Aquest matí de dilluns el PSC celebrarà una executiva extraordinària per analitzar què cal fer davant del no d'Esquerra. La notícia és que el secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha manifestat que respectaran la decisió que prengui Pasqual Maragall, encara President de Catalunya i encara president del PSC. És notícia perquè, almenys fins ara, el PSC anava per un costat i Maragall i la seva gent, per un altre. Canviarà això a partir d'avui? Qui ho sap. En tot cas, els socialistes estan visualitzant unitat interna i fermesa a l'entorn de la figura del President. Volen evitar, en una etapa vital com aquesta, oferir la imatge lamentable d'un Maragall sotmès o enfrontat a l'aparell del partit que controla el ministre d'Indústria i primer secretari dels socialistes catalans, José Montilla. Serà una executiva decisiva [tant Miquel Iceta, el blocaire i viceprimer secretari del PSC, com Zaragoza i Montilla estan emprenyats amb els republicans.] El PSC rep pressions mediàtiques i polítiques per expulsar ERC del Govern de Catalunya. Ja les va rebre després de l'excursió de Josep-Lluís Carod a Perpinyà i així li va anar. Ja les va rebre després de les declaracions de Joan Carretero contra Zapatero i així li va anar. Ara caldrà veure si el PSC s'acaba de supeditar del tot al guió escrit conjuntament entre Zapatero i Artur Mas aquell vespre a La Moncloa i confirma els pronòstics d'una sociovergència que arrisca, gairebé a parts iguals, en el referèndum del 18 de juny. Una sociovergència que ha quedat descol·locada amb el no dels republicans a un Estatut desvirtuat (67% d'articles "cepillados" que diria Alfonso Guerra i una millora del finançament de no gaire més de 3.000 milions per un període de set anys, per no esmentar la inexistència explícita de Catalunya com a nació).
El PSC acceptarà el paper de "segundón" de la política catalana, encara que sigui amb l'excusa de l'atac de banyes pel cop de timó republicà? Perquè propiciar la sociovergència vol dir per als socialistes, i no ens enganyem, posar les bases d'un escenari no gaire llunyà amb Mas de President i un substitut de Maragall (tant li fa el nom, perquè Zapatero no es queixarà) de conseller primer de la Generalitat. Però que prengui bona nota, el PSC. Perquè Mas està preparant el terreny per culpar del fracàs del referèndum (un plebiscit al seu pacte amb Zapatero, un plebiscit al tripartit i a l'aposta d'ERC, tot això barrejat) a Maragall, els socialistes i els seus socis de govern. El presidenciable de CiU ha deixat clar que a ell, la part de fracàs li tocarà en funció de cap de l'oposició. I el govern, que es mengi la major part del "marrón". O sigui, que qui pacta les rebaixes ara se'n desentén...
Tot plegat és esperpèntic. El Govern presentava dissabte al matí, a través del conseller Joan Saura (el que es va inventar allò de les urnes "after hours"), una campanya institucional pel referèndum de l'Estatut. Curiosament, al cap de poques hores ja s'emetia per televisió. Tenen pressa. El PP va anunciar ahir que denunciarà la campanya de la Generalitat, per partidista. Com es pot arrencar una campanya si el referèndum encara no està convocat? Massa nerviosisme. Massa precipitació. Algú hi posarà seny? O Maragall cedirà davant l'assetjament de CiU?
Avui serà una jornada intensa i interessant.
(Durant el cap de setmana he recollit en aquesta entrada més de mig centenar de reaccions blocaires a la decisió d'ERC d'optar pel no en el referèndum. N'hi ha de tots els colors polítics. De blocaires de tota mena. Si teniu una estona, us recomano que us hi entretingueu. Una d'elles és l'anotació del bloc del President Maragall. Una altra destacada és aquesta de Joan Puigcercós, secretari general d'ERC.)
Això de les "urnes after hours" m'ha fet riure una bona estona :-)
La resta de l'article també és molt encertat
Veig tant clar que ara és el moment i que es pot guanyar, que a voltes penso que m'allunyo del pensament general majoritari dels catalans. Normalment sempre he encertat més o menys quin serà el resultat d'una elecció només pel clima general, per l'ambient del carrer.
El que si que veig venir molt clar és que les pressions contra ERC seran creixents, i penso que encara està per veure si els seus liders tindran la talla per suportarles i contraatacar.Avui en Carod ja diu que els consellers no faran campanya, mentre els altres partits del govern diuen que la faran, i contra el no.
Pot-ser caldrà recordar que el nostre Parlament i les seves decissions quedaran convertides en res si guanya el si, que amb el pp hi ha votat CyU quan li ha convingut, i el PSC inclús quan els seus vots anaven contra els interessos de Catalunya o dels PPCC i que en aquest cas no votem no com el pp sino que és el pp qui vota com nosaltres. Pot-ser caldrà recordar que el pacte Mas Zapatero ens condemna a no disposar dels nostres diners, ni dels nostres aeroports, ni tan sols dels hotels dits Paradores Nacionales, ni tan sols del dret a decidir com ens diem (nació)
La victòria del NO obre una nova dinàmica cap a la llibertat i la dignitat.
Hem de tenir present que alguna vegada haurem de plantar cara a les lleis i forçar-les per arribar a la llibertat.
Ho sento, els periodistes us heu inventat un mot curiós, però no respon a la realitat. Potser en alguna ocasió a Madrid (mai a Barcelona) algú del PSOE pot haver pensat en reeditar el tripartit versió Ardanza. En aquella ocasió, PNB + PSE + un acompanyant amb punts en comú a tots dos (EA).
Aquí, vindria a ser CiU + PS"C" + ICV. Però això, aquí, no tindria cap suport. A Bascongades hi havia el "problema" del món radical (l'armat i el "menys armat"). Allà hi havia alguna explicació per fusionar PNB i PSE en un "govern de conveniència".
Aquí, la majoria de la base social convergent és totalment refractària al PSC (dic a la Ciutadella, al Congrés és una altra història). I una gran part de la base social sociata pensa el mateix de CiU. Jo no li veig cap opció a un govern CiU + PSC (+ ICV?) donat que seria un daltabaix electoral per a tothom, que ompliria els sarrons d'ERC i del PP.
Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba.
Bon cop de falç, defensors de la terra.
No a la Catalunya espanyola, sí a la Catalunya catalana.
No a l'estatutet (el senyor Zapatero, en castellà: "aprovaré l'estatut que surti del parlament català"; també el senyor Zapatero, en castellà, un cop l'estatut és aprovat pel parlament el 30 S: "quedarà ´net com una patena"; i el senyor Guerra, també en castellà: "ens hem raspallat l'estatut") dels socialistes espanyols i dels regionalistes catalano-espanyols.
Endavant Saül!!!!
Vindrà aquell dia (aviat) que tots els socialistes tindran els cabells blancs,
Rodríguez Zapatero ho te molt facil per obtindre una millor valoració per gaire be tot hom a Catalunya, en comparació amb José María Aznar i els candidats del PP, lluiex el tratje i surt molt afavorit.
Les enquestes, són solament enquestes. I a més més, el qüestionari de preguntes i el moment puntual, ja determina un resultat més favorable a segons que interesse resenyar, tanmateix són enganyoses segons el nivell de comparacions predeterminades.
No és poden sumar peres amb ensiams