Aquesta és la crònica d'urgència de la darrera parada (dins ara) del comboi de Subsòl. Ja en tindreu notícies, però estem preparant altres trobades per a les pròximes setmanes.---------
Ahir dimecres Subsòl va fer
parada a la que fins ara és l'estació més meridional del seu recorregut:
Alacant. Tres dels Unais, Alapont, Borràs i Lozano, s'hi desplaçaren per estar
en contacte amb els lectors de la millor terreta del món. L'acte va tenir lloc
a la llibreria 80 Mundos, i va estar presentat per Cèsar Cano, locutor de Radio
9. La dinàmica va ser una mica diferent a l'habitual, ja que els autors,
després d'una breu intervenció inicial, contestaren les preguntes del
periodista i les d'un públic molt participatiu. Entre la concurrència hi havia
vells coneguts (fins i tot alguns antics alumnes!) i també l'escriptor Carles
Cortés, a qui volem agrair que s'haja involucrat en la preparació de la
presentació
Maleïda coincidència!
he tingut la sort que caiga a les meues mans un
subsòl per a fer una ressenya. I bé, només dir-vos que ho he passat
molt bé i que òbviament he caigut en la temptació d'intentar esbrinar
qui és qui...La veritat és que en dos casos estic pràcticament segura
d'haver pegat en el clau..Serà perque a alguns de vosaltres ja fa temps
que us segesc la petja literària i puc dir que he llegit tot el que heu
publicat...per tant, ja tenim una trajectòria junts...el cas és que m'he
deixat involucrar en aquest maremàgnum de casualitats que és subsòl i
jo també m'he muntat les meues històries. En primer lloc, amb l'aparició
inesperada de l'anatomista i fisiòleg alemany Gall que llegia el
comportament i caràcter de les persones segons la forma del crani. Xe,
quina coïncidència!! que aquesta figura inspira un dels personatges de
La guerra del fin del mundo del senyor Vargas Llosa, "novelón" que tot
just llegia, quan vaig fer un incís per a intercal·lar la lectura de
Subsòl. I segona casualitat i/o coïncidència és un dels rostres de la
foto: idèntic al meu ex que, per cert, és francés, però que als 79
encara era un nen de bolquers...per tant simpossible que siga ell. Serà
veritat allò que hi ha una fisonomia típica francesa. Jo crec que sí,
que de tant de pronunciar determinades vocals se'ls afaiçonen els trets
facials...Bé, ja em deixe de bajanades...però podeu comprovar que jo
també he entrat en el subsòl, en el deliri..
I aprofite per saludar a
alguns unainers coneguts: Manuel, Esperança, Pasqual i bé, dir-vos que
després d'un periple per tota l'àrea catalanoparlant, he acabat en
terres pitiüses i ací estic criant el meu xiquet de set mesos que ja té
una dent i aviat en tindrà dos i ja li podrem dir "bidente"...
Salutacions i fins la pròxima,
Alícia
PD:
com no sóc usuària de facebook ni en tinc ganes i no sabia com
enviar-vos el meu comentari-salutació, m'he colat en aquest espai de
comentaris a la presentació d'Alacant...només espere que us arribe