Dilluns és dia de descans. La meitat del grup decidim quedar-nos a Sachwabisch Gmund descansant a casa del nostre amic Fritz. L'altra meitat marxen cap a Munich, capital de Baviera. Allí visiten el camp d'extermini de Dachau on a banda dels centenars de milers de jueus i dissidents alemanys també hi van morir molts republicans catalans. Al camp, el nostre amic Falk, un amic de Berlín que ens acompanya de conductor tota la gira, té una enganxada amb un grup d'escolars que no deixen de cridar. S'ho pren molt seriosament. Els seus avis, militants del Partit Comunista Alemany (DKP) van patir la salvatge crueltat nazi en un camp semblant. A Münich actuem a la sala Backstage. La sopresa però, arriba quan veiem els cartells de l'entrada: A la sala menuda tocarem nosaltres més dos grups locals, mentres que a la sala gran ho faran els No Use For a Name. Vaja que toquem a la mateixa hora i a deu metres de distància d'un dels grups de harcode nord-americà més conegut. Com a consol, al jardí de la sala fan el partit del Vila-real en una pantalla gegant. Res positiu però, Riquelme falla una panal a l'últim minut i els de La Plana queden eliminats. Dues catalanes animen el "Concierto de la Resistencia" (lema de l'organització del concert...!) entre la seixantena de persones que ha triat la festa catalana enfront del harcore USA.
Doncs sí, les dues catalanes érem la Núria de Balaguer i la de Manresa, àlies les Nuries d'Augsburg... el concert va ser genial, merci per tocar tantes cançons! llàstima que vam haver de marxar de seguida que vau acabar per poder agafar el tren... el que té viure a Augsburg... ara bé, al pròxim cop intenteu tocar a Augsburg, a la Kantine, que ja veureu que el públic d'Augsburg mola més que el de Múnic!!! ;o)
Dilluns és dia de descans. La meitat del grup decidim quedar-nos a Sachwabisch Gmund descansant a casa del nostre amic Fritz. L'altra meitat marxen cap a Munich, capital de Baviera. Allí visiten el camp d'extermini de Dachau on a banda dels centenars de milers de jueus i dissidents alemanys també hi van morir molts republicans catalans. Al camp, el nostre amic Falk, un amic de Berlín que ens acompanya de conductor tota la gira, té una enganxada amb un grup d'escolars que no deixen de cridar. S'ho pren molt seriosament. Els seus avis, militants del Partit Comunista Alemany (DKP) van patir la salvatge crueltat nazi en un camp semblant.
Doncs sí, les dues catalanes érem la Núria de Balaguer i la de Manresa, àlies les Nuries d'Augsburg... el concert va ser genial, merci per tocar tantes cançons! llàstima que vam haver de marxar de seguida que vau acabar per poder agafar el tren... el que té viure a Augsburg... ara bé, al pròxim cop intenteu tocar a Augsburg, a la Kantine, que ja veureu que el públic d'Augsburg mola més que el de Múnic!!! ;o)