Despús-ahir vaig anar a acomiadar la representació del Bloc de Progrés Jaume I
que se n'anava a la mani, quan l'ambientet ja començaria a notar-se per
Sant Agustí. També m'imagine que tot aniria com sempre: tranquil·lament
i festiva, els milanta participants (milanta més un segons ACPV-XYZ i mitjans afins, milanta menys un segons els mitjans desafins, milanta poc més o manco segons Contrastonto) anirien de la plaça aquella al pont aquell, i en acabant al concert.
Jo, per sort o per desgràcia, no vaig anar ni a una cosa ni a l'altra: ja vaig dir en un altre post que no solc anar a les manis estes, però és que a més ahir tenia unes altres saons
que atendre. Per una altra banda, el cartell del concert no m'atreia gens ni miqueta: els meus gusts musicals van per un altre costat, i ja fa un
lustre que la selecció de participants resulta un poc repetitiva:
encara m'en recorde d'aquell any (1999, va ser) en què actuaren els Gorky's Zygotic Mynci, i no sé si dir una barbaritat...
Perquè deixar caure que els gal·lesos són, al meu parer, del millor que he pogut escoltar a la Plaça de Bous de València podria sonar un poc insultant, però no deixa de ser veritat. Dit això, aprofite per anar anunciant la vinguda del Turboulet ací a l'Alcúdia, que en teoria acollirà la festa final. La «festa final a València», posa, perquè abans ja se n'haurà celebrat una d'Alacant, i encara faltarà fer la de Castelló (la concepció provinciana del terreny seguix sent un fantasma en la percepció del territori): la data, que encara no l'havia dita, és el dissabte 20 d'este mes, a partir de les 11 i mitja de la nit a l'Àgora Jove, amb tots els grups de la gira. Ja tinc ganes de vore'ls, especialment a L'Escorredor Polinesi i als Inhòspia; de fet, igual me'n vaig abans a vore'ls a Sueca este divendres, per escoltar als últims en el seu hàbitat natural... Per cert, que algú deuria fer una ressenya d'esta gent: si Frap o Frechina no ho fan ja m'encarregaré jo, que últimament estic parlant molt de musiqueta en este bloc...
Massa: tornant al tema de la minifestació a la qual no vaig anar (i tinc quimera que els de Contrastonto tampoc, perquè no n'han fet recompte), veent les fotos trobe molt de talló i de trencall en la marxa, que això no vol dir que anara poca gent, però... I allò de l'Adéu PP? Pense que encarar una campanya política cap al desprestigi d'un altre partit, mas que siga amb raó, és una estratègia esbiaixada que els fa propaganda debades, als roïns. Més encara si al remat no es produïx el pacte dels collons i ens toca patir quatre anys més de creixement econòmic... Sant Joan Fuster, il·lumina'ls!
Això de que utilitzant un lema com el d'Adéu PP es fa propaganda directa a l'oponent és un poc ingenu, xavalot. El PP no necessita cap propaganda extra per a ser ongut. Fer una campanya per denunciar els abusos de Coca-cola és propaganda per a l'empresa?
Et recomane una miqueta de "mar-ké-tin" del modern pa saber de què va la cosa. Mira la campanya viral de la MTV i el seu Amo a Laura si ha funcionat...
Clar que sempre hi ha consumidors que es perden...però entra dins dels calculs.
Home, lo que no és de recibo és qu'els
diguen adiós i en acabant pacten amb ells en segons quîs pobles,
donant-los l'alcaldia i tot. Si ja ho va dir Oscar Wilde, que lo
important no és que parlen bé o mal de tu, sinó que parlen i au!
I,
tot s'ha de dir, l'Amo a Laura està currat i té la seua
gràcia; l'Adéu PP... ja me diràs tu a mi! Ni tan sols arriba a
la sola de la sabata de la resta de la propaganda del Bloc, que sempre ha sigut
molt innovãora...
De jove(uns 10 més que ara, quants anys tu!) vivia la mani com una gran festa, botava, cantava, corria.... i per a mi era un gran dia, per reivindicar tot allò en el que creia(i crec) i veure que no estava sol(com diu la cançó). Era fantàstic. Hui en dia, les aprofite per retrobar-me amb tota aquella gent que pot ser només veja aquest dia. Per comprovar com està el País, sempre fa goig veure gent tan joveneta(aquest any no tan borratxa com altres anys), vaja, per veure que el País no està mort, encara. També per comprovar que les capelletes (no em referisc a les .tk) cada volta són més "antitot", que trist. Jo pense, company valldalbaidí, que la vertadera mani, és tots els dies, no s'hi val dir que és a les eleccions, perquè si no és tots els dies, com bé deies, Toni de l'Hostal(nét), quatre anys més de creixement econòmic. Si em permeteu una darrera apreciació... si la mani és el dia de les votaes, crec que al País Valencià no hi ha hagut cap mani en tota la història.
Enguany tampoc no hi he assistit. A la meua edat comence a pensar que la veritable manifestació és la del dia de les "votaes". Ara bé, si s'hi ha d'anar s'hi va.
Les mani o no serà que qui més fort crida, més raó vol menejar.
Desgraciadament la manifestació que compta és la de les urnes, per sort o per desgràcia.
Politics, liders, intel.lectuals abduïts? O no serà que tenen la intel.ligència pel forat del cul?