“Hem confós el model de ciutat amb la marca Barcelona”, el nou president de
Una renovació que vagi més enllà de l’urbanisme innovador per a mantenir la cotització de la marca, que superi l’estricta acció de transformació urbana com a generadora de creixement econòmic, i que no es limiti a la celebració d’esdeveniments amb gran ressò mediàtic per a recuperar la il·lusió i la esperança perdudes.
Les grans ciutats, com Barcelona, s’han construït durat les darreres dues dècades a partir de l’impuls, quasi en exclusiva, de les operacions urbanístiques, que han permès dotar de les infraestructures necessàries al conjunt de la població, no només de la capital estrictament, sinó del conjunt de la conurbació metropolitana i, per extensió, del país en la seva globalitat.
Ara aquest model s’ha esgotat, com s’han exhaurit també els grans fluxos de capital que provenien, massa sovint, de les operacions especuladores basades en el mercadeig d’un producte limitat com era el sòl. Més i més sòl va acabar devorant i anihilant aquesta gallina dels ous d’or que va ser la superfície urbanitzable.
I en aquest procés inevitable de renovació del model, el moviment veïnal pot viure un moment de gran protagonisme i d’incidència política si és capaç, a l’igual que els gestors i els polítics municipals, de passar un inajornable procés de reconversió.
Les lluites i reivindicacions ciutadanes, ja no passaran com ho van fer els anys 70’s i 80’s per les demandes d’infraestructures bàsiques de ciment i alt consum energètic, sinó per les “infraestructures humanes” del benestar, molt menys tangibles però molt més sòlides. Unes “infraestructures” que no requeriran de ciment, sinó de recursos humans, que no necessitaran de consum sinó de consens, que tindran un impacte mediàtic menys llaminer que la gran obra pública, però que, indubtablement, aportaran rèdits a la desitjada cohesió social i a la convivència cívica.
És, en definitiva, el canvi de les grans operacions a l’estil “Fòrum” per les petites intervencions de pacificació de l’espai públic, de la imprescindible garantia de benestar material, però alhora també, de convivència entre individus diferents i, finalment, de l’establiment d’un nou model de ciutat que faci possible els valors més preuats per la ciutadania; llibertat, benestar, seguretat, progrés.
L’actual president de
Moltes gràcies pel teu post. Recordo amb molt afecte i estima el temps passat a l'agrupament, tot el que vam aprendre i em complau que cadascú des de la seva posició de responsabilitat seguim reafirmant-nos en el nostre compromís de deixar el món millor que no pas l'hem trobat.
Una abraçada,
Jordi
Moltes gràcies a tu, Jordi
aprofito la resposta per felicitar-te i desitjar-te molts d'èxits.
una abraçada,
Oriol