Victoria |
Dona |
dilluns, 7 de febrer de 2011 | 12:23h
Somriu la lluna a la nit que s’acosta , amb una
rialla clara, horitzontal, propera. Damunt la mar serena deixa un rastre
de llum, com una signatura indesxifrable, un pacte secret que mai decep.
Un tel de boira embolica el dia que parteix. Un crepuscle, també horitzontal, s’allarga entre les muntanyes, difús i taronja,
una carícia al llom de la muntanya grisa.
Les ànneres s’agrupen als esculls. Els
ànecs bravegen de les plomes irisades i s’estarrufen, fan camins circulars a l'aigua mansa.
Els llaüts es mouen
lentament a la fosca, parpelles que s’endinsen a les
ombres, a conéixer-li els plecs, com han fet sempre.
Entra la nit, imperceptible, blava, decidida. S’encenen els fanals marcant el límit del port. Quatre pescadors de canya proven sort.
La vida podria ser bonica enfora de la por. Però encara mutilen 8000 nines cada dia, arrabassant-lis els epitèlis tendríssims que acaronen el goig i són de la vida.
Tant de bo la lluna i totes les dones puguin créixer en pau, amb un somriure franc i un cos sencer. Tant de bo aquesta pràctica violenta, aberrant, injusta, humiliant, acabi essent d'un temps passat, vergonyant i fosc , i les parelles del món puguin estimar-se en llibertat, parlar del goig i no del dol i la por.
Les nits i els dies són per a ser viscuts. Hi ha un tendència clara de superació i esperança gràcies a la denúncia i a la lluita de moltes dones, però encara resta molt per guanyar.
M'encanta la subespècie sensible, sou fantàstics i fem un bon equip. Plegats gaudirem de la Terra. Mentre ens deslliurem d'antics mites deixarem un missatge a l'ampolla del nàufrag: Els homes i les dones ens podem estimar, la terra no és un lloc inhòspit, és generosa i plena de vida, no en som pas els seus amos, només uns passavolants. Se m'ha aferrat els petons com a pètals a les galtes i semblo un ametller.
i de domini sobre altres persones il·limitat, gaire bé infinit, injustificable en pràctiques ancestrals i/o religioses, tan injustificable o més que els "sacrificis" humans
Sí, dius molt bé, del tot injustificable. Neix de la zona fosca i roïna, és la por davant del goig d'altri, la por a la llibertat i a la pèrdua de domini. Un nou estadi de la humanitat ens espera. Gràcies per ser-hi.
Joan Alcaraz |
dilluns, 7 de febrer de 2011 | 12:42h
Molt per guanyar, molt per viuere, encara. Amb dones i persobnes com tu, ho anirem aconseguint.
I sí, de la mutilació, en dia internacional. va haver-hi poc ressò. És una pràctica ancestral, diuen, i el món camina cap al futur sense esborrar prou les traces més aberrnts del pasat.
Molt per veure i molt per viure, un món millor, més just, més creatiu, menys defensiu, més sà ...i tant. Aquest serà el nostre món però sobretot el dels nostres fills i filles. Besada de complicitat.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
No hi ha res com ser de la subespècie sensible de l'espècie.
Dedicat a tots, molt particularment per en J.
... www.canfufluns.com
(mil petons i després mil més)
I sí, de la mutilació, en dia internacional. va haver-hi poc ressò. És una pràctica ancestral, diuen, i el món camina cap al futur sense esborrar prou les traces més aberrnts del pasat.
Una besada.