xcapdevila |
divendres, 4 de febrer de 2011 | 20:38h
No escriure al Bloc, de moment, no és sinònim d'estar malalt, de no tenir-ne ganes o d'haver disolt el "club de fans". No. Ho és més aviat, d'atabalament desendreçat, d'urgències que es mengen importàncies, de propòsits que, com la majoria dels bons, s'esvaeixen amb el cava poques hores després de la nit de Cap d'Any. Per tant, res de nou, ni l'any.
Tampoc he anat de rebaixes, encara. I això que a mi m'agrada estrenar. Posats a estrenar coses i davant de la vulgaritat d'estrenar un nou any que de seguida se'ns fa vell, vaig decidir estrenar el decenni.
L'etapa 2001-2010 ha estat complicada i canviant, per tant he decidit considerar-la "provisional" i pensar que, realment, el primer decenni del segle XXI comença ara, amb totes les complicacions i incerteses d'aquest moment, però també amb tota l'energia per plantar-li cara.
L'estreno -aquí- amb retard, com sempre, però per fi l'estreno. I l'estreno per fer jocs de paraules coincidint amb les Decennals de Valls (http://www.vallsdecennals2011.cat/) , que a part de ser unes festes molt interessants han suposats també la primera gran moguda de curro de l'any (si no l'heu vist no es perdeu el primer QUARTS DE NOU de la temporada: http://www.quartsdenou.cat).
M'he quedat amb ganes, però ja hi haurà ocasió, de comentar coses sobre el canvi-retorn a la Generalitat de Catalunya. Sobre el govern "dels millors" i el fitxatge estrella de'n Ferran Mascarell. Sobre el "debat-debacle" dels sociates catalans o sobre el què fan i deixen de fer els nostres veïns d' Espanya o els de més al sud, de Tuníssia o d'Egipte.
També de fer balanços castellers o reflexions interessants sobre la Castellística, ara que som Patrimoni de la Humanitat. A Valls, dissabte passat, es va fer el 1er Simposi Casteller i penso que va ser una oportunitat poc aprofitada per encetar el debat necessari sobre el present i el futur dels castells, la seva presència en els mitjans de comunicació i la seva projecció internacional, temes que es presentaven en els titulars del Simposi i que no van tractar-se amb la dimensió que -a parer meu- necessitaven.
No us he explicat tampoc la meva descoberta d'Astúries en una setmaneta d'escapada per Cap d'Any, principal al·licient d'unes vacances (pendents de l'any 2010) escapçades pel retorn precipitat a la feina. O comentar-vos algunes sensacion familiars i d'amistat que -com el Almendro- tornen sempre per Nadal.
Tampoc les reflexions sobre la vida a les que ens conviden els comiats de persones estimades. Aquest gener se n'ha anat l'Àlex Aguiló, després de combatre amb un humor admirable el càncer que l'havia condemnat des de feia gairebé dos anys; i també el pare del meu amic Salvador que va decidir morir-se quan les forces l'impedien fer allò que més li agradava a la vida, treballar.
He decidit que si aconsegueixo enrollar-me menys en general (també per escrit) i ser més concís i selectiu, aquest Bloc tindrà una periodicitat més sovintejada i probablement un interès superior, tant per la teràpia personal que em comporta, com per la lectura generosa que en feu els meus amics.
No ho facis pas!. No facis cas de qui et diu aquestes coses...... Si-us-plau xerra pels descosits i no paris. No siguis politicament correcte.... No et vulguis perdre la sal de la vida...
Estimat Xavier. Sigui més o menys sovint, sempre és un plaer llegir-te. Jo crec que els qui teniu blocs no cal que us disculpeu per no renovar-lo tant com voldríeu. En sou amos i senyors, ningú us paga per fer-losi no teniu cap compromís espinasià o barriler. A més, en deu paràgrafs ja ens has posat al dia. Si la teràpia ho reclama ja entraràs més a fons en algun dels temes i si no, sempre els podem deixar de tema de conversa per algun dia no massa llunyà, potser a Berlín, potser a Amsterdam? Una abraçada D100AL. Martí
Aquí parlo dels meus amics i les meves amigues. Amb ells compartim un club de fans reversible, és a dir ens admirem mutuament i ens estimem de gratis. Són el més valuós que tinc... alló que m'emportaria a una illa deserta... si hi capiguèssim !
Relat de dos mesos i un dia per Argentina, Perú i Xile en un viatge extraordinari que premiava simplement 50 anys de vida.
Va ser un viatge en solitari però ple no només d'aventura sinó sobretot de coneixences.
La meva amiga Núria Valls és una gran artista... i no nomès fent comèdia, també en moltes altres facetes. Per exemple a la cuina. Ara, ens convida a aplaudir-la i compartir-la amb un bloc per llepar-se els dits.
El Bienve Moya és una autoritat i un mite en la descoberta i la dignificació de la cultura popular, les tradicions i la festa a casa nostra. Ara tot això i més ho explica en un bloc modern i vistòs que no només "val la pena", sinó que demostra que el Bienve està fet un xaval i que la modernor no està renyida amb el que és tradicional.
El meu amic Joan Vila, un periodista endreçat, rigorós, compromés i tossudot ha encetat un nou bloc on no només vol parlar de viatges familiars. Guaiteu-lo que val la pena.
En Lluís Ribes és un company de Lavínia Interactiva que tot i ser un "pingüino informàtic" és simpàtic i proper. L'he descobert com a fotògraf a la Mercè i ens hem ensenyat els blocs; el seu -els seus que en té diversos- és molt bo, de disseny, de propostes, d'il·lustracions...
El meu amic Carles Feiner de Terrassa té un bloc molt actiu on hi aboca reflexions dels temes més diversos i també de minyonisme i castellística en general. No sempre estic d'acord amb com ho diu, però la majoria de vegades sí en el que hi diu.
És el web més complet del Món Casteller. I inclou uns blocs dels periodistes castellers on, molt de tant en tant, hi escric jo. Els altres -sobretot un tal G. Soler- també valen la pena.
Un dia ja vaig escriure un post recomanant-vos el Gran Angular, un dels pocs programes de bons reportatges que encara es pot veure a la tele (concretament a la semi-clandestina TVE-Catalunya). L'enllaç és aquest:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/93390.
Ara la Magda em demana que en faci un enllaç permanent perquè pogueu veure el programa quan vulgueu. I aquí el teniu. Val la pena.
En Joan Brunet em recomana al seu bloc i jo també ho faig. Ell és un gran periodista de Sabadell de trajectòria llarga, variada i rica. Els seus articles sessuts i seballuts valen la pena.
El Didac Boza és director de La Malla, a on també hi ha molts blocs, i penja sovint articles interessants amb els que, de tant en tant, s'hi pot coincidir.
En Leandre Busquet és una joia que sap molt de música i d'humanitat, i suposo que també de medicina, que vaig conèixer a Mali. És de Terrassa i el seu web convida ja des del nom.
És el web del programa de castells del C-33. Ara podeu veure allà tots els programes de totes les temporades inclosos els especials i a més penjar les vostres fotos. Visiteu-lo que... val la pena
Estimat Xavier.
Sigui més o menys sovint, sempre és un plaer llegir-te.
Jo crec que els qui teniu blocs no cal que us disculpeu per no renovar-lo tant com voldríeu. En sou amos i senyors, ningú us paga per fer-losi no teniu cap compromís espinasià o barriler. A més, en deu paràgrafs ja ens has posat al dia. Si la teràpia ho reclama ja entraràs més a fons en algun dels temes i si no, sempre els podem deixar de tema de conversa per algun dia no massa llunyà, potser a Berlín, potser a Amsterdam?
Una abraçada D100AL.
Martí