Magnífic, com gairebé sempre, el 30 minuts d'ahir sobre la revolta tunisiana. Agudes, les anàlisis de la dimensió internacional del conflicte, de l'Antoni Basses. Força correctes les cròniques realitzades pels periodistes i corresponsals enviats per la televisió pública catalana. Fluixos, bona part dels comentaris dels tertulians de ràdio i premsa. Les revoltes de Tunisia i Egipte han estat enfocades des d'una perspectiva de manca de democràcia, poc respecte als drets humans, i excessos de corrupció. Tanmateix, em temo que confonem les causes amb les conseqüències. Els dèficits democràtics, el poc respecte als drets humans i la corrupció és l'efecte automàtic de societats amb elevades desigualtats i governs titella dels interessos occidentals. L'espurna que ha catalitzat el descontentament ha estat la barra lliure amb què els especuladors han tornat a fer del dret a la vida (és a dir, a l'alimentació) un negoci. La desocupació crònica, la subocupació a les "maquiles" europees, el ressentiment davant la manca de perspectives segons el sector social de pertinença ha posat la resta. Dubto que tunisians i egipcis es manifestin per reclamar democràcia i eleccions lliures. D'aquí la seva desconfiança i la perplexitat occidental. D'aquí, també, el cordó sanitari intel·lectual que han aplicat els nostres opinadors professionals. Al cap i a la fi, els greuges infringits contra les masses àrabs només són la versió ampliada i aprofundida dels que els nostres banquers (i els seus empleats del govern) apliquen a la nostra societat.
Malauradament, de tot aquest descontentament, és molt improbable que una esquerra acovardida i hipòcrita en tregui profit, i sí en canvi, ho faci l'islamisme en les seves més variades fórmules. I si l'islamisme en resultarà beneficiat (com ho féu el 1979 a l'Iran) no serà per les seves virtuts o capacitat de lideratge, sinó, i bàsicament, perquè són els únics que revesteixen la seva acció d'un discurs moral. Al cap i a la fi, la pròpia corrupció és un efecte natural de la degeneració ètica que propicia el capitalisme i el profit propi, i les esquerres tradicionals han oblidat que la seva raó d'ésser és defensar uns determinats valors (el de la llibertat, la solidaritat, i sobretot, el de la igualtat). En aquestes circumstàncies, les masses insatisfetes creuran a qui tingui una cosmovisió moral creïble. I sobretot, a qui tingui solucions concretes per als seus mals.
Aquestes revoltes, en gran mesura reflexen el fracàs del discurs reduccionista, basat en la omnipotencia de l'islamisme per explicar qualsevol realitat del món àrab. El que comentes Xavier, ja se'ns deia fa uns anys. Es paradoxal, per que en el fons es un discurs que han utilitzat Israel i Estats Units en relació a la situació que es viu a la zona.
Magnífic, com gairebé sempre, el 30 minuts d'ahir sobre la revolta tunisiana. Agudes, les anàlisis de la dimensió internacional del conflicte, de l'Antoni Basses. Força correctes les cròniques realitzades pels periodistes i corresponsals enviats per la televisió pública catalana. Fluixos, bona part dels comentaris dels tertulians de ràdio i premsa.
Has fet diana.
Pere Meroño