Quan em van dir que era a l’Apolo, m’hi vaig afegir a ulls clucs. I és que, pujar a l’Apolo, sempre és una experiència que només pot destil·lar bon rotllo i millor vibracions.
Ahir al vespre, a més a més, l’Apolo acollia una tripulació jove, nombrosa i exploradora. L’esperit creatiu, innovador, inquiet i pencaire dels més de 50 intèrprets que omplien l’escenari del local del Paral·lel, em van permetre gaudir d’un d’aquells vespres que omplen l’ànima amb l’elixir de l’eterna joventut.
A l’Apolo, no hi actuava un grup de música a l’ús, tot i que una part important de l’espectacle se sostenia en un trio jazzístic jove, però interessant i contundent. Un trio d’aquells que, trobat un estil propi, embolcallen a cops de bateria, puntejos de contrabaix i melodies pianístiques per a fer gaudir als públics més variats, eclèctics i diferents. Jazztrick, collita del 2007, van saber ser el fons perfecte, aprofitar els moments en que se’ls donava protagonisme i mostrar que, malgrat la feinada, s’ho passaven d’allò més bé.
Però Acords de jazz no era pas el concert de Jazztrick, sinó el darrer invent parit per una de les corals més creatives que he tingut el plaer de seguir. El Cor Albada de l’Agrupació Madrigal és un col·lectiu de cantaires que basculen entre els 16 i els 25 anys i que, per la velocitat en canviar de projectes, tenen una àmplia experiència en experimentar. Si fa uns quatre anys, aprofitaven Luz de Gas per a jugar amb el pop, ara han escollit l’Apolo per experimentar amb la calidesa i la fredor, l’humor i la seriositat, la tendresa i la duresa, d’una de les músiques de referència del segle XX: el jazz.
Concert únic... Potser encara repetiran l’espectacle en algun altre escenari, però no gaires, perquè, n’estic segur que, algun dels seus dos directors, ja està maquinant la propera sorpresa, la propera innovació, el proper pas a fer en el camí de l’experimentació, del repte a les veus dels components d’aquesta agrupació de cantaires locals.
Llibres escrits, editats, plantejats o enginyats per l'autor d'aquest bloc.
De moment, via el servei sota de demanda de Bubok, però vès a saber cap on aniran en el futur.
El 29 de setembre del 2012, en Pere compliria 100 anys. De fet, si ens endinsem en la seva obra, segur que els compleix en alguna dimensió que se'ns escapa. Valgui doncs aquesta categoria per espigolar-ne el record.
Relació dels fets succeïts a una parella a la ciutat del Caire i a les terres altes de l'Àfrica Oriental. Unes terres que, avui per avui, s'agrupen sota la bandera d'Uganda. - Estiu de 2011-
