Les estrelles no naixen aïllades, sinó en el si d'enormes núvols de gas hidrogen. La nebulosa Messier 78 és un molt bon exemple d'un d'aquestes zones de formació estel·lar.
En el seu si, centenars d'aglomerats gasosos estan ara mateix concentrant-se per a formar noves estrelles amb planetes al seu voltant.
Les estrelles que ja han nascut il·luminen la nebulosa amb radiació ultraviolada que no és prou intensa per ionitzar el gas i fer-lo brillar. Les partícules de pols del núvol només reflecteixen la llum estel·lar que reben.
En el seu si, centenars d'aglomerats gasosos estan ara mateix concentrant-se per a formar noves estrelles amb planetes al seu voltant.
Les estrelles que ja han nascut il·luminen la nebulosa amb radiació ultraviolada que no és prou intensa per ionitzar el gas i fer-lo brillar. Les partícules de pols del núvol només reflecteixen la llum estel·lar que reben.
Messier 78 pot ser observada fàcilment amb un telescopi petit a la constel·lació d'Orió, just al nord de l'estel més oriental del seu cinturó. Encara que està ubicada a uns 1600
anys-llum de distància, és una de les nebuloses de reflexió més brillants del cel.
El color dominant de la nebulosa és el color blau ja que, com passa a l'atmosfera terrestre, el color blau de la llum de les estrelles és dispersat amb més eficàcia que la llum roja.
Els estels HD 38563A i HD 38563B són les fonts principals de l'energia de la nebulosa. Però hi ha moltes més estrelles. Les més curioses són les 45 estels joves i de poca massa que tenen encara el seu nucli massa fred per a generar les primeres reaccions termonuclears. La conversió d'hidrogen en heli, base de l'energia estel·lar, encara no ha començat. El seu nucli encara està massa fred i la seua font d'energia prové de l'energia gravitacional alliberada a mesura que l'estrella s'està contraient.
Aquests estels, que només tenen 10 milions d'anys, pertanyen a la classe T-Tauri. En la seua joventut tenen comportaments violents amb fortes emissions de raigs X, ones de ràdio i vents estel·lars molts forts.
Igor Chekalin, de Rússia, va descubrir les dades sense processar d'aquesta imatge de Messier 78 en els arxius d'ESO, per al concurs de fotografia Tresors Amagats Igor va processar les dades amb gran habilitat, obtenint el primer premi amb la seua imatge final. Un equip d'experts d'ESO en processament d'imatges va prendre les dades en alta resolució i les va processar de manera independent per a produïr la imatge que apareix en aquest apunt.
El color dominant de la nebulosa és el color blau ja que, com passa a l'atmosfera terrestre, el color blau de la llum de les estrelles és dispersat amb més eficàcia que la llum roja.
Els estels HD 38563A i HD 38563B són les fonts principals de l'energia de la nebulosa. Però hi ha moltes més estrelles. Les més curioses són les 45 estels joves i de poca massa que tenen encara el seu nucli massa fred per a generar les primeres reaccions termonuclears. La conversió d'hidrogen en heli, base de l'energia estel·lar, encara no ha començat. El seu nucli encara està massa fred i la seua font d'energia prové de l'energia gravitacional alliberada a mesura que l'estrella s'està contraient.
Aquests estels, que només tenen 10 milions d'anys, pertanyen a la classe T-Tauri. En la seua joventut tenen comportaments violents amb fortes emissions de raigs X, ones de ràdio i vents estel·lars molts forts.
Igor Chekalin, de Rússia, va descubrir les dades sense processar d'aquesta imatge de Messier 78 en els arxius d'ESO, per al concurs de fotografia Tresors Amagats Igor va processar les dades amb gran habilitat, obtenint el primer premi amb la seua imatge final. Un equip d'experts d'ESO en processament d'imatges va prendre les dades en alta resolució i les va processar de manera independent per a produïr la imatge que apareix en aquest apunt.
Foto Crèdit: ESO i Igor Chekalin
