Correu Blocs | VilaWeb.cat
peremacias | dilluns, 21 de febrer de 2011 | 14:43h

Assistim a un nou episodi en l’estratègia aeroportuària. Ara, ens trobem que Aena fa el joc a Ryanair en la seva política d’abandonament de l’aeroport de Girona i ocupació progressiva de l’aeroport del Prat. Totes dues qüestions són molt negatives pels interessos catalans.

 


Per Girona, pel seu aeroport, per la seva economia i pel seu sector turístic, és una mala notícia que la companyia de baix cost irlandesa elimini vols amb origen o destí a l’aeroport de Vilobí d’Onyar. El gran esforç que porta a terme el Govern de la Generalitat, la Diputació de Girona i les Cambres de Comerç d’aquesta demarcació i que ha fet possible, els darrers anys, la consolidació de l’aeroport gironí entre els deu primers d’Espanya, podria veure’s abocat al fracàs.

 

D’altra banda, a Barcelona, l’estratègia d’Aena de convertir el Prat en un aeroport especialitzat en vols Low Cost, amenaça greument el seu hipotètic paper de hub intercontinental.

 

Si els aeroports catalans fossin gestionats, des de Catalunya, i només responguessin a interessos catalans, ningú no dubta que aquesta operació Ryanair no seria possible. Els gestors aeroportuaris, d’un i altre aeroport, lluitarien per aconseguir la permanència  a Girona i per evitar la implantació a Barcelona.

 

Quan sembla que el nou model aeroportuari es comença a moure i podria evolucionar cap a una real gestió individualitzada dels aeroports espanyols, aquest episodi esdevé una autèntica prova del nou per avaluar la sinceritat dels plantejaments del ministre de Foment.

 

Si, fruït del nou decret de tarifes, s’aconsegueix que aquestes contribueixin a convèncer l’aerolínia irlandesa a mantenir-se a Girona, és que anem pel bon camí. Si, en cas contrari, Girona no pot aplicar un règim tarifari que fomenti els vols de Ryanair i aquests fugen cap a Barcelona, vol dir que Aena continua defensant la seva tradicional estratègia aliena als interessos de Catalunya.

 

El mercat aeri europeu liberalitzat comporta que les companyies aèries tinguin un gran marge d’actuació per ocupar mercat. Però també, les autoritats aeronàutiques juguen, a cada país, un paper de defensa dels respectius interessos territorials.

 

Veurem si els interessos territorials d’Aena acaben a Madrid-Barajas o si, per una vegada, aposten per Catalunya.

Comentaris: 5
  • No me gusta tu blog en Catalan
    Juan Carlos| Adreça electrònica | dijous, 10 de març de 2011 | 10:13h
    Ante todo buenos días, que la educación es lo primero.

    Como GALLEGO que soy mostre inquietud en vuestra persona despues de leer un articulo en "la voz de Galicia" en donde se hablaba de cierto comentario desafortunado. Esto desencadeno en que acabara en su blog intentando entender que tipo de persona es usted y si era una mala interpretacion por parte de la prensa o simplemente es que usted no es una persona digna del cargo social y politico que desempeña.

    Siento estar comentando un articulo que no tiene nada que ver con el tema al que yo me refiero pero, la verdad es que he intentado cargar su blog en otro idioma que no sea catalan y por estraño que parezca no funciona, y puesto que no se catalan me resigno a comentar un articulo cualquiera de su blog. A gradeceria por su parte que arreglara este problema en el caso de que sea suyo, puesto que no descarto que sea culpa de mi navegador o otroos problemas que usted pueda achacar como por ejemplo y otros.

    Como no he sido capaz de hacerme una idea clara de usted me gustaria que justificase, mas alla de las banas escusas politicas, porque cree usted que no se deberia seguir con el proyecto del AVE a Galicia y/o el AVE a Estremadura.

    Galicia y Extremadura no estan, ni van, "a ninguna parte" sino que estan en la peninsula Iberica y van hacia una economia de futuro exactamente igual que la de las demas comunidades Autonomas. No solo es venir a Galicia a por percebes y corriente y luego no invertir en mejorar sus infrestructuras.

    Puedo entender que este no es momento de abrir la cartera mas de lo que se puede, pero ante todo, estos temas hay que tratarlos con un poco mas de sentido porque cierta gente como yo puede pensar que despues de estar esperando años por un ave que no llega mientras otras zonas no solo disfrutan de el sino que se llevan e l dinero que esta determinado para estas obras cuando llegan las vacas flacas se sienten apretados y deciden que a los pobres galleguitos no les hace falta un tren que todavia van a caballo.


    Saludos y le agradeceria una justificación, sobretodo por las formas.

    • Responda a Juan Carlos
      Xoan| Adreça electrònica | divendres, 11 de març de 2011 | 00:46h

      Sr Pere Macias, le voy a comentar un poco como esta la línea de ferrocarril en mi comunidad autonoma en comparación con la suya. En mi comunidad vive 2.800.000 personas, en la que han tenido que marcharse 1.000.000,( entre ellas a la suya por una politica de beneficio durante epocas y epocas q no reconocera)
      Para llegar a madrid una distancia de 592 km en tren desde mi ciudad me lleva 10:10 minutos  mientras que usted haciendo un trayecto en Ave desde Barcelona-Madrid le llevaría 2:43 minutos.  
      Hablemos de cercanias para ir de A Coruña a Ferrol una distancia de unos 50 km  nos llevaría 1:15 minutos mientras que un pasajero Barcelona-Vilafranca del Penedes 0:50. Entonces si tenemos que empezar a arreglar las cercanias empezaremos por mi comunidad pq tardamos un 25 por ciento mas que ustedes.
      Usted digame ahora pq no quiere q tengamos un ave igual q ustedes. Estamos en crisis pero cuando no la había se le empezo el suyo y se acabo en plena crisis y nadie protesto asi que ahora necesitamos el nuestro. Y si es cuestión de dinero, no puedo competir con usted son especialistas en eso, ojala en nuestra comunidad algun politico se le diera por cobrar la energía electrica al mismo precio q nos la venden otros paises y asi ustedes pagarían mucho mas p el recibo nosotros mucho menos e igual se empezabana igualar más la balanza.
      Saludo desde una comunidad autonoma más historica que la suya, con una lengua propia como la suya y con un amor a mi tierra tan grande o mayor que el suyo 

  • aclariment
    ot| Adreça electrònica | dilluns, 21 de febrer de 2011 | 16:05h
    Benvolgut Pere,

    Aquests dies he estat llegint a la premsa que han donat a la teva dona un càrrec al govern de 'els millors'. És així? M'agradaria que me'n fessis 5 cèntims. Gràcies.
    • resposta a ot
      Anònim | dimarts, 22 de febrer de 2011 | 16:37h
      No soc jo el més indicat per valorar les aptituds de la meva dona. Crec, però que el que no es just es que una persona vàlida, pel fet d'estar casada amb un polític en actiu es vegi castigada a no poder exercir una responsabilitat. Seria un masclisme inaceptable!
      Espero que l'exercici de la responsabilitat que té l'Assumpta et respongui la teva qüestió. Aleshores m'agradaria que es reconeixeissin els seus mèrits!
      • ?
        ot| Adreça electrònica | dissabte, 26 de febrer de 2011 | 19:20h
        Descol.locat per la gran quantitat de faltes ortogràfiques de la teva (?) resposta (sóc, inacceptable, reconeguessin..). No vull pensar que ho hagi escrit la teva dona...Llavors no enetendria això que exposes dels 'mèrits'...Vinga, a treballar!

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Biografia

Sóc olotí i estic casat amb l’Assumpta, una noia de l’Espluga de Francolí. Ara, vivim amb els nostres fills prop de la Sagrada Família de Barcelona.

Sóc enginyer de camins i he exercit la professió prestant serveis a l’administració, com a professional liberal i, sobre tot, com a professor d’urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya.

Vaig viure a Olot fins l’any 1996 i vaig tenir la immensa sort de ser alcalde d’aquesta fantàstica ciutat durant 12 anys. Després, el President Pujol em va nomenar conseller, primer de Medi Ambient i, després, de Política Territorial i Obres Públiques.

Sóc de Convergència des del 1977 i, en el període 2001-2004, en vaig ser Secretari General adjunt. Ara mateix, passo part de la setmana a Madrid, intentant fer sentir la veu del catalanisme polític al Congrés dels Diputats.

Com a enginyer i com a polític, m’he passat mitja vida defensant les infraestructures que Catalunya necessita. Ara ho faig també des del Cercle d’Infraestructures, una fundació privada que hem creat per reflexionar sobre el paper de les infraestructures a la nostra societat post-industrial.

Ja us podeu imaginar que m’agrada escapar-me, sempre que puc, a Olot a veure la meva gent i a somniar en un país tant verd com ple de progrés econòmic i social per tothom.

Pere Macias i Arau

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats