VilaWeb.cat
Victoria | Mínimes | dimecres, 2 de febrer de 2011 | 08:47h

El designi del vent,

el temps concedit,

empremtes a la sorra

i a les plomes.

 

Sota els ulls

una bossa de llàgrimes

que no es desprèn,

com una placenta.

 

El vol baix de l’au,

abans de morir,

sense més cerimònia

ni testimoni

que uns ulls,

impotents,

que s’ho miren.

 


Fred esmolat que glaça

i por,

la desemparança.


Comentaris: 2
  • Miró
    Joan Alcaraz | dimecres, 2 de febrer de 2011 | 09:56h
    Els teus versos -de dol, novament- s'han buscat la millor companyia visual. Aquest quadre és fascinant. Llàstima que la vida no sigui sempre riallera! La mort, sovint, la colga...
    • desemparança
      Victoria | dimecres, 2 de febrer de 2011 | 20:55h
      He vist morir un ocell a la platja, mentre el gener girava full amb set dones assassinades... i he sentit la impotència i la soledat d'aquestes morts, totes unides en un punt de desemparança. El quadre de Miró és essencial en les formes i els colors. Ell tenia molt de respecte pel sexe i les dones, en sabia els colors i la complicitat. Bona nit, Joan, els ametllers ja escampen pertot.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats