josepselva |
dimarts, 15 de febrer de 2011 | 12:21h
"Els Mercats" i "El Legislador" són dos senyors a qui m'agradaria conèixer. Personalitzen l'impersonal, i avui parlem del primer d'aquests "senyors".
Diluint uns grams o unes tones de la seva sal dins el llac de la nostra aigua dolça el converteixen en la mar salada. Sense aigua estem condemnats a la set, i a la ruïna econòmica. Roben als seu països i amb la palanca d'aquest robatori fan alçaprem en els nostres. No tots els inversors actuen amb diner robat, però estaria be que algún organisme investigués quin % de l'espoli apareix després amb la façana d'honorables societat d'inversionistes.
Diluint uns grams o unes tones de la seva sal dins el llac de la nostra aigua dolça el converteixen en la mar salada. Sense aigua estem condemnats a la set, i a la ruïna econòmica. Roben als seu països i amb la palanca d'aquest robatori fan alçaprem en els nostres. No tots els inversors actuen amb diner robat, però estaria be que algún organisme investigués quin % de l'espoli apareix després amb la façana d'honorables societat d'inversionistes.
Val la pena escoltar detingudament el procés d'espoli en la veu d'una autoritat moral com Arcadi Oliveres.
It's wonderful, thank you. mac cosmeticsbuy mac eyeshadowbuy mac foundationmac liquid foundation LLM
Air Jordan Shoes Nike Dunk High Nike Dunk Sb Nike Air Force 1 Nike Running Shoes
It's wonderful, thank you. Oakley Holbrook SunglassesOakley Jupiter SunglassesOakley Restless SunglassesOakley Polarized Sunglasses by LLM
by xiaotang
Estic absolutament d'acord amb la Reyes i en Josep. I per acabar-ho d'adobar, aquesta tarda he vist per la BTV la pel.lícula 'Esta tierra es mía' amb la interpretació magistral de'n Charles Laughton i l'escena final llegint els drets dels ciutadans del món als seus alumnes abans que els nazis se l'emportin per a afusellar-lo !
Salut !
No caiguem en el parany paranoide de creure que el mòn està dirigit per un grup de gent reunits en una sala fosca que planegen coses diabòliques de les que estem totalment indefensos. I sobretot no confonguem lliure mercat amb capitalisme que d'això primer en tenim poquet.
Un cas l'Oliveres aquest. Encara recordo la impressió que em va fer llegir el llibre que va escriure dient que allò del 11S als EUA era un muntatge. Coses com aquesta et fan entendre perquè la universitat te el nivell que te.
Quan tingui temps i ganes em miraré la lliço magistral.
"Els mercats" són els grups inversionistes, una part dels diners provenen de activitats "lícites" i d'altres de l'espoli, com es el cas dels reietons de l'Àfrica i altres bitxos.
No hi ha cap complot sinó la dinámica que crea l'oferta i la demanda. Els mercats es mouen si hi ha bombolla a l'horitzó i inestabilitat en el dia a dia, en la calma es paren.
L'endeutament de les famílies és degut (també) al seu mal cap, però en la mateixa propòrció o més, a la presió de les entitats financeres que vivien de prestar diners amb interés, i ara viuen de que els donem diners via FROB, o sigui via impostos. Cornuts i pagar dos cops.
L'Oliveres aquest, que dius tu, done xifres i cita les fonts. I aleshores sobre això construeix un discurs, en que si pot estar o no d'acord, però es sustenta, i en tot cas s'ha de rebatre.
Per una vegada i sense que serveixi de precedent, estic d’acord amb tu, Josep. Potser hauríem de matisar entre inversionistes (economia real) i especuladors (economia financera). Oliveres ens va recordar dues dades:
- L’especulador individual més gran de la història ha estat George Soros, hongarès. En una operació contra la lliura esterlina que va durar divuit mesos va guanyar 1.000 milions de dòlars (article relacionat). Segons Oliveres, tot això ho va explicar en un llibre qualificant la seva conducta d’immoral però legal: cap govern del món té la voluntat d’evitat l’especulació.
- L’especulador col·lectiu més important: els fons de pensions, és a dir, el veí del costat, la companya de la feina, el conserge de l’ajuntament i bona part de tots nosaltres.
Una dada sobre la injecció fons públics a la banca privada, és a dir, procedents dels impostos de la ciutadania:
“Trichet, que presidió la reunión, vinculó "las señales, cada vez más evidentes, de estabilización" al enorme volumen de las ayudas públicas: 10 BILLONES DE EUROS (les majúscules són meves) en apoyo a la banca, tipos de interés al mínimo y estímulos fiscales equivalentes al 2% del PIB en los países del G-20.” (El País, 10-11-09)
Felicitats, Josep, el teu post ha estimulat un debat. I això sempre és productiu...
No hi ha res de nou sota el sol i qui no aprèn del passat repeteix els errors. Però desconfio dels profetes que us volen portar la bona nova de la vida austera i dirigida i plena de virtuts que de cristians laics o religiosos sempre desconfio.
El profeta està inspirat per algun déu i prediu el futur amb capacitat endevinatòria. Em declaro agnòstica però respectuosa amb les creences íntimes dels altres. D'altra banda, els referents religiosos del cristianisme original que condemnava la guerra i la violència i predicava l'amor als altres em semblen una excel·lent guia vital. El món aniria millor! (per a la majoria, uns pocs perdrien molt)
En Oliveres no veig un profeta sinó el professor d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Bellaterra que, lluny de la vidència, dóna dades extretes de fonts oficials com ara aquestes:
- Si s'apliqués la taxa Tobin de l'1o/oo a totes les transaccions financeres desapareixeria la meitat de l'especulació. Quan l'ex-primer ministre britànic Gordon Brown va gosar proposar la seva implantació, ràpidament va rebre la visita d'un alt funcionari nordamericà. El resultat, ja el coneixem...
- Els darrers 7 ministres d'Economia dels Estats Units no han estat anomenats pels diferents presidents: tots estaven vinculats amb Goldman Sachs. I el de Defensa tampoc l'anomena el president sinó el Pentàgon.
- Pisos buits a Catalunya: Segons un informe de Càritas si es repartissin entre els rodamóns que passen la nit als nostres carrers tocarien a 100 pisos/rodamón.
- La ministra Chacón gestiona un pressupost de Despesa Militar sis vegades el de l'ONU.
- No tota la despesa militar espanyola es paga contra el pressupost de Defensa. El 96% del que ens costa Afganistan el paguen altres ministeris, entre ells, el de Presidència (partida de "Grandes Catástrofes")
- A Espanya només tres caixes d'estalvi es mantenen fidels a l'esperit original d'aquestes institucions (80% obra social, 20% reserves), entre elles, la més petita, la Caixa de Pollença.
Continuo o no és necessari?
Oliveres no prediu el futur, proposa mesures per sortir d'aquesta crisi... que agradaran més o menys, però fa propostes concretes. Però aquest és un altre tema...
Benvolgut Josep, les meves disculpes per envair el teu espai.
Bé, que no m'agradi Oliveres no vol dir que estigui d'acord amb el que es gasta en exèrcits. Una cosa no treu l'altra i després de tot l'exèrcit espanyol no està precisament entre el meus ídols.
Tot i això dubto de l'eficàcia d'una mesura com la de repartir pisos buits (amb propietari que en paga les taxes corresponents?) entre rodamòns de forma indiscriminada.
Oliveres no és l'únic que fa propostes concretes.
I el cristianisme original era una ideologia intransigent que lluitava contra la llibertat de pensament i d'opinió.
(!!!???)
No s'amamontonin!!. Això son figues d'un altre paner
Aquesta contundència mereix un post que suposo que faras, i amb molt de gust participaré en el debat.
Amb tu i la Reyes i un micròfon, que tremoli el Fuentes!, sou l'alegria de la jorta.
No hi havia tanta diferència entre els primers cristians i els talibans que van fer volar les estaues de Buda.
Els clàssics (grecs i llatins) no son cap religió, van ser l'esclat segurament irrepetible, del pensament humà; una época en la que hauria volgut néixer.(sobretot perque la túnica i les sandàlies donen una elegància que s'ha perdut)
No he vist Ágora, però comparar primers cristians i talibans em sembla un pel forçat (una pelambrera d'os, vull dir).
Potser m'he explicat malament. Oliveres no va proposar en cap moment el repartiment, es va limitar, parlant sobre l'especulació immobiliària, a donar aquesta dada 100/1 (Càritas).
Però, sí, va proposar mesures concretes, entre elles:
- Lluitar fermament contra el frau fiscal.
- Aplicar la Taxa Tobin de 1o/oo
- Nacionalitzar certs bancs
- Reformar l'euro (Va citar una proposta publicada per Le Monde que encara no he sabut trobar. Algú em pot orientar?)
- Promocionar la banca ètica.
- Entrar en decreixement.
- Reduir la jornada laboral.
- Racionalitzar la forquilla salarial (va posar dos exemples molt gràfics: Cooperativa Mondragón 9:1, BBVA 600:1)
- Eradicar la despesa militar.
I una que, tot i que va reconèixer que no li agradava (però que en aquests moments, segons ells, és imprescindible), i que a mi encara m'agrada menys (també discrepo amb Oliveres en moltes coses!): les mesures solidàries (bancs d'aliments, tasques de suport parroquials i associatives, ajuda entre familiars, etc.) Ho sento, però em nego a acceptar les almoines com una mesura de política econòmica. Amb un sistema d'impostos directes progressius, tota la ciutadania té dret a treballar, disposar d'un habitatge i a viure dignament. Qui ha dit "justícia social"?
- Els bancs o els nacionalitzes tots o cap. Si ho fas amb alguns estan distorsionant el mercat. Jo optaria per aclarir què i com poden treballar que hi ha molta opacitat.
- La banca serà ètica quan la gent ho sigui
- Decreixement? Mentre no sigui anar enrere tecnològicament...Tanmateix cal aclarir que es vol amb això. Consumir menys és el que fa la gent ara amb la crisi, no?
- Reduir la jornada laboral? Quina? La del nord d'Europa que fan de 9 a 5 o la nostra que treballem més hores per a produir menys i pitjor?
- Forquilla salarial: Si l'empresa és privada tant hi fa quan cobri la gent. En principi ningú pot cobrar més del rendiment que l'empresa en treu. Si no el fan fora i si no és els amos de l'empresa ja s'ho trobaran. Però és que a més igualar salaris vol dir que aquell excel·lent cobra igual que el mediocre. Podies haver posat l'exemple dels futbolistes d'elit que cobren milionades per a fer cabrioles...Però ja que parles del BBVA et recomano que llegeixis aquest post que vaig fer fa un temps. El cas d'aquest banc és vergonyós perque s'ha fet servir amb diners públics per a interesos polítics.
- Despesa militar: A hores d'ara els únics països sense despesa militar són paradisos fiscals (més info)
- Si l'Estat salva bancs injectant molts diners públics el més lògic és que obtingui una participació. Pel que he llegit, Islàndia ja ha nacionalitzat tres. Credit Lyonnais fa molts anys que es va nacionalitzar i que jo sàpiga, no va distorsionar el mercat bancari francès, o sí?
- Banca ètica o no ètica: Però vols dir que la gent del carrer sap què fan els bancs amb els seus diners? Jo crec que no... Promocionar la banca ètica suposa explicar públicament què fan els altres. Ens pot semblar que hem perdut tots els valors, però conec gent que els darrers anys, en lloc de tenir dipòsits als bancs, comprava directament Lletres del Tresor al Banc d'Espanya (amb una rendibilitat més baixa que els bancs). Encara queda algun idealista...
- Decreixement. Mira, tecnològicament ja hem fet un pas enrera reduint el pressupost de R+D. Bàsicament, decreixement és produir i consumir menys (voluntàriament, no com en aquests moments, per necessitat), administrant millor els recursos i recuperant el medi ambient. Molt important també de cara als (grans) països en vies desenvolupament per les conseqüències globals...
- Reduir la jornada laboral = Repartir la feina (35 h, facilitar mitja jornada, etc). Com es fa en altres països, el treballador cobra de l'empresa per les hores treballades i de l'Estat per les hores no treballades (=part de l'estalvi subsidi atur)
- No he parlat d'igualar salaris. Però en temps de números vermells els primers que s'haurien d'estrènyer el cinturó són els alts directius que gestionen les empreses i no els mateixos de sempre! Molt bo el teu apunt sobre el BBVA http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/150826.
- Despesa militar. Normal! En aquests països tenen els calés precisament la gent que fa negocis amb les guerres (de joguina o de veritat). Però, em pots dir que guanyem amb un 13% de participació espanyola en la construcció d'aquell avió de combat europeu? O injectant diners a Grècia per tal que pagui deutes a Alemanya per la compra d'armes?
Incís: Suposem ara una Catalunya independent... Jugarem el mateix joc de la guerra?
- Si l'estat intervé sempre distorsiona perquè les empreses que control·la tenen uns recursos que no tindrà mai una empresa privada.
- En una Catalunya independent tindrem exèrcit com tothom. Primer siguem capaços de fer un país normal i després ja veurem si som capaços d'arreglar la resta del mòn.
Tu mateix ho dius. No hi ha complot sinó dinàmica d'oferta i demanda.
Sobre diners que donem als bancs...tu saps que als EUA els diners públics que es destinen a bancs i empreses privades no són un regal sinó un prèstec a tornar? A més, han de donar-hi comptes periòdicament de com se'ls estan gastant i de com estan aplicant el pla de viabilitat.
D'acord que he sentit crítiques sobre que aquest control allà no és tan rigorós com caldria però és que aquí ni això...Els nostres diners es destinen a salvar malbaratadors i no hi ha cap control i el que és pitjor ningú no ho exigeix....
... però el periodisme d'investigació va trobar dades molt interessants: "Los argumentos que sostienen que las conflictivas relaciones entre el mundo islámico y el gobierno de George W. Bush tienen su raíz en asuntos vinculados con grandes negocios internacionales, en lugar de cuestiones religiosas o culturales, se robustecen con el paso del tiempo. "
Ahir, en la conferència a la que vaig assistir i parlant d'un altre tema completament diferent (la crisi actual) Oliveres va esmentar les relacions empresarials entre les famílies Bush i Ben Laden vinculades al petroli des de fa molts anys.
"Una empresa de origen árabe, Iridium, especializada en telefonía satelital y proveedora del Pentágono y de la red de aeropuertos norteamericanos tiene como accionistas mayoritarios a miembros de la familia Ben Laden"
Les cites procedeixen de La Nación (Argentina, 2003). Aquest article també parla de la sospitosa caiguda del 15% (és molt!) de la cotització de les asseguradores uns dies abans de l'atemptat...
PD Si en lloc d'autocensurar-se tot el professorat universitari divulgués els seus coneixements i fomentés el pensament crític com ho fa Oliveres als centres cívics amb un discurs a nivell de la gent del carrer, potser les coses ens anirien millor...
Una abraçada.
Que potser creiem que tota la casta dirigent mundial no es coneixen entre ells i fan els seus negocis? Total tampoc no són tants i és normal. Sempre ha estat així.
De la "sospitosa caiguda de la borsa hi han dades concretes? Quines empreses? En quins mercats? Aquest desplomament hauria d'haver estat molt comentat l'endemà en els diaris econòmics i hauria fet història.
He consultat el senyor Google i trobo milers de documents que hauríem de revisar per documentar aquest affaire. Francament, el tema no m’interessa especialment en aquest i no perdré el temps intentant demostrar aquesta tesi dels motius econòmics dels atemptats de l’11-S. Però, que consti, tu tampoc has justificat adequadament una tesi diferent, o és que acceptes la versió oficial sense qüestionar-te res?
M’has deixat intrigada. Compraré aquest llibre d’Arcadi Oliveres que has esmentat. Em pots passar el títol? No l’he sabut trobar a la base de dades de l’ISBN.
D'altra banda tenim gent que en dubta de les autories i autenticitat d'aquests atemptats. Perdó! Només del de EUA i Londres. Els altres com que passen a llocs dels que no sabem res no ens importen. I dubtar del de Madrid és posar-se al costat del PP.
Navalla d'Occam.
He consultat la llista Forbes de les persones més riques del món (2010): Emilio Botín "només" ocupa el lloc 582; la seva germana Ana Patricia el 45 entre les 100 dones més poderoses (2009). Res comparat amb Amancio Ortega (grup Inditex), situat al Top-Ten (9)... La població total mundial actual segons UNFPA és de 6909 milions de persones de les quals 5672 (82%) habiten les regions menys desenvolupades.
Que el teu post sobre el senyor Legislador no es faci esperar!