Aquestes darreres dues setmanes, m’ha tocat fer treball intens com a Secretari d’organització d’Esquerra. Per una banda, la dedicació pròpia i com a membre de l’operatiu de municipals, el comitè que té l’encàrrec de treballa de cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig; i per l’altra, la tasca de representació a dos congressos comarcals d’elecció de presidència i permanent comarcal, la del Baix Camp i la del Bages, així com l’inici de la precampanya a Sant Cugat del Vallès. Conclusions, lògiques, d’aquests dies: hi ha partit, i allà on és més fort, més present, més viu; el país té més números de ser igual de fort, present i viu, segurament no en una relació directa estrictament, però sí molt intensa. Esquerra com a eina, com a partit polític, que ens fa falta per treballar per la consciència de l’alliberament personal-mental de molta gent, i també per alliberar el país, ras i curt.////seguiu////
Per exemple, aquest divendres vaig participar a l’acte de les JERC i ERC Sant Cugat del Vallès, per donar el tret d’inici de la campanya municipal, amb la voluntat de mobilitzar els seus militants i entorn. La secció local havia organitzat a la Nau de Cultura de Valldoreix, amb la presència d’una cinquantena de militants per donar a conèixer les línies que es seguiran durant la campanya electoral. Mireia Ingla, l’alcaldable per Esquerra a Sant Cugat és un cert mirall d’això que deia abans... que hi ha partit. La Mireia és una advocadessa que exerceix en un despatx a Sant Cugat i que a finals de 2005 decideix fer-se militant. Per tant, aquesta mare de tres fills, va decidir continuar el compromís aquest mes de novembre passat en ser escollida candidata a l’alcaldia. Aquí i ara és on es veu el compromís. L’ Andreu Freixes president de la secció local, així com tota la família d’Esquerra a Sant Cugat, en són mostres clares... han patit, però hi ha estratègia, hi ha partit, hi ha present i sobretot futur a Sant Cugat del Vallès.
Quanta sapiença, amb tant poques paraules. Homenatge a totes aqueslles persones del segle passat "que no sabien de lletra" però que tenien més lletra que ningú.
