adam |
Manresa |
dijous, 10 de febrer de 2011 | 00:05h
L’any 2001 l’anomenat Llibre
blanc del transport de la Comissió europea, proposava una línia de ferrocarril
d’ample europeu que unís Lleida i Girona en només una hora i mitja, passant per
Cervera, Igualada, Manresa i Vic, i que servís, no tant sols per transportar
viatgers, sinó també, i sobretot, mercaderies, tot connectant amb el corredor
mediterrani. A més, des de Igualada, i també des de Manresa inicialment, havien
de sortir uns ramals cap a Barcelona i el port (potser en recordeu la polèmica,
quan des del DPTOP es va decidir eliminar del projecte la connexió
bagenca).Tot plegat havia de
suposar 360 km de nova via, costaria 6.500 Milions d’euros (18 milions per
quilometre)i s’aniria construint,
lògicament, per fases, amb l’objectiu de tenir-lo completament enllestit l’any
2026. A tal efecte, s’han elaborat estudis i projectes i s’han fet reserves de
sol que impliquen una trentena de municipis. Com que es tractaria d’una de les
iniciatives més ambicioses de totes les que s’han previst per aquest inici de
segle, ha generat una serie d’espectatives i temors que condicionen les
previsions de futur tant a nivell local, delspobles i ciutats afectats, com a nivell nacional.
Doncs bé, després de tanta
cagarela, el cas és que 10 anys després d’iniciar-se el projecte, si més no
sobre el paper, encara no s’ha posat ni un metre de via nova, no s’ha remogut
ni un pam de terra i tot plegat segueix en calaixos i ordinadors de despatxos
diversos. És evident que si el govern de la Generalitat hagués tingut la ferma
intenció de convertir la proposta en realitat, i de complir els terminis
anunciats, a hores d’ara ja s’hauria d’estar treballant sobre el terreny i fins
i tot algun dels trams (el Cervera – Igualada, per exemple) hauria d’estar a
punt d’entrar en funcionament. No tant sols no s’ha fet res, sinó que,
paradoxalment, pels mateixos corredors on havia de passar aquesta línia s’hi
està fent una gran inversió en la xarxa viària per tal de augmentar-ne la
capacitat d’absorbir transport pesat, camions. O perquè us penseu que es
construeix l’eix diagonal i es desdobla el transversal?
En tot cas, es tracta de l’enèssima contradicció
entre les paraules i els fets. Es parla d’afavorir el tren i es segueix
invertint en carretera. Es prenen la planificació territorial com un joc que no
compromet a res. Perden el temps i ens el fan perdre a nosaltres.
O no. Potser vaig errat, potser han estat
treballant en silenci i la setmana que ve surt un representant del DPTOP dient
que sí, que el projecte de tren transversal segueix endavant i que els terminis
es mantenen. Tant de bo…
No només ignorem el tren... el pitjor de tot és que sembla ser que el gran problema que té el país són els límits de velocitat a l'entrada de Barcelona... amb això correm-hi tots!
I en algun moment els poítics han pensat en els ciutadants afectats per les reserves de sòl? A nosaltres ens han d'expropiar la nostra primera vivenda, i ens tenen amb l'ai al cor, sense saber quins són els plaços, ni tansols saber què serà de nosaltres. D'acord que és un projecte pel bé comú de tots els ciutadans, però perquè han de fer les reserves de sòl ara i potser no es durà a terme cap obra fins d'aquí 10 anys?
The government announced a ban on the display of cigarette packs in stores on Thursday that is also observed as ‘no smoking day’ in the UK. buy tramadolsoma online
Digueu-me burro, però ara fa vuit anys, quan el tripartit va substituir Convergència al govern de la Generalitat, vaig pensar, i escriure, que no n'esperava grans canvis ni grans avenços en gaires camps, excepte en el model de mobilitat i d'infraestructures, on pensava que sí que hi podria haver una certa rectificació de la política de CiU ( i del franquisme) , que ens havia portat a ser un dels llocs d'Europa amb més carreteres per quilòmetre quadrat i habitant. Pensava que s'apostaria una mica més pel ferrocarril, la nostra gran assignatura pendent. És evident que em vaig equivocar.
Merci Joan i Albert per les aportacions.
Jo també vaig viure amb esperança l'arribada del tripartit pel que fa a aquest tema. Pensava que la presència d'ICV i en menor mesura d'ERC podrien condicionar les polítiques de transport vers un model més eficient, integrat i sostenible. I també em deia il·lús de mi que el PSC és a la fi un partit de centre-esquerra i tindrà una mica més de sensibilitat respecte el transport públic. Va ser amb el tripartit que vaig descobrir que en el fons el PSC i CiU comparteixen la mateixa ideologia.
Però repeteixo en aquest sentit que el model de transport dels polítics es correspon amb les preferències de la població. Ja hem comprobat com una mesura valenta i en la línia d'altres països europeus com els 80 km/h a l'àrea metropolitana ha despertat un histerisme instintiu i ridícul per part dels conductors, esperonats pels mass media i el RACC. Ara es veu que no en tenen prou amb les millores de temps de la nova autovia de Manresa a Berga; a CiU ja parlen d'ampliar-ne la velocitat a 120 km/h. En canvi a poca gent li indigna que a Berga no hi arribi el ferrocarril.
Albert Vila |
dijous, 10 de febrer de 2011 | 23:58h
Jo em conformaria que, de moment, es posés en servei l'itinerari Martorell - Sant Cugat del Vallès - Granollers. La via ja existeix, però es troba totalment infrautilitzada: en un tram (fins al canviador de Cerdanyola) hi circula la C7; en l'altre, només trens de mercaderies.
Totalment d'acord. A l'hora de la veritat les inversions en aquest país van massivament cap a la carretera. Els polítics d'aquest país en realitat no hi creuen en les potencialitats del tren. Estan encallats en una visió anacrònica de la mobilitat que menysprea el transport públic i sacralitza l'automòbil. Em temo molt que el desdoblament de l'eix transversal és la condemna a mort del tren transversal. Les administracions un cop més han prioritzat les autovies amb llurs externalitats negatives. Amb el suport del poble, cal no oblidar-ho.
En el futur pagarem molt car aquest model irracional de mobilitat.
Salut
Merci Joan i Albert per les aportacions.
Però repeteixo en aquest sentit que el model de transport dels polítics es correspon amb les preferències de la població. Ja hem comprobat com una mesura valenta i en la línia d'altres països europeus com els 80 km/h a l'àrea metropolitana ha despertat un histerisme instintiu i ridícul per part dels conductors, esperonats pels mass media i el RACC. Ara es veu que no en tenen prou amb les millores de temps de la nova autovia de Manresa a Berga; a CiU ja parlen d'ampliar-ne la velocitat a 120 km/h. En canvi a poca gent li indigna que a Berga no hi arribi el ferrocarril.
En el futur pagarem molt car aquest model irracional de mobilitat.