Per Jordi TorresSegurament a alguns va fer-los només pessigolles la cinquantena de quilometrets del diumenge, però a mi em va semblar una sortida molt completa. Amb en Formiga havíem quedat a la paret de les mentides a Argentona per baixar plegats cap a Mataró. A 2/4 de 8 tocats ja hi érem tots, tot comentant les bones estones del sopar. El Màster no va arribar massa fi, feia cara de no estar al 100%. L’home no tan senzill ens explicava que el Senyor li havia explicat que la panxa no l’havia deixat dormir massa bé. Potser vàrem reomplir massa vegades el plat el divendres?
Es va decidir que aquell diumenge aniríem a la zona de Sant Mateu i pujar-hi per uns corriols de Cabrils que l’Andreu sabia. Vàrem sortir direcció cap a plaça Granollers i després a agafar el camí del mig per fer via a arribar a Cabrils. Molt d’asfalt en aquesta primera part. Però a partir de Cabrils ja es va acabar. Cap amunt!, trialera força dreta que acabava al camí de la cornisa (una mica abans d’arribar al creuament que porta a Céllecs). Un cop allà es va anar fent carena, però com és de suposar, no per la pista, sino per corriols, fins que vàrem arribar a Sant Mateu. Un racó fantàstic que a veure si entre tots som capaços de preservar.
I a partir d’aquí, cap avall que fa baixada. Objectiu? esmorzar a Premià de Dalt. Hi va haver alguns dubtes en algun moment: “Veus aquell llom, doncs va per allà el corriol” deia en Pistons al Mamalló i a l’Andreu. Però només varen ser dos momentets de vacil·lació i prou, de seguida varen trobar el corriol que havíem de fer. La intel.ligència col.lectiva que mou a aquesta colla va fer fruir sense cap problema la millor opció. Arribats al poble ja olorava el que ens esperava: uns bons entrepans a la societat cultural de Sant Jaume.
Un bon esmorzar, una bona tertúlia i tornem-hi!. Feia fresca!. Sortirem riera amunt, i a uns 100 metres després de l’ajuntament es va trencar cap a l’esquerra a buscar un corriol que primer anava vorejant la carretera de sota però de seguida començava a entrar bosc endins, fent-se difícil anar damunt de la bici. El primer tram semblava que seguia un tub d’aigua. Però un cop arribats a la mina, la cosa es va complicar força. Podríem dir que des d’aquell moment la bici a l’esquena quasi tota l’estona. Mentre pujàvem, un parell de persones baixaven a peu. Parem per deixar-los passar. Em miren, i crec que a lo Pelat que anava darrera, i ens diuen: “És la primera vegada que veniu per aquí en bici, oi?”. I en respondre-li afirmativament, un somriure d’orella a orella i ... “doncs el que us queda!”. Un parell de cops el suposat corriol va creuar una pista. Però en Pistons anava dient “per aquí, per aquí, que està bé”. I res de pista, pel dret, amunt!. El Maestro s’ho mirava amb una cara de poca fe, però tots vàrem seguir les indicacions d’en Pistons. En resum, corriol amb la bici a l’esquena! Cal que hi passin els avis a netejar una mica, ja els hi direm!
Novament un cop a la pista de la cornisa, va començar a ploure, però per sort va durar poca estona. La suficient per a que tots ens poséssim els xubasqueros per treure’ls cinc minuts més tard. Algú va dir que marxava directe per la carena per fer més via, que havia de tornar més aviat a casa. Vaig mirar el rellotge i vaig pensar que jo també havia de marxar. Però quan vaig veure que es tiraven per una corriol a l’esquerra, no vaig poder resistir pensar en que mitja horeta tard no passava res, i vaig deixar al pobre Andreu sol en la pista, i vaig seguir de lluny a en Jordi Cid que era l´únic que veia encara. Va estar molt bé aquest darrer corriol, sobretot tenint en compte que veníem de portar a l’esquena la bici una bona estona. Més endavant ja vaig haver de marxar, tot seguint la carena. I crec que la resta va tornar a baixar cap a Cabrils per uns altres corriols. Tot plegat un matí collonut encara que a algú li pugui semblar que això de portar la bici a l’esquena o mullar-se no és anar en bici. Doncs ... és part de la gràcia!
Interesant el bloc i la narració. Aqui teniu alguns enllaços de corriols de Cabrils.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/user.do?name=corriolsdecabrils
No t'hi feia per Cabrils. Et vaig perdre de vista ja fa uns quants anys i no hagués sabut on trobar-te.
Salut,
Pistons
Salut,
Joan