Un documental excel·lent produït per Arte-France, TVE i TV3 que ens mostra com els productes que ens venen estan pensats perquè s'espatllin. De com això és l'essència del nostre funcionament econòmic on el "créixer per créixer" és l'absurda filosofia dominant. Però per continuar consumint com ara es necessitarien uns quants planetes Terra. Ens ho podem permetre? No és hora d'apostar per un altre model econòmic? La resposta depèn del nostre grau de consciència.
Victoria |
divendres, 28 de gener de 2011 | 13:49h
El canvi de rumb és ben clar o ens haurem de fer venir un restrenyiment com la gallineta d'en Llach. Potser hauríem de fer una plataforma per a que hi hagi lleis étiques, com per exemple que no es pugui especular ni siguin valors en borsa el gra ni els aliments bàsics, bàsics. No es pot jugar amb la vida de tantes persones. Al mercat, que deu tenir cara i ulls - dic jo - li hem de fer front, amb bones idees i gest solidari. Cal plantar un poc de cara, drets i deures, l'especulació amb el pa de cada dia és ferotge, ens hi podríem posar d'acord ben aviat. Com ho veus? Memòries
Crec que aquesta és una lluita que ja existeix. Dins dels moviments altermundialistes hi ha força organitzacions que parlen de sobirania alimentària i és un dels temes de debat i reivindicació dins de l'esquerra intel·lectual més crítica. Ara bé, el que no hi ha és un moviment internacional coordinat amb seu dins del primer món, que és on es consumeix estúpidament i irracionalment, que tingui per objectiu canviar els hàbits dels consumidors i crear formes alternatives de producció i distrbució d'aliments. Un canvi en els nostres hàbits de consum influiria a tot el món; d'entrada evitant l'aberrant generació de residus que van a parar a abocadors africans, per exemple, i generant condicions per tal que la sobirania alimentària retornés als països que ara estan colonitzats per les multinacionals de l'alimentació, la majoria amb seu als EUA. Tot això està íntimament lligat amb l'obsolescència programada de què parla el reportatge. Personalment m'interessa treballar en aquest tema, en el de l'obsolescència, perquè crec que afecta directament la butxaca del consumidor occidental i a partir d'aquí és possible crear moviments forts de consumidors que exigeixin una qualitat mínima als productes, cosa que està en contra de la dinàmica del sistema productiu i econòmic capitalista. Una plataforma, com dius, o un moviment ideològic i pràctic fort seria ideal; per a mi és un somni encara. Però tard o d'hora ens haurem d'enfrontar a la finitud del planeta i haurem de canviar el sistema de producció per orientar-lo a cobrir les necessitats bàsiques de les persones, no pas a crear-ne d'artificials. En aquests moviments, i els que es puguin crear, hi veig el germen d'un sistema diferent, i per això m'interessen tant. Perquè hem d'humanitzar el món, i per fer-ho cal un canvi de paradigma, de civilització. Estic tant interessat en aquest tema que ara en cercaré referents internacionals. Tinc ganes de fer activisme. T'hi convido.
La veritat és que el tema dels residus és brutal. Fem servir Àfrica com a abocador universal, els joves cercant als fems ara, d'aquells productes, precisament, de rebuig occidental, la seva identitat perduda, els seus rius contaminats... Tot en hipòcrita aparença legal. Fa esgarrifar. Sí, és per aquí la revolta, el retorn de la sobirania alimentaria als països colonitzats per les multinacionals i l'eufèmic mercat de valors... canvis ideològics i étics en els nostres consums, constrenyiments, exigències. Digues-me coses, per si aprenc i puc col·laborar. Memòries
Bloc àmpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del país i de fora del país.
Útil per anar tastant...
La Plataforma per la Llengua és una entitat que té per objectiu garantir la presència de ple dret del català en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana.
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altíssima qualitat literària, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
Tot això està íntimament lligat amb l'obsolescència programada de què parla el reportatge. Personalment m'interessa treballar en aquest tema, en el de l'obsolescència, perquè crec que afecta directament la butxaca del consumidor occidental i a partir d'aquí és possible crear moviments forts de consumidors que exigeixin una qualitat mínima als productes, cosa que està en contra de la dinàmica del sistema productiu i econòmic capitalista. Una plataforma, com dius, o un moviment ideològic i pràctic fort seria ideal; per a mi és un somni encara. Però tard o d'hora ens haurem d'enfrontar a la finitud del planeta i haurem de canviar el sistema de producció per orientar-lo a cobrir les necessitats bàsiques de les persones, no pas a crear-ne d'artificials. En aquests moviments, i els que es puguin crear, hi veig el germen d'un sistema diferent, i per això m'interessen tant. Perquè hem d'humanitzar el món, i per fer-ho cal un canvi de paradigma, de civilització.
Estic tant interessat en aquest tema que ara en cercaré referents internacionals. Tinc ganes de fer activisme. T'hi convido.