Vivim moments de regressió, de prohibicionisme, de creixement de les polítiques policials i de seguretat, d'inducció a la censura i l'autocensura, a una mena d'avís apocalíptic. Ara volen retallar drets civils i socials arran i arreu, com en el cas de les pensions. Són moments difícils, no hi ha dubte. El poder, refinadament guarnit com un aparador que amaga impureses i misèries, no ens dóna treva i avisa i colpeja compassadament, a un ritme constant i precís.
Enmig d'aquest context de reculada, penso en el meu pare i la meva mare. Ell va morir als 88 anys, al juny passat. Cobrava el Sovi, una mena de cosa similar a una pensió. Havia treballat tota la vida. De dependent, de marxant i molts, moltíssims anys venent llibres per diferents cases amb molt nom i poquíssima vergonya, algunes. Després de tant temps pencant no tenia dret a res més que a la penúltima aportació del benefactor Estat, el Sovi. La mare, 84 anys, ara vídua, cobrava la darrera aportació de l'esmentat benefactor suprem, la PNC -Pensió No Contributiva-, una autèntica misèria, que s'acompanya d'un plus que encara demostra més com n'és de miserable el tema. En total, sumes i restes i afines, menys de 500 euros al mes. Insuficient per avalar l'accés a un pis de lloguer de 400 euros de les borses d'habitatge de la Generalitat de Catalunya. I ara diuen que retallaran les pensions per millorar tots. Caram! I com millorarem si retallen? I no hi ha moltes més coses per retallar abans que sous, pensions, indemnitzacions per acomiadaments? Es veu que no. Retallar despeses militars, policials, de representació política no deu ser convenient, no fos cas que se'ns enfadessin aquesta colla. I als alts càrrecs? Voleu dir que no hi ha motiu real per fer vaga general i indefinida?
Amic Aleix, te'n oblides d'esmentar la sangonera més gran de totes, la que viu des de la seua fundació "de salvar ànimes". Des de la primera constitució espanyola fins la darrera, aquesta església ha anat conservant els seus drets directa o indirectament , sempre però , ha tingut un tracte especial "impuesto de culto y clero" "estado confesional" o "estado no confesional con preferencias" etc. I ara, en aquests moments d'ensorrament d'un sistema injust i feixista, ells segueixen salvant les pobres ànimes dels vells moribunds comdenats a la misèria, això com a recompensa terrenal, després d'anys i panys treballant, la recompensa celestial els i vindrà donada per la seua resignació i per les pregàries al temple, sempre i quan introdueixin 1€ per un ciri lliure d'impostos, que els facilitarà el miracle de la salvació. La vergonya, diuen que era verda i un ruc se la va menjar, és molt probable que fos així, per que no en queda ni un manoll. Amb els diners que hi reben per diferents conceptes, estic cert, que n'hi hauria suficient per a pagar pensions dignes, però d'això no cal que en parlem. La Sra. Merkel, La Sra. Clinton i tots els cristians de bona fé europeus o no, ja han felicitat al Sr. Zapatero, reiteradament, per que les mesures adoptades pel govern espanyol, van en la bona direcció per a la recuperació econòmica, encara no han dit de qui, no cal que ho diguen. Aquesta recuperació no és per a tu ni per a mi, ni per tots els que com nosaltres treballem o intentem treballar cada dia ,si ens deixen. La recuperació va en la bona direcció, per tal d'arribar a un sistema totalitari i megacapitalista, que fa anys tenen en ment les grans transnacionals del ram que vullgeu triar, els vells no hi compten en aquest projecte, son vells, i per tant molestos, poc moderns i a més a més mengen cada dia, per tant amb una retallada de la pensió i amb una mica de sort, potser moriran abans d'allò previst i encara ens podrem beneficiar més de les seues pensions , les quals deixaran de cobrar definitivament en benefici de l'Estat, això si, tindran un soterrar digne i ple de benediccions, on no faltaran les sotanes exemptes d'impostos, per tal de rescatar l'ànima pecadora en el darrer moment, salut i sort
Fruit del ginjoler, Són part essencial de l'estructura, només cal veure fenòmens com la Sagrada Família. Des que era molt menut que en sentia parlar, dels acaptes per ajudar a alçar-la. I ara, és com una mona de Pasqua que hem de respectar dia sí i dia també. I les visites del Papa, a València o a Barcelona. I l'administració a fer reverències sense aturador. Tot per aguantar el poder.
Vivim moments de regressió, de prohibicionisme, de creixement de les polítiques policials i de seguretat, d'inducció a la censura i l'autocensura, a una mena d'avís apocalíptic. Ara volen retallar drets civils i socials arran i arreu, com en el cas de les pensions. Són moments difícils, no hi ha dubte. El poder, refinadament guarnit com un aparador que amaga impureses i misèries, no ens dóna treva i avisa i colpeja compassadament, a un ritme constant i precís.
Són part essencial de l'estructura, només cal veure fenòmens com la Sagrada Família. Des que era molt menut que en sentia parlar, dels acaptes per ajudar a alçar-la. I ara, és com una mona de Pasqua que hem de respectar dia sí i dia també. I les visites del Papa, a València o a Barcelona. I l'administració a fer reverències sense aturador. Tot per aguantar el poder.