Trobada amb Gábor Gyulai, membre del Comitè Helsinki, hereu de l'històric moviment pels drets humans que agrupava els dissidents al règim soviètic. Ara treballen molt, sobretot, en temes de refugiats polítics dels balcans, emigrants, etcètera.
Gábor parla un català molt decent malgrat que no ha viscut mai ací. Ha passat diverses vacances al nostre país i sent un gran interès per la nostra llengua, cosa que demostra que les coses no tenen perquè ser tan difícils.
Parlem sobre l'augment del racisme al seu país, amb l'emergència d'una extrema dreta potent que ha entrat al parlament. El racisme tradicional a Hongria va contra el poble rom, però ara creix una por sorprenent als 'estrangers'. Sorprenent perquè aquest representen un percentatge ínfim de la població del país.
I com a mostra de l'absurditat de la situació Gyulai m'explica que en una enquesta dos terços de la població va respondre afirmativament quan se li va preguntar sobre si havien arribat massa piresins en els últims anys. El detall és que els piresins no existeixen sinó que eren una nacionalitat inventada a efectes de control estadístics.
Gábor parla un català molt decent malgrat que no ha viscut mai ací. Ha passat diverses vacances al nostre país i sent un gran interès per la nostra llengua, cosa que demostra que les coses no tenen perquè ser tan difícils.
Parlem sobre l'augment del racisme al seu país, amb l'emergència d'una extrema dreta potent que ha entrat al parlament. El racisme tradicional a Hongria va contra el poble rom, però ara creix una por sorprenent als 'estrangers'. Sorprenent perquè aquest representen un percentatge ínfim de la població del país.
I com a mostra de l'absurditat de la situació Gyulai m'explica que en una enquesta dos terços de la població va respondre afirmativament quan se li va preguntar sobre si havien arribat massa piresins en els últims anys. El detall és que els piresins no existeixen sinó que eren una nacionalitat inventada a efectes de control estadístics.
Resumint, quan hom està molt espantat -i hi ha motius per estar-hi mirant l'horitzó immediat- és fàcil que quan et toquen amb el dit petit t'esclafis al sostre d'un bot. Com combatre aquestes pors a perdre el poc que s'havia aconseguit? Riure és una bona teràpia momentània, però insuficient.
Aquesta era i és una activitat especialment dedicada als que veníem per primera vegada, als més innocents, als més ignorants...
Mira que s'aprenien coses en aquelles excursions a les muntanyes!