L’Agrupación de Bodegas Centenarias y Tradicionales de Rioja ha manifestat, mitjançant un comunicat, la seva oposició a l’estesa d’una línia elèctrica d’alta tensió que ha de travessar la Rioja Alta. Entre els arguments que s’hi fan servir per a justificar la seva posició, figuren expressions com “impacte ambiental”, “dany paisatgístic”, “amenaça a l’enoturisme”...
Desconec el projecte i, justament per això, opino. Quedi clar, doncs, que no qüestiono la posició d’aquesta entitat ni poso en dubte que sigui encertada. De fet, aprofito la meva ignorància sobre el seu cas per a fer una reflexió general.
Tothom té dret a estar en contra de qualsevol infraestructura –sobretot, si és coherent i no reclama, al mateix temps, les prestacions que aquesta aporta. I és cert que es promouen projectes que tenen impacte ambiental o que fan dany al paisatge o que amenacen altres activitats més atractives o, fins i tot, que fan tot això alhora. Tanmateix, comença a ser tòpica la reiteració d’aquesta argumentació genèrica. Davant l’anunci d’una infraestructura, apareix de seguida un manifest que l’ataca per uns motius ja estandarditzats: que atempta contra el medi ambient, que espatlla el paisatge, que perjudica una activitat autòctona...
Aquest abús d’uns mateixos arguments fa que, a la llarga, esdevinguin insubstancials. S’han convertit en una cantarella que forma part del soroll de fons i a la qual la majoria de gent ja no fa cas. Tantes vegades es crida que ve el llop que, quan vingui de debò, ningú no salvarà les ovelles. Em temo que ja estem arribant a aquest punt.
Per això, hauríem de començar a ser més exigents. Ja no s’hi val a queixar-se de l’impacte ambiental sense detallar com s’impacta el medi ambient. Ja no s’hi val a denunciar l’alteració paisatgística sense especificar com s’altera el paisatge. Ja no s’hi val a advertir dels perjudicis a una activitat arrelada sense mesurar com es perjudica aquesta activitat.
Quan una societat madura ambientalment, passa de l’abstracció conceptual a la concreció qualitativa i quantitativa. Només així el medi ambient deixa de ser un eslògan per a esdevenir un criteri d’actuació.
I això no treu, esclar, que els cellers de la Rioja puguin tenir raó.
