Algú, algun dia, escriurà un llibre i explicarà com va començar la cosa i com acabarà. M'he atrevit a fer una brevíssima reflexió inicial.Dijous 27 de gener de 2011
Al nord d’Africa la gent
sembla que ha començat a revoltar-se.
S’han acabat els temps de
la ignorància, quan els habitants d’una vall no sabien què estava passant a la
vall veïna.
Ara, tothom sap com viu la
gent a Europa, a la Xina i a l’Africa negra, com funcionen els governs
democràtics i els que no ho són, qui és que treballa i qui es queda els diners.
Les famílies dirigents,
comprades pel capital, sigui petroli, sigui haixix, sigui heroïna, viuen
esplèndidament mentre els seus pobles se foten de gana i de fàstic, vivint de
les almoines del poder.
No és exclusiu però és
especialment manifest en el països islàmics de tot el món.
No sé si és cosa de la
religió o d’una particular manera d’entendre el món i la vida de les persones.
Tothom sabia qui controlava
la riquesa de Tunis i qui està controlant la riquesa d’Egipte.
Del Marroc, Aràbia Saudita
i el Yemen, tampoc no cal explicar gran cosa.
Un poble ignorant, una
policia brutal, un exèrcit ben pagat i una religió opressiva, són garantia
d’estabilitat de qualsevol govern.
Per això, la protesta de la
gent pot tenir algun èxit a Tunis, ho té molt difícil a Egipte i ho té
impossible a la resta de països citats.
Més encara quan l’occident,
a canvi del petroli, el haixix i l’heroïna, està disposat a mantenir les
famílies que controlen el poder.
Si a més a més, el poble
s’acaba creient que a l’altra vida s’ho passarà molt bé, si aquí s’estan
callats, ja no els cal patir de res.
Seguiran així les coses
durant molts i molts anys.
Finalment la majoria s'ha adonat que l'enemic no és el mon occidental, ni els infidels, ni qualsevol altre dimoni. L'enemic el tenen a casa, s'agenolla a la seva vora i doblegla l'espinada de cara a la Meca com ells.
Nosaltres més bé que d'altres hauriam de entendre que passa per allí. Tant sols fa trenta anys estavam igual que ells. Es veu que a la clandestinitat s'ha fet molta feina i de fa temps.
Espero i desitjo cordialment, que després de tot l'enrenou aquest i tota la maguda, no els aparegui un aiatolah que els torni a deixar a tots mirant cap a la Meca.
Tampoc hi hauria anat. Crec que el millor que podem fer és dixar-los decidir i respectar les seves decisions.
Com mes assessors estrangers voltin per allí, un problema relativament senzill de resoldre, es convertirà en una paradoxa irresoluble.
Tenen tot el dret del mon a aprendre a equivocar-se.
Tens raò es aixi de tota la vida. El gran poder s`ho menja tot. Aqui ens salvem perquè ens van donant cara-melets i es clar "chupar" li agrada a tothom.Quina llàstima que ens estem autodestruint, ja que el gran poder tampoc no durada sempre, alguna cossa tindra que passar.
Espero no ser-hi , mentrestant salut..
Aquí també en tenim de lladres semblants als governants aquells, però s'ha de dir que ho fan més dissimuladament, ho fan democràticament, privatitzen grans empreses, les caixes i etc.
Espero que vagi tot bé.