Per Valentí TarrésEl passat dijous al casal quedem per fer una sortida amb les flaques el proper diumenge. M’ho agafo amb certa recança, però la veritat és que ja tocava, pobreta feia mesos que no li feia cas!!! Doncs dit i fet, diumenge a 2/4 de set a fiveller, collons quina mandra!!!
Puntuals, sortim amb dos cotxes cap a Banyoles. Un cop allà i abans de descarregar les bicis fem un cafetó a cal Xicu. Bé cafetó i “xuixo”, je… us puc assegurar que al ritme que sortim de ben segur que a ningú se li travessa!!!! El “xuixo”.
Puntuals, sortim amb dos cotxes cap a Banyoles. Un cop allà i abans de descarregar les bicis fem un cafetó a cal Xicu. Bé cafetó i “xuixo”, je… us puc assegurar que al ritme que sortim de ben segur que a ningú se li travessa!!!! El “xuixo”.
Deuen ser quarts de nou quan sortim cap a Besalú com coets, tampoc us sabria dir qui tiba la corda al davant, però comencem forts. El fred que fa ens passa de seguida. Deixem el bonic i tranquil poblet a aquella hora. Ara ens queden uns 21 quilòmetres fins al Santuari amb un desnivell de 1100 mts. Arribem a Beuda i ens traiem roba, ja gairebé ens sobra tot, no se pas perquè!!!!!!!!
Per un asfalt aspre comencem a pujar amb la vista llunyana de les antenes, carai, allà hem d’anar!!!!!!! Els set quilometres primers són relativament suaus, les rampes més fortes del 16%-17% estan més amunt. Poc a poc el grup, en som vuit, s’ha anat estirant.
Passem la senyorial casa El Noguer, on temps passats va acollir a Mossèn Cinto Verdaguer, l’ermita de Nostre Senyora del Mont i ens anem enfilant fins tenir unes vistes realment espectaculars.
El Pirineu al davant, i als nostres peus el Plà de l’Estany, la Garrotxa.. és collonut, molt ben parit, qui país que tenim collons!!!! Un cop al cim tenim intenció d’esmorzar, però ja informats durant la pujada que el bar estava tancat, ens fem quatre fotos, uns plàtans i... avall que fa baixada, gaudint això sí una estona més de les meravelloses vistes.
A la tornada no baixarem per Beuda, desfarem uns sis quilòmetres i deixarem Beuda a la dreta per anar cap a Sant Martí Sesserres. El ferm està molt humit i ple de branques i si a això hi afegim el resol s’ha d’anar en compte de no fotre’s una patacada, que ja en vam tenir prou la setmana passada al Tagamanent. Després d’arreglar una punxada d’en Pep, arribem a la cruïlla on ens tocaria tornar-nos a enfilar, cap a Lliurona. Un bon pujadot que per anar malament de temps ens estalviem. Així que direcció Lladó anem avall.
Parem a Crespià a fer un mos i un coca cola i cap a Banyoles. Haig de dir que tot i la mandra d’agafar la magre vaig gaudir de valent, ja que les vistes que vàrem veure des de dalt valien de bon tros l’esforç de la pujada.
Total: 79 qms
Desnivell: 1700 mts
Corriolers: Anscari, Giovanni, Albert, Àngel, Carles, Pep, Andreu i Valentí.
Les fotos d'en Giovanni: cliqueu aquí.
Les fotos de l'Anscari: cliqueu aquí.
Per cert, ja intentaré fer una petita crònica de la cursa d'ahir.
Bona setmana,
Pantera rosa