La veritat es que costa de no pensar que defensar la independència de Catalunya entre els catalans es treball inutil. Potser hi ha una bona quantitat de catalans que la desitgem, però no es significatiu: la gran majoria opta per camins que no la defensen. No diré que no puguin anar en el mateix sentit, com ara ho fa Convergència, però això no treu que no la podrà declarar mai en el Parlament, donat que seria enganyar a la gent que l'ha votat, tenint en compte que no havien inclòs aquesta possibilitat en el seu programari electoral. Per això es una bajanada que els de Solidaritat demanin això a Convergència, si creuen en la democràcia no haurien de fer-ho, ja que CiU no ho va proposar i molta gent que els van votar, ho va fer precisament pel fet que entenien que aquest partit no es independentista.CiU farà el seu camí, pot evolucionar mes i arribar a incloure en el seu programa la declaració d'independencia al Parlament, però dependrà en gran mesura de l'evolucio de la mateixa societat catalana. Per tant, només la societat civil pot fer que el transatlàntic convergent viri cap a la creació d'un estat propi. Per això al govern actual hi ha representades varies, diem-ho així, sensibilitats patriòtiques; en funció de quina sigui l'evolucio de la societat catalana la tripulació serà una o altra. Personalment, que David Madí hagi abandonat el vaixell quan semblava que girava cap allà on ell es podia sentir mes còmode em fa creure que les intencions dels actuals dirigents son mes de maniobra tàctica de distracció de la bossa de votants mes nacionalista (fins i tot independentista) que no pas una maniobra sincera de canvi de rumb. Però no voldria deixar de dir, sense cap mena de recança, que si no s'aconsegueix que Convergència continuï en aquesta direcció, Catalunya mai no serà independent. O sigui: que sense Convergència no hi haurà independència.Convergència ha aplegat una gran quantitat del que els periodistes, guardians de les essències esquerranoses, anomenen vot "central". En diuen així perquè no es volen creure que hi hagi votants que ells anomenen d'esquerres que hagin votat per un partit que ells consideren de dretes. Les esquerres, a Catalunya, representades pel tripartit, no aconsegueixen crear un discurs que pugui convèncer als votants, almenys a la majoria. I no ho aconsegueixen perquè no el tenen, el discurs, i si en tenen està molt rovellat, caducat. I els votants se n'han acabat de convèncer quan els han vist governar. Per aquesta raó crec que es pot explicar l'exit de Convergència, ja que ha aplegat la majoria del vot sobiranista d'una banda i el vot d'esquerres de l'altra.Votar qualsevol de les formacions tripartites era votar espanyolisme, d'una banda, i posar en perill les cobertures socials aconseguides fins ara per a les generacions futures de l'altra. Si senyors: el tripartit, igual que en zapatero a Espanya, només garantia que els nostres fills i nets no poguessin gaudir de les proteccions socials de les quals nosaltres hem gaudit fins ara. Hem d'apendre que no podem cobrar tots l'atur, sino només els que realment ho necessiten. Que no podrem gaudir d'una bona jubilació si no ens en paguem una part nosaltres amb una part del nostre sou que estalvien. Que no podem fer un us abusiu de la sanitat publica sense que aquesta se'n ressenti. Es molt guai votar la llei de dependència sense preguntar d'on poden sortir els recursos per a que es pugui aplicar. Mola molt això de pagar als que no treballen ni estudien. Però si no tens prou recursos per a pagar-ho tot amb el que ingresses amb els impostos d'un exercici i, per tant, t'endeutes, el que estàs fent es passar la pilota (molt mes grossa encara) a la generació posterior. O fins i tot a varies de les generacions posteriors.L'esquerra no te respostes al això. No les te perquè posarien en qüestió els seus fonaments. No diré que el sistema socialdemòcrata pugui tenir sentit en una economia en creixement, però un cop consolidada no es, com dirien ells, sostenible. I mes si ens trobem amb una societat envellida com la nostra.