josepselva |
divendres, 4 de febrer de 2011 | 19:08h
El Sr. Traoré, de Burkina Faso, es dirigeix a mi en francés per proposar-me un negoci -o potser no es un negoci-. Diu que treballa en un banc i mitjançant les seves investigacions personals ha descobert un compte d’un pobre blanc, mort en accident aeri i sense descendents, que fa quatre anys que ningú reclama.
Es una llástima que una suma de 12,5milions de US$ estigui tan desaprofitada i sol·licita la meva col·laboració per “moviltzar-la. M’assegura que és una proposició seriosa, 100% fiable, i comprèn que em sorprengui que m’hagi triat precisament a mi com a soci, però visc al primer mon i si ha assolit furgar per trobar un compte perdut, també ha estat capaç de trobar-me a mi, i confia en la meva capacitat de comprensió cap als seus problemes.
Només li he de facilitar el meu número de cte bancari i en 11 dies –laborables, que les festes son sagrades arreu- m’ingressará tota aquesta xavalla perduda en un obscur apunt d’un humil banc del tercer mon. El 35% serà per a mi, en agraïment a la meva bona voluntat d’ajudar, un 5% per a despeses i la resta per ell i els seus ajudants. Es fia de mi, ja que li hauré de lliurar el 65% que jo tindré al meu banc. Em demana discreció, no per res, simplement ell encara treballa al banc i els seus caps son molt conservadors i no han entés encara que el diner encallat es floreix. Em convida a posar-me en contacte amb ell per concretar els detalls i endavantles atxes.
L’endemà de rebre aquesta carta en rebo una altre del Sr. Sankara (en anglés) també des de Burkina Faso, que si no fos pel nom i per la quantitat (15,5 milions de US$) diria que es del Sr. Traoré, doncs també hi ha un blanc mort en accident aeri (en aquest cas acompanyat de tota la família) i una petita fortuna immobilitzada. Amb un procediment diria que calcat i una casualitat indescriptible que també s’hagi fixat en mi. És mes interessant aquesta proposta perque la quantitat es major i m’en ofereix un 40% per les molèsties.
Encara no recuperat de la sorpresa de les dues anteriors, m’en arriba una tercera del Sr. Ioma, també en anglès, un pel mes inconcret, ja que no em diu de quin país m’escriu, però a canvi em dona el nom del mort – Jin Sun- un pobrissó que nomès tenia un compte amb 5,7 milions de US$, m’en ofereix també el 40%.
Resto astorat de la meva sort, m’han triat tres africans que no em coneixen i dedueixo que nomès poden saber de mi llegint el meu bloc. El meu bloc ha d’inspirar molta confiança en el seu autor, que no es cosa menor rebre tants diners (per a mi són molts) i confiar que els hi tornaré mes de la meitat.
Aquest cap de setmana m’ho rumiaré si acceptar-ne una, dues, o totes tres sabent d’entrada que el diner negre no és pas nomès el que ve del continent africà, sinò que el que els blancs varen portar allà per blanquejar.
El diner negre de l’Africa blanca, el diner negre que fa un present de gana, un futur negre.
borinotus |
diumenge, 6 de febrer de 2011 | 01:14h
Van evolucionant. Jo recodo haver rebut un de molt similar signat pel fill del deposat Laurent Desiré Kabila. Ep, i de l'època en que no tenia blog o sigui que la meva popularitat ve de lluny XD
Reyes