Perquè una mentida funcioni, perquè sigui més o menys creïble, ha de contenir una part de veritat. Això és el què passa amb el debat entorn a la viabilitat de l’anomenat estat de les autonomies, tenen raó quan afirmen que l’actual model és excessiu i que els diferents nivells de l’administració multipliquen innecessàriament organismes i solapen funcions. No cal haver fet un màster en gestió pública per veure que en el nostre cas, Ajuntaments, Consell comarcals, Vegueries (si arriben), Diputacions, Generalitat, Estat i Unió europea, són massa nivells, creen confussió, dilueixen responsabilitats i encareixen la gestió pública.
Cal una racionalització de l’estructura administrativa que passaria, al meu entendre, per mantenir: 1. Els ajuntaments, evidentment, però mancomunant-ne (compartint) molts més serveis i decisions, des de la gestió dels residus fins a la promoció turística, passant per la planificació del sol industrial o el transport públic. 2. Les vegueries, com a òrgans de recolzament als municipis i de descentralització dels serveis de la Generalitat, tindrien sentit sempre que s’evités la opacitat i el clientalisme de les actuals diputacions. 3. La Generalitat, federada, per anar bé, amb la resta de governs dels territoris de parla catalana, hauria de tenir el mateix paper que la majoria d’estats europeus de mida mitjana. I 4. Europa, malgrat tot, perquè només des d’estructures més grans, paísos relativament petits com els nostre podem aspirar a treballar a favor d’unes relacions internacionals basades en la justícia i la pau i per garantir la supervivència del planeta tal com el coneixem (es veu que això del canvi climàtic no era broma….).
I dels Consells comarcals, les Diputacions i el Regne (d’Espanya), que n’hem de fer? Prescindir-ne, directament. Per a la gran majoria dels catalans i catalanes, la pertinènça a l’Estat espanyol no ens suposa cap benefici (més enllà del purament sentimental, per a alguns) i sí costos enormes, tant econòmics com de mala gestió dels afers col.lectius ( no cal posar exemples, oi?). Les Diputacions, ja s’ha dit, haurien de deixar pas a unes vegueries molt més transparentes i funcionals. I tampoc han funcionat els Consells comarcals, cal admetre-ho. Sap greu, perquè responen a realitats històriques molt estimades, però el cert és que, amb alguna excepció, a la majoria de comarques els podríem eliminar perfectament, passant les seves funcions a les vegueries o als municipis, mancomunats o no.
I parlant de racionalització de l’administració. Algú ens pot explicar quin sentit té que a Manresa hi hagi 4 cossos policials diferents? Es pot saber quines de les funcions que fa la Policia nacional o la Guàrdia civil (un cos militar, recordem-ho) són realment necessàries? I, en cas que ho fossin, no es podria fer igualment des de la comissaria dels Trullols?
1) Desaparició de ben bé el 50% del municipis avui existents. 450 municipis és prou i potser encara massa. D'aquests una vintena serien municipis "grans" i tindrien un estatus específic.
2) Manteniment del Consells Comarcals com mancomunitats forçoses de municipis. Els municipis "mitjans" perdrien la major part de les seves competències en favor de la comarca. Els municipis "grans" formarien part d'una comarca només a efectes delimitatius, però no estarien representats en el Consell Comarcal ni aquest hi tindria competències.
3) Supressió de les províncies i impantació de les vegueries, amb la doble funció d'organs d'administració territorail i de desconcentarció del Govern de Catalunya.
4) Independència. I òbviament el Govern de Catalunya es diria Govern de Catalunya, no pas Generalitat.
Els tres primers punts no són cap invent: és aproximadament l'estructura de molts llosc, per exemple Baviera (http://ca.wikipedia.org/wiki/Baviera#Divisions_administratives).
Per altra banda, no veig perquè el govern d'una república independent no pot conservar un nom que històric i singular com el de Generalitat.
Salut!