VilaWeb.cat
albertmonton | Estenent ponts | dijous, 27 de gener de 2011 | 21:58h

Gairebé l’endemà del meu naixement, Jordi Pujol va accedir a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Poc després de complir jo 24 anys, va decidir no tornar-se a presentar a unes eleccions que mai no havia perdut. La seua presidència em va agafar lluny del Principat –tant físicament com mental–, i no sóc la persona indicada per valorar-la en profunditat, però tinc la sensació que va fer el que tocava i quan tocava: reconstruir un país. Potser fins i tot va pecar d’un excés de bona voluntat envers un Estat espanyol que mai no va retornar aquell vot de confiança. Fa temps que comente amb coneguts que el darrer servei que Pujol podia fer al país és apostar per la independència. Durant els darrers mesos ha anat oferint símptomes d’una evolució personal segurament difícil per a qui tant ha apostat per l’encaix famós de Catalunya a Espanya. En l’escrit que va publicar fa un parell de dies i que tanta polseguera ha aixecat, Pujol sembla haver-se redefinit per primera vegada de forma oberta. Tot i que la declaració encara no és rotunda, la qual cosa em fa pensar que en tindrem un nou capítol, qui sap si definitiu.

Des de Convergència s’ha interpretat aquesta declaració com un reforç a la línia adoptada pel govern d’Artur Mas d’aprofundir en el dret de decidir. Tanmateix, sembla que CDC encara en roman una passa enrere. Mas argumenta que el país encara no està prou madur, que cal més cohesió social al respecte. Puc estar-hi d’acord o no –més aviat no–, però el cas és que no tinc proves per rebatre’l. Si té raó o no, seran els llibres d’història els que ho determinen d’ací a unes dècades. Els mateixos llibres d’història que aviat consideraran Jordi Pujol –potser juntament amb Pompeu Fabra– el català més important del segle XX. Però el vell president encara és ha temps de culminar la seua biografia amb una gran aportació al segle XXI català.

En el nostre documental Del roig al blau, Eliseu Climent afirmava que en la transició als valencians ens van fallar els polítics, i concretava en la figura de Manuel Broseta Pont: “Si Broseta tira endavant, arrossega el País. Broseta era Pujol. 23 anys de president de la Generalitat, segur”. Però Broseta va fer figa en deixar-se enlluernar pel poder de Madrid i la dreta valenciana, amb la inefable María Consuelo Reyna al capdavant.

En canvi, Jordi Pujol va fer la feina i actualment continua sent un personatge respectat i admirat pel poble català. Una gran massa social és susceptible de seguir l’exemple de l’ex president. Una gent que potser mai no s’ha plantejat seriosament això que en diuen Independència, però que sabrà entendre les raons d’aquell que tant va fer pel seu país. Li resta només la darrera passa, perquè si Pujol tira endavant, –aquesta vegada sí – arrossega el País.


Comentaris: 9
  • Silk Scarves Are Always Women’s Lover
    silk scarf| Adreça electrònica | dijous, 7 de juliol de 2011 | 10:45h

    Today, there is a growing trend for silk scarf around the world. silk scarves, not
    just to keep warm, but absorb moisture from your body and out, but also keep
    your skin looking fresh and lovely, even on hot days. mens scarves and
    scarves for
    women
    can make your wardrobe look simple and clear to all the most popular.
    Silk
    Dresses
    are the most popular among all kinds of scarves for men because of
    its soft and rich look bright.Silk Pajamas can be used anywhere, anytime - they
    are so versatile.

  • Pujol no tirarà endavant!
    smolins9 | dimecres, 23 de febrer de 2011 | 23:27h
    Però ja hi haurà i ja hi ha nous polítics, i no em refereixo a cap convergent dins de convergència, i ha nous polítics que tiraran endavant la Independència de Catalunya.

    "Hem arribat a l'hora de la Veritat. S'ha acabat el temps de les paraules, el temps de les raons.

    Es
    l'hora dels actes que han d'extirpar la mentida que ens consumeix. I
    això no ho faran els qui han doblegat el genoll davant la bèstia, ni els
    hipnotitzats per la seva seducció. Ho hem de fer, i ho farem, la resta
    lúcida d'aquest poble.

    Maria Torrents

    Consellera de Catalunya Acció. 7 de juliol de 2008.
  • Pujol té un sisé sentit
    Daguer | dilluns, 7 de febrer de 2011 | 13:40h
    Copsa com ningú les vibracions de fons del poble. Ara toca independència, ho sent i ho diu. Fa bé. Pot dir el que Mas no gosa. Anima els independentistes. També serveix per atreure a CDC algun vot despistat; és l'altra cara de la moneda. Tot té les seves contradiccions (antítesis, deia K. Marx) i les hem d'assumir. A mi m'agrada el que ha dit... i ho havia de dir!

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats