A veure si algú m'indica que puc anar fent amb ella...
No entenc perquè t'indignes tant a no ser que tinguis una mentalitat imperalista i que els hi exigeixis a la Comunitat Autònoma de Valencia que emetin TV3, no ho entenc. Segurament tu no vols que des de Madrid et diguin si Catalunya pot o no ser independent, docs llavors no faguis el mateix.
El que pots fer es ser més humil, humana i no tant ideologitzad/a que sembles una imperialista.
Salut company/a!!
Si reclamar llibretat d'expressió i la possibilitat de què tots rebem el màxim de mitjans de comunicació em fa imperialista, ja no sé en quin món vivim, què vols que et diga...
D'aquesta crisi jo vull eixir més tranquil, ferm i astut que mai. Ara, cada dia em sobren més els Pujols, Flotats, Guardans, Gasols, Boadelles, Estivills, Zapateros, Lermes, Monleons, Marcelinos, Hereus, Gasòlibes... ... ...