Anit Orió brillava,
tot ell, impressionant, no només Betelgeuse es destacava a la nit estelada,
també lluïen el cinyell, l’espasa caçadora, les espatlles amples i les cames
poderoses. Els ulls de Sírius i Proció,els cans, l’esguardaven. El cel feia goig de mirar.
La lluna es veia a
bocins, entre núvols espessos, com calamars gegants, allargassats. De sobte
prenien una coloració rogenca, estranya a aquelles hores havent partit el sol
ja feia estona.
La mar caminava cap
a la platja en ones llargues i blanques , dòcilment venia a romandre als
nostres peus. Primera nit de passejada llarga, des del Portixol fins a cala Canta,
anar i tornar. N’estic contenta, perquè avui li he pogut dir al metge que em
trobava millor i tenia més força i més
resistència.
A migdia, en sortir
de la visita, hem anat a veure la mar. Feia un sol clar que escalfava, agradós.
El cel molt blau era sovintejat per cúmuls blancs, arrodonits, flonjos. La mar,
tremolosa, era calma...
La garsa als
esculls. Els teuladers a les roques i als arbres, piulant i voleiant. Els
blancalls a la mar, esparsos. Els ulls dels tamarells, tancats ahir, s’obrien
en brots verds i fulles menudes. La gent s’estava a les terrasses i assaboria
el dia inesperat.
Tot a lloc,
roseret, com tu ho vas veure. Tot feia olor de primavera. De tant en tant tramuntana,
fassers remoguts, vent de cara, records i esperances...
els fuflunets |
dissabte, 26 de febrer de 2011 | 12:39h
Aquí a Montseny estem de dol (les flors de gessami, però, ja s'obren embogint l'aire amb molècules de geraniol).
Les flors s'obren (però estem tristos, abatuts, per la mort de l'amic, el mestre, el cuiner).
Aquesta nit en picar l'ullet a Orió (com cada nit tot era a lloc) hem canviat el nom de set estrelles (fufluners que som, somiatruites: què li farem)...
Victoria |
dissabte, 26 de febrer de 2011 | 13:42h
Ben nodrida amb els petons de bruc i molsa he fet una caminadeta pel Montseny i el cor fufluner. Anit miraré el cel amb uns ulls nous. Besades de gessamí i llimona
Sí, tot a lloc. Res no va mancar. Poquet a poquet vaig posant ordre ..... com tú vas posant el teu estat físic a lloc. La propera vegada ja caminarem com dues verdateres atletes de marxa atlètica ( hahahaha) ......
Victoria |
divendres, 25 de febrer de 2011 | 15:34h
No en tinc cap dubte... ni de com ets capaç de resoldre tots els ets i uts de l'ensurt ni de que correrem i ens tornarem a enfilar com cabretes. Una abraçada
Victoria |
divendres, 25 de febrer de 2011 | 10:40h
Sempre hi podem trobar al cel i a la terra alguna cosa real que ens protegeix i ens empeny a viure. Quan vàrem decidir anar dempeus en lloc d'anar a quatre potes se'ns va fotre l'esquena però, en canvi, les mans i la mirada s'alliberaren, i descobrirem l'horitzó. Abraçada amb horitzó... i que duri, com tu dius.
Veig que durant els meus mesos d’absència blocaire no t’has trobat bé. Celebro veure que estàs millor. Sempre és un plaer llegir-te. La teva poesia em fa oblidar aquest món durant uns minuts! Una abraçada. Reyes
Des de les darreries de desembre em va immobilitzar una hèrnia de disc lumbar, però tot va molt bé i aviat estaré a punt per rodar i traginar com sempre. Veig que tu tornes amb nosaltres, un plaer.
Amic, tot és com sempre. No cal plorar ni dir que ens enyoram perquè vivim aquí, a la mateixa vida, als mateixos records, a les mateixes estrelles - Orió, Cassiopea- als mateixos amics, a la mateixa llengua, a la mar, a la mateixa mar, i saps? només hi ha un cel per a tots dos.
Talment nosaltres. Una abraçada estelada per a tu i na R.
novesflors |
dijous, 24 de febrer de 2011 | 19:14h
Jo també m'alegre que estigues millor i pugues passejar. La veritat és que fa un temps primaveral, de primavera avançada que fa goig. Aquests versos de Jaume Vidal Alcolver em semblen meravellosos (la teua descripció plena de sensacions, també), me'ls copie i me'ls emporte.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Aquí a Montseny estem de dol (les flors de gessami, però, ja s'obren embogint l'aire amb molècules de geraniol).
Les flors s'obren (però estem tristos, abatuts, per la mort de l'amic, el mestre, el cuiner).
Aquesta nit en picar l'ullet a Orió (com cada nit tot era a lloc) hem canviat el nom de set estrelles (fufluners que som, somiatruites: què li farem)...
www.canfufluns.com
Petonets montsenyencs, de bruc i molsa i estels
M&D
Sempre és un plaer llegir-te. La teva poesia em fa oblidar aquest món durant uns minuts!
Una abraçada.
Reyes
I Orió, el gegant caçador, guaitant des de dalt amb l'arc i l'espasa preparada seguit pels seus gossos. Jo també l'he vist amb una nit tan clara.
Enric
Amic, tot és com sempre.
No cal plorar ni dir que ens enyoram
perquè vivim aquí, a la mateixa vida,
als mateixos records, a les mateixes
estrelles - Orió, Cassiopea-
als mateixos amics,
a la mateixa llengua,
a la mar, a la mateixa mar, i saps?
només hi ha un cel per a tots dos.
Talment nosaltres. Una abraçada estelada per a tu i na R.