Vaig fent recopilació de reaccions blocaires, i les afegeixo aquí. Fins i tot Maragall s'ha animat ara i ha recuperat l'activitat del seu bloc, malgrat l'enrenou que té muntat. Com escriu, Vicent Partal Maragall té un problema.
Pasqual Maragall, president de la Generalitat: El més gran autogovern d'Europa
Miquel Iceta, viceprimer secretari del PSC: Explicacions davant del Parlament
Flora Vilalta, diputada del PSC: Debat de l'Estatut a la Comissió General de les Comunitats Autònomes
Joan Roma, diputat del PSC: El sistema assembleari
Paco Boya, diputat del PSC: Elogi del pacte
Xavier Sàez, tinent d'alcalde d'ERC a Lleida: Les raons del no
Xavier Sàez, tinent d'alcalde d'ERC a Lleida: Volem l'Estatut aprovat a Catalunya
Ramon Puig, militant d'ERC: Compte enrere
Daniel Casanovas, dirigent de les JERC: Però, l'estatut aquest és millor que el que hi ha ara, no?
Daniel Casanovas, dirigent de les JERC: No hipotequem el futur
Salvador Grifell, militant de CDC: Crònica d'una mort anunciada
Eberhard Grosske, exconseller d'EU-EV al Govern balear: El show del tripartit de Catalunya
Jaume Planas, militant d'ERC: Un altre cop Carretero
Carles Puigdemont, periodista i editor del Catalonia Today: I si Maragall ens plega abans d'hora
Juan Varela, periodista i autor de Periodistas21: Maragall adelanta el correo
Crec que aquesta vegada una combinació (òptima?) de seny i rauxa s'està imposant en el sobiranisme català: el 18 de juny votarem NO. Com diu Carles Riera es tracta de derrotar el sí perquè l'estatutet no prosperi. És el vot útil, el vot vàlid i vinculant jurídicament, el vot més contundent; el NO és el vot que ens va més bé i és el vot que els fa més mal.
Però després de tan debat per a fixar una posició unitària, sobretot al ciberespai, ara toca baixar al món real i arremangar-se. Perquè no volem un resultat digne, significatiu, bo..., VOLEM QUE GUANYI EL NO. Em va alegrar la reacció de les bases d'ERC, també la rectificació dels dirigents, però d'aquests no me n'acabo de refiar del tot: campanya de baix perfil pel NO, empassar-se la campanya institucional (pel Si!)...D'altra banda ERC ni aplega ni representa la totalitat de l'independentisme ni del sobiranisme, el clam pel NO ha sorgit de la societat civil catalana!
PSC, CiU i ICV (al marge de molts simpatitzants i alguns militants descontents amb les línies oficials) s'abocaran a la propaganda, a la manipulació, a la pressió, a les amenaces i tenen al seu servei la pràctica totalitat de mitjans de comunicació. Tampoc crec que ens puguem refiar dels vots del PP: mai he tingut clar que votants i simpatitzants s'oposin frontalment a l'avortó resultant del pacte ZP-Mas, i menys ara que un hipotètic NO ultraespanyolista ens beneficiaria a nosaltres!
Hem d'estendre el NO com una taca d'oli i no n'hi ha prou amb SMS, c/e o participant en xats. Cal convèncer familiars, veïnat, amics i amigues, companys i campanyes de feina, de l'agrupació o associació social, cultural, esportiva de la qual siguem membres. En cada cas caldrà utilitzar els arguments (racionals, economicistes, patriòtics, emotius, pràctics...que d'arguments internet n'està ple!) que millor serveixin per convèncer a la persona en qüestió la qual, alhora, també haurà d'adreçar-se al seu cercle social i familiar.
Algú amb temps pot encarregar-se de distribuir a través de la xarxa un argumentari el més complet possible que abasti les diferents sensibilitats del sobiranisme?
VOLEM EL NO. Però, per ordre i després d'insistir molt en el NO, ens conformaríem amb el Blanc o amb l'abstenció, en darrera instància el Nul.
Ara toca que TOTS fem CAMPANYA PEL NO!
PASSA-HO!