Després de l'eufòria de Frankfurt partim cap a Bremen. Abans però ens hem d'acomiadar de la primera baixa de la gira: l'Edgar de Partisano ha agafat la varicel·la i després de visitar l'hospital marxa cap a Girona. De camí a Bremen el viatge se'ns fa etern. A poc d'arribar ens trobem amb un accident. Han tallat l'autopista i ens han desviat a tothom a una carretera secundària. En les sis hores de trajecte tenim temps per a tot: escoltar música, llegir, callar, parlar, criticar als que no estan i discutir sobre estranys temes i teories vàries. Després del llarg viatge arribem a Bremem. Sembla que avui no serà el concert de la nostra vida. Toquem sense sopar a les nou del vespre davant una cinquantena de persones. El consol, dues valencianes i un navarrés que ens animen sense parar.
Des que vaig parlar amb Xavi i li vaig avisar que a Bremen trobarien una fanàtica havia estat expectant, i ara el concert ja és un fet consumat.
Tocant per arreu del món us trobareu gent que està al corrent de la música valenciana. Jo i la Petu hem fet un esforç gran per anar enviant-li la música d'Obrint Pas a Bremen, a la nostra germana i tenir-la al corrent de tot el que es mou al País Valencià.
Açò que fa Obrint Pas és per a traure's el barret. Ànims, músics de Benimaclet, no us atureu perquè podeu comptar amb tots nosaltres (a Bremen, a Alaquàs, o on siga!).
Quin goig m'ha fet, quan he vist que parleu ací sobre nosaltres! Una de les valencianes sóc jo, seguidora del grup des de ni me'n recorde, la que estava en primera fila i se sabia totes les lletres...
Sóc d'Alaquàs i tinc 31 anys, en fa més de sis que visc a Bremen, i ni se m'haguera acudit pensar que algun dia vindrieu a tocar ací, veges tu! I això que l'any passat ja aní a vore-vos al "Rote Flora" d'Hamburg.
Realment hi havia molt poc públic en Schlachthof, una llàstima, vosaltres ho passeu millor si hi ha molta gent... però per a mi fou fantàstic: TOT EL CONCERT PER A MI! Els amics que m'acompanyaven, Laura (de San Antonio) i Santi (de Tudela) també ho passaren molt bé, ara xapurregen les cancons en valencià i tot! Gràcies per la música, per la festa, pels sentiments, pel concert en general... i per la xarradeta de després. Esperem que hi haja una pròxima vegada.
m'alegre de llegir aquest bloc per saber quantes patades esteu pegant per aquest món...
Jo sóc el cosí d'una de les valencianes... l'Anna.. que la tenim a Bremen currant... ja ens va enviar la crònica del concert... estava molt contenta de com van anar les coses... tot i que reconeixia que no hi havia molta gent... però segur que l'any que ve n'hi haurà més.
Bé... continueu rodant i tocant que ens fa falta molt festa!!!
Després de l'eufòria de Frankfurt partim cap a Bremen. Abans però ens hem d'acomiadar de la primera baixa de la gira: l'Edgar de Partisano ha agafat la varicel·la i després de visitar l'hospital marxa cap a Girona. De camí a Bremen el viatge se'ns fa etern. A poc d'arribar ens trobem amb un accident. Han tallat l'autopista i ens han desviat a tothom a una carretera secundària. En les sis hores de trajecte tenim temps per a tot: escoltar música, llegir, callar, parlar, criticar als que no estan i discutir sobre estranys temes i teories vàries. Després del llarg viatge arribem a Bremem. Sembla que avui no serà el concert de la nostra vida. Toquem sense sopar a les nou del vespre davant una cinquantena de persones. El consol, dues valencianes i un navarrés que ens animen sense parar.
Que feliç que em trobe per aquest concert.
Des que vaig parlar amb Xavi i li vaig avisar que a Bremen trobarien una fanàtica havia estat expectant, i ara el concert ja és un fet consumat.
Tocant per arreu del món us trobareu gent que està al corrent de la música valenciana. Jo i la Petu hem fet un esforç gran per anar enviant-li la música d'Obrint Pas a Bremen, a la nostra germana i tenir-la al corrent de tot el que es mou al País Valencià.
Açò que fa Obrint Pas és per a traure's el barret. Ànims, músics de Benimaclet, no us atureu perquè podeu comptar amb tots nosaltres (a Bremen, a Alaquàs, o on siga!).
Hola amics!
Quin goig m'ha fet, quan he vist que parleu ací sobre nosaltres! Una de les valencianes sóc jo, seguidora del grup des de ni me'n recorde, la que estava en primera fila i se sabia totes les lletres...
Sóc d'Alaquàs i tinc 31 anys, en fa més de sis que visc a Bremen, i ni se m'haguera acudit pensar que algun dia vindrieu a tocar ací, veges tu! I això que l'any passat ja aní a vore-vos al "Rote Flora" d'Hamburg.
Realment hi havia molt poc públic en Schlachthof, una llàstima, vosaltres ho passeu millor si hi ha molta gent... però per a mi fou fantàstic: TOT EL CONCERT PER A MI! Els amics que m'acompanyaven, Laura (de San Antonio) i Santi (de Tudela) també ho passaren molt bé, ara xapurregen les cancons en valencià i tot! Gràcies per la música, per la festa, pels sentiments, pel concert en general... i per la xarradeta de després. Esperem que hi haja una pròxima vegada.
Salutacions des de Bremen. Anna Ferrer Miralles.
m'alegre de llegir aquest bloc per saber quantes patades esteu pegant per aquest món...
Jo sóc el cosí d'una de les valencianes... l'Anna.. que la tenim a Bremen currant... ja ens va enviar la crònica del concert... estava molt contenta de com van anar les coses... tot i que reconeixia que no hi havia molta gent... però segur que l'any que ve n'hi haurà més.
Bé... continueu rodant i tocant que ens fa falta molt festa!!!
Salutacions!