Qui no es consola és perquè no vol. Així les coses, tot i la polseguera enorme d'unes coses i altres, una petita constatació de què potser sí, anys a venir, la humanitat serà una mica més lliure. Però de feina ens queda encara un munt.Dijous 24 de febrer de 2011
He llegit que cada vegada
hi ha més ateus.
En els últims 15 anys diu
que s'han multiplicat.
Això està bé perquè em
sembla que vol dir que cada cop la gent és més racional.
Hi haurà altres causes,
però també hi ha la consciència, cada cop més estesa, que no és possible un éser superior que ho sap
tot i ho domina tot i que sigui tan absolutament gandul i despreocupat.
Es molt més racional creure
que aquí no hi ha més llei que la llei de la selva i que l'altra vida és un
invent que mantenen viu una colla de desaprensius que en aquesta vida s'han
muntat uns negocis de primera qualitat.
Sortosament també en el món
musulmà hi ha cada vegada més ateus i segurament per això han estat possibles
les revoltes dels darrers dies.
Encara hi ha qui vol
introduir l'element religiós per mirar de controlar les revoltes, però sense
gaire èxit.
Suposo que ja ho deuen
veure ells i tot que casos com els milers de milions del Mubarak o del
Rafsanjani i companyia són absolutament intolerables.
Es pot ser pobre, però no
cal ser pobre i ruc simultàniament.
Que no hi hagi més llei que
la de la selva, és un error que pagarem entre tots i diverses vegades.
Cal, educar la gent i fer
que la cultura, el saber, sigui universal, si no, no tenim res a fer.
Dissortadament els que estan
controlant la selva no tenen cap interès a fer que la gent sigui més culta, ans
al contrari.
Com més ignorant sigui la
població i més ben collada estigui, millor per als governs. I en això
estan.
Ens queda una feinada de
por.
No estic segur, peró crec que l'ultim dictador de la península ibérica va morir al llit. Ja no estic segur de qui son mes moros. De fet les tribus i kabiles del nord d'Àfrica demostren que tenen mes sentit de la dignitat i tenen la valentia de expulsar-los a cops de roc.
Pel que fa a la ignorància, home jo el primer., peró no hem fan beure a galet.
I pel que dius dels camins de déu, t'he de dir que el profeta Osees afirma: "Els camins del senyor són ben rectes i el just els segueix."
Com no ignores, la bíblia i l'alcorà són capaços d'argumentar qualsevol cosa i la seva contrària.
I ànims que cada vegada hi ha més independentistes.
No et negaré que el fet que hi hagi cada cop més ateus és interessant,
si més no perquè a la llarga desapareixeria una poderosa font de
conflictes, la religió. Però segur que ens n'inventariam alguna una
altra, tant racionalment irracional, o més.
Em sembla que pel
camí en ve una que s'arrela a l'ecologisme (no en l'ecologia) que venera
a Sant Sostenidor. De moment no més és per rics, però quan en tinguin
el catecisme fet, ja em veig a la gent justificant la guerra neta al
crit d'insostenible, brut, contaminador, biomassicida...
Som una especie meravellosa, sempre ens n'empesquen alguna que altra.
A mi la religió sempre m'ha fet por en la mesura que substitueix la ciència i que justifica la injustícia. Fins al dia d'avui ha anat així, dissortadament.
Des de temps immemorial ciència i religió son consubstancials a l'espècie humana. Les dos parteixen de la nostra ignorància i a les dos les motiva la necessitat de coneixer. Son com els dos plats d'una sola balança, i tot depen d'on n'hi posis més...
Una altra cosa, que a mi és el que realment hem fa por, és el dogmatisme, sigui el que sigui, sobretot quan s'utilitza per assolir o legitimat el poder.
A mi el que em causa pànic és la gent que pensa, que pel seu bé, els altres tenen necessitats de ser enganyats.
Aquestes dualitats entre fe i cultura em semblen una mica superades.
La dualitat fe/ cultura, no està gens superada. Crec.
No crec que les revoltes d'aquests dies siguin fetes per "ateus". Dir que la creença religiosa és, per se, contraria a l'avenç de la humanitat, penso que és un senyal d'ignorància.
Atentament
Només hauríem de repassar una mica la història.
Ja sé que no és aquest un tema per deixar aclarit en un parell de respostes ni d'articles. I dir que la creença religiosa és contrària a l'avenç de la humanitat és perfectament demostrable. La qual cosa no vol dir, ni de bon tros, que l'ateisme hagi de ser la solució dels mals de la humanitat.
A veure si algun dia podem parlar llargament sobre el tema.
Es pot ser "religios" i ser tant lliure -o esclau- com una altra persona que no ho sigui, de religiosa. Generalitzar sempre és perillós, i de dogmatismes en poden haver-hi a tot-arreu.
Atentament
Newton: http://ca.wikipedia.org/wiki/Isaac_Newton, per exemple (pels demés, no em deixa posar més enllaços)
I això dels "deus que tenim a l'abast", no ho entenc. Si et refereixes a les maneres de religiositat que podem tenir, doncs ja veus: aquestes són molt variades.
Establir marges infranquejables per raó del pensament o creençes pot existir, però de segur que també hi són en persones que no creuen. El dogmatisme no és exclusivitat dels creients. I no tots els creients som dogmàtics.
Desconec les creençes religioses (o no) de Galileo. Penso que el pensament que cadasq'ú pot tenir del fet religiós es independent en que si som o no bons professionals, per exemple.
Referent a l'Església catòlica apostòlica romana, ja s'ho farà ella amb els seus crims (pasats i actuals). També aquesta organització s'ha distinguit -abans i ara- en suprimir a cop de foc a creients (càtars, protestants de diversa mena, musulmans, etc.). També s'ha de dir que hi han hagut guerres i matançes fetes per gent no creient... I no per això fora de sentit comú dir "Ateus? No gràcies", per exemple.
I sobre els avenços en materia social, no cal oblidar que els primers pacifistes de debó van ser, juntament amb els anarquistes, els anabaptistes (denominació d'una branca de cristians). I tampoc oblidar als germans testimonis de Jehovà, que sense la feina feta per ells (feina de testimoniatge, per altra banda), potser encara tindriem el servei militar obligatori a l'Estat espanyol.
Atentament
He escrit un pamflet ateològic on "es demostra" que déu no pot existir. Vull dir que el tema el tinc treballat. Però no el podrem tractar aquí.
M'agrada que el tema també t'interessi.
t'ho asseguro. No trobo cap cosa de la que t'hagui de perdonar (bé, el "senyal de transit" il·lustratiu de l'escrit no m'agrada: mai m'han agradat les imposicions despotes). Personalment, jo crec en un sol Déu (que té diverses manifestacions). I cada dia que pasa, ho trobo més lògic.
Ara bé, no sóc ningú per dir a qui no pensi com jo què no té raó. Cadascú té les seves raons per creure o no creure.
Atentament (per a mi ha estat un plaer aquest canvi d'opinions).
Però gràcies.
Atentament
Atentament
"El lliure albir és un tema del que es pot parlar un cop la panxa plena i les necessitats bàsiques cobertes."
Però m'agrada que discutim.
Ciao.
El seu segon aforisme és molt semblant a un dels lemes de l'Exercit de Salvació: Sopa, Sabó i Salvació"
"Mentre les dones ploren, lluitaré
En la mesura que els nens tenen gana i fred, vaig a lluitar, Mentre hi hagi un alcohòlic, vaig a lluitar, Mentre hi hagi al carrer nena que ven, vaig a lluitar, Mentre hi hagi homes a la presó i que fa que la llicència per a tornar, vaig a lluitar, Mentre hi hagi un ésser humà privat de la llum de Déu, vaig a lluitar, Jo lluitaré, Jo lluitaré, Vaig a barallar."
— William Booth, 9 de maig 1912
Atentament
Dit això, la meva humil -i possiblement poc informada- opinió també és que no és l'ateïsme la flama que atia les revoltes al món àrab. Alguna variant del fanatisme és el desencadenat, crec. No el combustible, però sí l'espurna.
També diré que coinceideixo amb l'il·lustre i en ocasions subestimat blogista en que religió i avenç són immiscibles. Deixem la passió pel cor. Al cap, cal que hi regni el seny, el saber, la informació.
No es pot negar que molts avenços (de tot tipus) han estat afavorits gràcies a gent amb creençes religioses (i també, clar, a gent "sense" cap creença). No puc dir que l'ésser humà no seria humà sense la religió, però el cert és que l'ésser huma sempre ha conviscut -més o menys bé- amb la religió.
La passió pel cor, però seria recomanable intentar que al cap també tingessim un xic de cor.
Atentament