Penso quan la meva àvia m'arreglava les nines relligant aquells caps i cossos petits amb un tros de cordill. Recordo que els meus pares van tenir un rentaplats que va durar una vintena d'anys i que el meu pare va fer arreglar la seva Nykon que va tornar com nova, no per pocs diners, amb un segell del Japó. I em ve al cap quan vaig intentar, sense aconseguir-ho, ressucitar la meva primera grabadora quan començava a fer de periodista. M'hi ha fet pensar el documental 'Comprar, llençar, comprar' que es va veure a finals d'any a TVC i que he vist sencer fa poc aquí. M'ha fascinat l'operació mundial orquestrada pel que es coneix com obsolescència programada i que al 1920 ja feia reduir la vida de les bombetes, que un senyor rus hagi descobert la manera de desactivar el xip col·locat expressament en una impressora per fer-la morir amb uns quants milers d'impressions i la batalla dels germans Neistat contra Apple per Ipods que s'espatllaven per sempre perquè no es podia canviar la bateria (a www.ipodsdirtysecret.com). M'han impressionat els cementiris d'aparells electrònics que han esborrat completament paisatges de ciutats com Accra, a Ghana, i que són un exemple aclaparador de l'impacte mediambiental d'aquest model basat en el 'comprar, llençar, comprar'. La reflexió del documental és molt oportuna en un moment en què els missatges van de l''estalvia' al 'no deixis de consumir', mentre que els sous van minvant, les plantilles es redueixen i les retallades socials no s'aturen. 'No cal que ho arreglis, compra'n un de nou' és el mantra dels nostres temps. Un mantra que no és 'normal', que ens fa perdre temps, diners i converteix algunes parts del món en abocadors de tot el que acabem llençant. Si ja sabem que no tornarem on erem, serà qüestió de canviar el mantra amb una mica d'imaginació i, perquè no, visió de negoci: si els sabaters tenen més feina que mai, els arregladors d'aparells diria que tornaran a estar de moda.
PERQUÈ AL SOBREÀTIC? A vegades és difícil veure-hi. I ens cal agafar altura, distància, per explorar i adonar-nos que hi ha coses que ens havien passat per alt. Des del sobreàtic primera, observo i faig lloc a persones, idees, empreses o organitzacions amb vocació social i ambiental i una nova manera de fer, gestionar, aportar i transformar. Projectes que aporten valor i fins i tot poden ser font d'inspiració.
@LA BÚSTIA DEL SOBREÀTIC
Si sou impulsors o coneixeu algun projecte singular i transformador que pot tenir espai al Sobreàtic primera, escriviu
aquí
