marcel campa |
dimecres, 23 de febrer de 2011 | 14:18h
Ho diu el tòpic: en una parella, és freqüent que la dona vulgui analitzar com va la relació i que a l’home això l’incomodi. Molts homes veuen les interioritats de la parella com una cosa inefable; voler-ne fer la DAFO els sembla tan quimèric com pretendre explicar amb paraules els misteris de l'art o de la música. Hi ha una coneguda entrevista televisiva a Garcia Márquez on, en un moment donat, l’escriptor s'adreça directament a la càmera i proclama amb vehemència: “Ara us explicaré el secret per a què una parella duri. Mentre vaig pensar que, si tens un problema amb la dona, la solució és el diàleg, les coses m’anaven de mal en pitjor. Fins que em vaig adonar que és al revés: parlar-ne, mata la relació. Una parella, quan sorgeix una espina, no n’ha de parlar sinó tirar endavant, endavant. Problema que es dialoga, segur que acaba en plet. S’ha de procurar oblidar-lo i continuar endavant. Des que vaig descobrir això, no m'he tornat a barallar amb cap dona.”
I acaba repetint-se a si mateix, com un mantra: “No se dialoga, se sigue pa'lante, pa'lante. No lo olvideis: PA'LANTE!"
Penso que no és qüestió de parlar o no parlar; la cosa és si vols arreglar una situació de mala comunicació i si creus que parlant-ne ho aconseguiràs. Per parlar cal la voluntat de tots dos. Si has de fer un monòleg potser si que és millor el pa'lante. Salutacions des de Vic!
No sé com ha estat la vida sentimental d'aquest senyor. A mi no enraonar m'ha anat bastant malament. Potser enraonant també m'hauria anat malament. Si tinc ocasió, ho provaré.
Vas tirant pa'lante fins que un dia tu no saps res de l'altre i l'altre no sap res de tu. Expliques les coses a gent que no hi pot fer res mentre el coprotagonista de la teva història està a la inòpia. Tirar pa'lante és no voler dir la veritat.
Potser sí, però potser perquè sóc dona tinc la sensació que de segons què o ho en parles o si segueixes pa'lante! gaire temps un dia et pots sentir tant ple de coses sense païr que acabes vomitant i fotent el camp perquè ja no hi ha res que et recordi perquè t'estaves al seu costat. En fi, totes les fòrmules tenen, imagino, les seves contrapartides, a mi de moment parlar les coses importants, no pas les foteses, em funciona i ja en fa gairebé 20 anys.
Per parlar cal la voluntat de tots dos.
Si has de fer un monòleg potser si que és millor el pa'lante.
Salutacions des de Vic!
A mi no enraonar m'ha anat bastant malament. Potser enraonant també m'hauria anat malament. Si tinc ocasió, ho provaré.
I un dia et gires i no hi ha ningú.
Tirar pa'lante és no voler dir la veritat.