Didac |
diumenge, 30 de gener de 2011 | 00:25h
El temps és implacable: s’ho empassa tot d’una manera voraç. Viatges, persones, moments... Fa igual com d’intensa haja estat la relació o l’experiència: passats uns dies, es converteix en un record tant llunyà com els que tenim de la nostra infantesa. Malgrat tot, hi ha passatges de la nostra vida que la memòria decideix de guardar amb una nitidesa especial: són aquells que, per diferents motius, ens han emocionat sobre manera. I el muntatge Nadala rebel que vaig realitzar amb l'alumnat de 6è durant el darrer Festival de Nadal de l’escola, és un d’aquest passatges inoblidables que he tingut la sort de poder viure.
El Festival de Nadal
Enguany, amb l'objectiu de fer el festival de Nadal de l'escola una mica més entretingut, havia triat la fórmula dels gags teatrals, que serveixen d’entreactes i posen un toc d’humor entre nadala i nadala, tot separant-les i fent la festa molt més agradosa i lleugera. Vaig enllestir amb una inusitada antelació l’argument de cinc històries candidates a convertir-se en muntatge. Tanmateix, n’hi havia una que se’m resistia perquè volia treballar amb imatge i no trobava la manera de combinar vídeo i teatre. Volia crear un “gag” en el qual, les imatges gravades i l’actuació en directe es complementaren. Però tot allò que se m’acudia em semblava poca cosa des d’un punt de vista argumental. Fins que se’m va ocórrer una idea que ho va capgirar tot: el muntatge era tant original i complex que demanava de concentrar-hi tot el meu esforç. Després d’un treball ingent i la col·laboració de molts companys de l’escola –Marian, Juanjo, Jesús, Jose Fernando...– vam poder dur a terme l’experiència. I val a dir que l’espectacle, a mig camí del cinema i del teatre, va deixar tothom bocabadat.
La mentida i el vídeo
Tota la història s’estructurava envers una mentida: havíem fet creure tothom que la classe de 6è no podria assistir al Festival de Nadal de l’escola perquè “havia estat seleccionada per participar en la final del VIII Concurs de Nadales Escolars de la Vall d’Albaida”. Alhora, els alumnes de 6è, com que no volien faltar al seu últim Festival, “van demanar Pau –mestre de música– de gravar el vídeo de la nadala” per usar-lo com a cloenda de la nostra festa. Així, d’alguna manera, també hi serien presents. I, el dia assenyalat, després d’explicar-ho tot en directe, ens disposàrem a concloure el festival de l’escola amb una projecció on la classe de 6è cantava “magistralment” La Nit de Nadal. Allò que ningú no s’esperava és que, després dels primers compassos, Natàlia destrossés la cançó a cops de metal·lòfon i digués als seus companys que “estava farta de nadales”. Jo –en directe–, em disculpava al públic per l’error i demanava Pau que posés el CD on hi havia la gravació ben feta. I mentre Pau em deia que eixa era l’única còpia que tenia de la cançó, els alumnes s’acostaven a la pantalla per dirigir-se a nosaltres dos i dir-nos que “passaven de cantar”. Pau i jo no ens ho podíem creure: les imatges s’havien rebel·lat! Explicar tota la discussió seria massa llarg. Així doncs, si teniu curiositat podeu veure el vídeo del muntatge fent clic a la imatge que encapçala aquest escrit.
El rodatge
El curt fou enregistrat una setmana abans al menjador de l’escola, convertit en un plató improvisat. El rodatge s’allargà fins a les nou de la nit. Férem tres gravacions senceres i ens quedàrem amb la segona. Després, Pau i jo assajàrem dia i nit per quadrar la nostra actuació en directe. Els alumnes realitzaren un treball excel·lent: no és fàcil actuar davant la càmera amb tanta desimboltura, menys encara si has de fer-ho sense cap referència –darrere de la càmera no hi havia ningú–. Els alumnes s’havien aprés molt bé el guió i s’imaginaven les preguntes i les respostes que Pau i jo havíem de fer. L'èxit de tota aquesta història però, es deu -en gran mesura- a la col·laboració inestiamble de Roger Moll –un gran amic meu que sap molt de cinema–, que m'havia assessorat en el treball dels alumnes davant la càmera i que vingué des de València per dirigir el curtmetratge, tot ajudant-nos a escriure una nova pàgina inoblidable de la història de la nostra humil escola.
Les festes de Nadal ja queden ben lluny però l’eco d’aquell muntatge encara ressona vivament a la meua memòria. Fou una experiència intensíssima i d’allò més gratificant: l’aparició de la idea; la dificultat de començar a escriure un guió tant complex; l’ocurrència de generar un espai de confluència entre les imatges i la realitat; la cara de no entendre res dels alumnes quan escoltaren per primera vegada la història; els primers assajos, que sempre generen molts dubtes; les primeres proves d’imatge, ja davant la càmera; l'emoció i els nervis del rodatge; la providencial decisió de Roger de deixar els alumnes sols davant la càmera, sense cap de nosaltres al darrere orientant-los en el guió; la perfecta posada en escena el dia del Festival... Són els fragments, la seqüència d'un esforç i treball ingents que, indiscutiblement, pagaren la pena. Sobretot, per l’inesborrable i càlid record que aquesta experiència va gravar per sempre més a la nostra memòria.
Acabe de descobrir aquest blog...enhorabona ...
Imaginació al poder!
Felicitats des de Vallada
Fins aviat!
Didac
El millor de tot és veure disfrutar els alumnes amb
el muntatge. Els serà difícil d'oblidar...
Una bona manera de que aprenguen a valorar l'escola, els estudis i les seves possibilitats.
En necessitem més com tu, has de fer-nos alguna xarradeta
un dia d'estos.
Adeu!
Fins aviat!
Didac
PD: I, per cert, cap problema en fer una xarrada. De fet, els darrers anys he fet un curs per a mestres que es diu "Performance a l'escola" -no se si t'ho havia dit adès- on explique i mostre diferents muntatges teatrals que he fet amb l'alumnat. En tot cas, caldria concretar-ho un poc!
Hola Didac, doncs no m'ho havies dit... no sabia que feres xarrades d'aquest tipus i a més, dirigides a mestres.
Sona molt bé, a mi m'agradaria molt asistir a una d'elles.
Si en tens alguna programada i em fas arribar les dades del dia, lloc, i hora i ho puc compaginar amb la feina, estaria encantada d'assistir.
Encara que igual, pensaves en l'opció de realitzar la xarrada a nivell de centre. El problemas és que no treballe a una escola ordinaria, estic a una d'adults i no hi ha més profesorat... és un poble xicotet i desgraciadament, és el que hi ha.
Aixi que, com et deixa abans... encantada d'assistir.
Moltes gràcies! I com sempre un plaer llegir les teves respostes!!!